Funcas eleva la seva previsió d’inflació al 8,8% el 2022 i redueix el creixement de l’economia al 2% el 2023

L’escenari econòmic s’ha deteriorat molt. Les tensions geopolítiques per la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica i el gir de la política monetària avancen amb força davant l’expansió econòmica que s’anticipava fa mesos després de l’adeu a la pandèmia de coronavirus. I això es tradueix en una «forta desacceleració» de l’economia després de l’estiu, segons les previsions macroeconòmiques publicades per la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas). Aquest servei d’estudis manté la seva previsió de creixement en el 4,2% aquest any i anticipa una forta contracció fins al 2% el vinent, 1,3 punts menys que en l’anterior previsió, amb una inflació mitjana del 8,8% el 2022 i del 5% per al 2023.

Si bé aquest servei d’estudis no confirma la tan sonada recessió, almenys no tècnicament –preveu un creixement pla en el quart trimestre del 0% i un augment en el primer trimestre del 2023–, tampoc la descarta en cas que la situació empitjori, una cosa que no es pot excloure en el context actual de crisi. «N’hi hauria prou que (els preus energètics) creixessin més (del previst) per tenir un creixement negatiu (en el quart trimestre)», reconeixia el director de Conjuntura i Economia Internacional de Funcas, Raymond Torres, en la presentació de les previsions.

Així, el creixement del PIB aquest exercici no varia davant les previsions anteriors, però sí que ho fa la composició d’aquesta taxa, en què la demanda interna redueix el seu pes fins a 2,1 punts (1,7 punts menys que l’estimació del març) per la pèrdua de capacitat de compra dels consumidors per la inflació, mentre que l’externa s’incrementa fins a 2,1 punts (1,7 punts més) per la recuperació del turisme, però també per l’augment de les exportacions de béns i serveis no turístics.

La Fundación de Cahas de Ahorros projecta una inflació mitjana per a aquest exercici del 8,8%, 2,8 punts per sobre respecte al seu anterior escenari, i del 5% per al 2023, 2 punts superior. Torres ha destacat que la bretxa entre el creixement dels preus interns i dels preus externs no té precedent en la sèrie històrica des dels anys 70. «L’impacte és un empobriment del país. És com si fos un impost que hem de pagar pel que consumim i importem. Ens empobrim tots en termes relatius i la qüestió és com compartir aquest cost entre els principals agents», afegeix Torres.

D’altra banda, la previsió d’atur s’ha reduït, tant per al 2022 com per al 2023, amb unes taxes del 12,7% i de l’11,8%, respectivament, per la retallada de la previsió de demanda interna. El deute intern acabarà en aquest exercici en el 113,9% del PIB (1,1 punts menys que l’anterior previsió) i un 112,1% el 2023 (0,3 punts menys) i el dèficit comercial serà el 2022 del –4,7% del PIB i per al següent exercici del –4,5%.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

En aquest context, Funcas ha demanat una política de rendes que no deteriori la competitivitat econòmica i que inclogui les pensions, atès el seu fort impacte en la despesa pública. «Augmentar la despesa pública en 1% és una càrrega molt significativa per als Pressupostos en un context en què la despesa que generarà el deute públic acumulat augmentarà», ha indicat el director general de Funcas, Carlos Ocaña. Així com una política macroeconòmica que «contingui la inflació sense danyar les perspectives», entesa com una «acció fiscal focalitzada en els sectors més vulnerables amb incentius a l’estalvi en llars i empreses».

Sobre els impostos a les energètiques i a la banca anunciats la setmana passada pel president del Govern, Pedro Sánchez, Ocaña ha advertit que «els impostos amb motivació Robin Hood tenen l’inconvenient que recapten menys que els costos que imposen als agents econòmics», a falta de conèixer el detall concret de les dues taxes. «Cal ser molt curós a l’hora d’introduir mesures com aquestes», ha afegit.