Turisme
Exceltur demana al Govern regular els pisos turístics en la futura llei de vivenda
El lobby turístic vol introduir una esmena que defineixi aquest tipus d’allotjament i el règim jurídic dels seus contractes i que obligui les plataformes a demanar un número de registre
Treballa amb els ajuntaments de Madrid, Barcelona, Sevilla, Màlaga, Sant Sebastià i València per mesurar el seu impacte en aquests territoris
Regular les vivendes turístiques. Aquest és l’objectiu de l’Aliança per a l’Excel·lència Turística (Exceltur), lobby que agrupa els principals gegants del sector com Meliá o Iberia. I vol fer-ho a través de la nova llei de vivenda, actualment en tramitació parlamentària, amb una esmena que inclogui una definició per a aquest tipus d’allotjaments i el règim jurídic dels seus contractes i que estableixi obligacions per a les plataformes per evitar que puguin comercialitzar allotjaments il·legals, segons expliquen fonts d’aquest organisme.
«És clau acotar-les des del punt de vista regulatori i que no continuïn generant més problemes», defensava el vicepresident d’Exceltur, José Luis Zoreda, durant la presentació de les previsions estiuenques del sector aquesta setmana. Segons el seu parer, aquest tipus de vivendes empobreixen les oportunitats d’ocupació en el sector turístic i frenen el creixement de les ciutats espanyoles al crear problemes de gentrificació a les seves ametlles centrals.
El lobby, de fet, treballa en col·laboració amb sis ciutats espanyoles (Madrid, Barcelona, Sevilla, Màlaga, Sant Sebastià i València), que representen el 60% d’aquestes vivendes, en l’elaboració d’un estudi sobre el seu impacte en els municipis que preveuen presentar en les pròximes setmanes. suAquest treball de col·laboració publicoprivat podria ser clau a l’hora d’encaixar l’aritmètica parlamentària perquè l’esmena tiri endavant, ja que entre els sis municipis sumen representants dels principals partits de l’hemicicle: Barcelona en Comú (Ada Colau a Barcelona), el Partit Popular (Almeida a Madrid i Francisco de la Torre a Màlaga), Partit Socialista (Antonio Muñoz a Sevilla), PNB (Eneko Goia a Sant Sebastià) i Compromís (Joan Ribó a València).
Des de l’exclusió de les vivendes d’ús turístic de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) l’any 2013 i amb l’eclosió de les plataformes de lloguer turístic, recau en cada comunitat autònoma i ajuntament regular l’ús d’aquest tipus d’allotjaments. Això es tradueix en un autèntic embolic legislatiu amb una multiplicitat de definicions legals sobre ‘vivenda turística’ i una enorme disparitat sobre els criteris que han de complir aquests llocs per poder exercir aquesta activitat econòmica.
Per tant, l’objectiu d’Exceltur és utilitzar la llei de vivenda en actual tramitació al Congrés dels Diputats com a paraigua o columna vertebral de tot aquest conjunt de normes que hi ha actualment a Espanya, sense necessitat d’envair les competències autonòmiques o locals, sinó per atorgar una seguretat jurídica a nivell estatal, segons expliquen des d’aquesta aliança.
Entre els «aspectes clau» que pretén regular a través de l’administració central destaca una única definició de ‘vivenda turística’ i el règim jurídic dels contractes, així com l’obligació a les plataformes a demanar un número de registre del pis turístic de manera que sense no es pugui publicitar l’allotjament. En l’actualitat, les plataformes digitals no garanteixen que els apartaments que anuncien a les seves webs siguin legals –llicència d’activitat turística— i és complicat que ho facin perquè la legalitat de cada un depèn de cada comunitat autònoma i municipi per aquesta abundància de diferents normatives. Però si, com demana Exceltur, aquesta obligació s’incorpora en una norma estatal, Airbnb o HomeAway haurien de demanar aquest número de registre perquè l’usuari pugui publicar el seu pis, igual que quan es compra un bitllet d’avió les companyies demanen el DNI dels compradors.
Notícies relacionadesAquesta proposta d’Exceltur arriba just quan es posa en marxa l’estiu de la recuperació poscovid amb una oferta d’ús turístic «que s’ha tornat a disparar quan la pandèmia ha remès», segons José Luis Zoreda. Segons l’estudi ‘Anàlisi i evolució del lloguer turístic’ publicat aquesta setmana pel portal immobiliari Fotocasa, sis de cada deu vivendes que amb la pandèmia es van passar al lloguer residencial tradicional han tornat ara a la seva modalitat turística.
Un estudi previ, de setembre del 2020, va revelar que un 64% dels propietaris amb vivenda destinada al lloguer de vacances a Espanya s’havia passat per la covid al lloguer residencial, davant l’escassetat dels viatges i el confinament generalitzat a mig món. El 2021, gairebé el 40% dels pisos turístics s’havien mantingut de lloguer residencial, i aquest 2022 el volum es redueix significativament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia