El capital risc tanca l’aixeta dels diners fàcils per a les ‘start-ups’

Lluny queda, en definitiva, una optimista arrencada d’any que semblava que seria només l’inici de la festa. Si el tancament del 2021 reflectia nivells d’inversió rècord en pràcticament totes les àrees, ara, les dades de la primera meitat del 2022 de la firma estadística TTR mostren que el capital risc (que és el que més sol centrar-se en empreses en edat de créixer) ha tancat gairebé un 9% menys d’operacions i ha invertit prop d’un 12% menys de diners que l’any passat.

«La situació general ha sigut més delicada i quan les situacions generals són més delicades, els inversors es frenen», contextualitza Blanco, que malgrat tot defensa que l’engranatge està en marxa: com a prova, els 140 milions d’euros que empreses catalanes han captat en els últims dies. La qüestió és que per als fons de capital risc, que habitualment gestionen els diners de tercers –afegeix Blanco–, la situació econòmica actual es tradueix a endurir les condicions en què inverteixen aquests diners. És a dir, que probablement demanaran una participació més gran en una ‘start-up’ a canvi dels mateixos diners que fa uns mesos. 

A més, els accionistes que estan sostenint empreses amb els seus diners han canviat el missatge. «Una de dues: o ajustes perquè els diners et durin un any i creixes una mica més lent fins que tinguis més visibilitat o tens en compte que, si continues gastant al mateix ritme, quan d’aquí sis mesos vulguis anar a buscar capital, en comptes de pel 10% de l’empresa, en serà pel 15%», explica Pinya. «Els estem recomanant prudència en els salaris, en el màrqueting i en les noves contractacions, per exemple», coincideix Blanco, que malgrat tot té clar ara que l’escenari no serà tan dramàtic com ho semblava fa només unes setmanes.

Les bicicletes del ‘delivery’ posen fre

De tota manera, hi ha firmes que van néixer com a ‘start-ups’ i que han anat cremant milionàries rondes de finançament, que estan ja ara frenant les carreres. Getir i Gorillas, per exemple, estan aplicant reestructuracions globals i retallant la seva presència en aquells mercats menys competitius. D’altres, com Glovo, estan aplicant en els seus quarters generals una política de contenció en la contractació de nous perfils, segons afirmen fonts no oficials de la companyia.

Cert és que en aquest cas, la crisi respon sobretot a un problema molt propi del sector emprenedor i d’aquestes empreses en particular, que és que en un mateix mercat només hi sol haver lloc per a un o dos actors a tot estirar. I que a la majoria de companyies d’entregues a domicili no els surten els comptes. Però la inestabilitat de l’economia tampoc ajuda.

«Els afecta la situació de Nasdaq i que les firmes que posen 500 milions d’euros s’han frenat», explica Blanco. Segons les seves explicacions, els fons europeus han començat a contenir l’activitat sobretot per prevenir el que veuen que ha passat als Estats Units: que les borses han caigut espectacularment després d’anys amb les firmes tecnològiques pujant de manera dràstica. «S’està donant una correcció del desmesurat creixement de les valoracions», assegura l’inversor.

Notícies relacionades

La ‘start-up’ de construcció 011h tanca una ronda de 25 milions d’euros

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

De fet, aquesta frenada en les contractacions i la baixada d’un parell de marxes en els plans d’expansió és un fenomen estès internacionalment. Segons dades recopilades per layoffs.fyi, un rastrejador d’acomiadaments ‘tech’, els cessaments en ‘start-ups’ s’han multiplicat per quatre a escala mundial durant la primera meitat del 2022, en comparació amb el mateix període de l’any anterior. «A Europa es produirà una important reducció de la demanda d’ocupació en les ‘start-ups’, seran més selectives i reduiran fins a un 80% les contractacions», anticipa el conseller delegat de Smashforward, i directiu de lemon.markets, Matías Bonet.

«És un joc de tendències i hi ha moments que les tendències van a l’alça i els fons de capital risc hem d’invertir més car, i hi ha moments que les tendències s’ajusten i els fons invertim més barat o no invertim», acaba Blanco, que aposta que aquesta situació afectarà aquí sobretot les empreses que busquin primeres rondes i que necessitin ja grans quantitats. La bona notícia, comenta Pinya, és que per als bons projectes hi continuarà havent finançament. «Hi ha dies que el rap va més car, però si t’agrada, te’l compres igual. Això és el mateix», acaba.