Del ‘boom’ de la segona mà a l’estalvi energètic

«Si no acaba la guerra d’Ucraïna aquest any, la recessió a Espanya és segura en un any. Hi haurà menys consum, que és la base de l’activitat econòmica», assegura el professor de l’IESE José Luis Nueno. L’encariment de les matèries primeres ja afecta els preus als prestatges de les botigues. Aquest expert defensa que hi haurà malgrat això una tardor millor de l’esperat: «La temporada turística pot allargar-se durant la tardor, per la qual cosa fins i tot la recta final de l’any pot ser bona per al consum, però hi ha seriosos dubtes per al principi del 2023». Nueno preveu que l’efecte de l’alça de costos es percebrà almenys «un any després que els preus de les matèries primeres es moderin, almenys fins al març de l’any que ve».

La consultora PWC assegura que la inflació i els problemes a la cadena de subministrament «ja estan fent efecte en els hàbits de compra dels ciutadans, que estan optant per centrar els pressupostos en productes imprescindibles en detriment d’altres». Fabricants i distribució estan en alerta davant els canvis. 

Consumidors: Marca blanca i formats més petits

Omplir el cistell d’anar a comprar és més car que fa un any. Ho constaten les estadístiques i l’experiència quotidiana. A l’hora de quantificar aquesta situació, les valoracions difereixen. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) calcula que el cistell de consum ha pujat de mitjana l’últim any el 15,2%. Dels 238 productes que componen aquest cistell teòric habitual, els experts de l’OCU només han detectat 13 productes que hagin baixat de preu. En conseqüència, calculen que les famílies han de destinar 830 euros més a alimentació aquest any.

Els productes que més pugen són l’oli de gira-sol (118%) les magdalenes (75,4%), la margarina (75,2%), els plàtans (63,6%), la pasta (59,9%), l’oli d’oliva suau (52,6%), la farina de blat (49,7%), els ous (45,9%) i la maionesa (42,9%). Les baixades de preus són l’excepció, se centren en algunes fruites i verdures com els alvocats (-9,6%), el kiwi (-5,5%), les pomes (-4,8%), la coliflor (-3,7%) i les taronges (-1,5%). A aquests s’hi sumen alguns productes de drogueria i higiene (gel, xampú, detergent). 

L’expert en distribució i professor de l’IESE José Luis Nueno explica que el procés d’inflació per alça de costos de matèries primeres es divideix en tres fases. En la primera, fabricants i distribució negocien i esmorteeixen l’impacte. En la segona, els consumidors afronten un procés d’ajust de despeses o ‘downtrading’, es compren productes més barats siguin de marca blanca o en formats més petits. En una tercera fase, el consumidor deixa de comprar i se centra en l’imprescindible. Aquesta última etapa encara no ha arribat.

Segons la consultora Nielsen IQ, l’impacte de l’alça de preus es percep en el pes creixent de la marca del distribuïdor o marca blanca. Calculen que suposa ja el 41,7% del cistell de consum en alimentació i drogueria. En alimentació ja és més de la meitat. Patricia Daimiel, directora general de Nielsen IQ per al sud d’Europa, reconeix que el context d’alça de preus «era difícil d’imaginar fa uns mesos, i ha causat un canvi en el comportament de compra del consumidor que impulsa el creixement del pes de la marca del distribuïdor davant la del fabricant, o les compres més freqüents i de menys preu». Fora de l’alimentació, l’alça de preus està animant la compra de productes de segona mà. La consultora Kantar assegura que més d’una tercera part dels compradors ‘online’ compren objectes de segona mà.

 

Sector primari: Talls de gas a Europa i pujada dels costos

L’alça dels costos energètics i dels fertilitzants amenacen de desestabilitzar el mercat de productes agroalimentaris a Europa. Els alts i baixos dels preus han marcat en els últims mesos el sector hortofructícola, i la situació s’agreujarà almenys durant un any.

El director general de Mercabarna, Jordi Valls, assegura que la situació «nova aquest any es deriva del binomi entre alimentació i subministrament energètic. A Almeria una planta és capaç de produir 15 quilos de tomàquets, mentre que a Holanda la planta eleva aquesta xifra a uns 21 quilograms. Però la producció agrícola a Holanda es basa en el gas rus per generar calor. Les restriccions energètiques previstes per a final d’any dispararan els costos agroalimentaris al nord d’Europa. També els costos ramaders. Tot això repercutirà en els preus finals a tot el continent». 

L’anàlisi de Valls fa pensar que bona part de la producció espanyola de fruites, verdures i de carn es desviarà al nord d’Europa per l’alça de preus i la recerca de més marges, cosa que repercutirà també en els preus a Espanya. 

En un context de retorn del turisme i d’augment d’exportacions, l’activitat al sector primari es preveu elevada. Bons temps per a agricultors i ramaders, en un context de preus més alts. La indústria alimentària seguirà repercutint en els preus finals i en l’encariment dels pinsos, fertilitzants i costos energètics, i la capacitat de negociació de la distribució s’haurà retallat respecte a aquest any.

L’escalfament global és un altre element que ja influeix en la producció agrícola. Alguns atribueixen a aquesta tendència que la fruita de pinyol de Lleida tingués aquest any una producció equivalent només al 30% de l’habitual. 

L’alça de les vendes a l’exterior influirà també en els preus. L’exportació espanyola de fruites i verdures va arribar l’any passat als 15.680 milions d’euros, més de 1.000 milions més que l’any anterior. En valor, l’exportació ha crescut el 14,7% respecte al 2019. La guerra d’Ucraïna ha configurat un escenari que abona especialment la consolidació i l’increment dels preus aquest any i el vinent.

El pes de fruites i verdures augmenta en el cistell de consum. El percentatge d’espanyols que es declaren vegans, vegetarians o flexitarians ha passat d’un 8% al 13% entre el 2017 i el 2021.

Distribució: Reducció d’envasos al mateix preu

La pujada generalitzada de costos de les matèries primeres ha obligat fabricants i el comerç a extremar les seves estratègies. Per no haver d’apujar els preus, algunes marques han recorregut a la ‘reduflació’ o reducció d’envasos amb mateix preu de venda. Entre reduir preu i retallar gramatges, les marques han preferit prendre la segona opció en molts casos.

El professor de l’IESE José Luis Nueno explica que les marques estan en les últimes setmanes en ple procés d’anàlisi d’elasticitat creuada. Estudien la capacitat que tenen per augmentar els preus davant la competència sense perdre vendes. Però la gran por en aquests moments per als fabricants és que l’alça de costos i la pujada de preus acabi amb la pèrdua de clients.

Si la inflació desbocada augmenta, s’entrarà en una tercera fase d’aturada de vendes. «Algunes categories de productes aguanten, com les xocolates, però d’altres, com els detergents, els iogurts i l’alimentació seca ja tenen caigudes de vendes», explica Nueno. La distribució ha recolzat la venda de marca blanca, però prefereix vendre producte de marca coneguda i assegurar-se marges comercials més alts.

Després de la pandèmia, l’auge de la venda ‘online’ ha canviat en gran manera el paper de la botiga. El que s’ha anomenat l’era ‘phigital’ expressa la nova etapa de l’omnicanalitat. La botiga física treballa per al canal ‘online’ i internet és una eina clau per dinamitzar l’activitat de la botiga.

Notícies relacionades

La confiança dels consumidors s’esquerda per la guerra i la inflació

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

David Sánchez, president de la patronal Comertia, reconeix que l’activitat comercial s’ha recuperat després de la pandèmia, però que ha canviat. Els clients estan exigint més valor afegit al comerç físic, ja que altrament arriben a preferir la compra ‘online’. «Els consumidors exigeixen una experiència de compra excepcional i que valgui la pena. Ens demanen al comerç una qualitat de servei especial, fet que exigeix també la transformació del venedor, una persona amable, amb vocació de servei, professional i en què l’edat perd rellevància».

En el futur, la venda física i ‘online’ es confonen, però els experts tendeixen a destacar que tenir un comerç físic és un avantatge per als venedors a la xarxa. La internacionalització de l’activitat comercial és al final un dels vectors clau per afrontar la possible crisi de consum als mercats locals, si l’alça de tipus refreda en excés el creixement.