La Fundació La Caixa entrega 120 «oportunitats de futur»

Amb només 6 anys, Miguel Oliver va descobrir que la màgia podia servir com a eina per ajudar les persones. La va utilitzar com a voluntari a l’Hospital Infantil Nen Jesús cada divendres durant 11 anys. Després, va continuar formant-se en tot el que podia oferir aquesta disciplina. «Amb aquesta perseverança, avui utilitza la màgia per fomentar ambients de creativitat o empatia», ha explicat Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa.

Oliver ha sigut un dels 120 estudiants universitaris que han rebut una beca de la Fundació per cursar estudis de postgrau a l’estranger. A ell, que ja havia rebut una beca Fulbright, li servirà per «generar espais que permetin desenvolupar el talent que tenim dins de les organitzacions públiques i privades». A través de la màgia, vol «millorar el rendiment de la persones en la seva productivitat, però també el seu benestar», com explica a ‘El Periódico de España’, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest diari, en aquest acte, celebrat al CaixaForum Madrid, que han presidit els Reis d’Espanya. La ministra d’Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, i la presidenta de l’Assemblea de Madrid, Eugenia Carballedo, també hi han sigut presents.

Cada una d’aquestes 120 beques suposen una «oportunitat de futur» i de «trajectòries professionals prometedores», com ha assegurat el rei Felip VI als estudiants en el seu discurs. «Us ofereixen la possibilitat de multiplicar les vostres capacitats i potencial en centres universitaris de primer nivell mundial». De mitjana són 75.000 euros per a formació en cada becat.

Juntament amb la Reina Letícia, Felip VI ha entregat cada una de les beques de la quarantena promoció. «Una xifra destacada que posa en relleu la trajectòria històrica d’aquest programa d’ajudes, la pertinència o encert del mateix projecte i, també, la ferma dedicació de la Fundació ‘La Caixa’, una de les més importants del món i que ens enorgulleix com a país», ha afirmat el monarca.

40 anys de beques

Aquest programa de beques porta sense interrupció des del 1982. En total, 5.700 persones han sigut becades per la Fundació La Caixa. Isidre Fainé ha posat de manifest els efectes macroeconòmics que té aquesta formació, com l’augment de la productivitat i la retribució de la riquesa.

«Però n’hi ha d’altres de més pròxims i indirectes. Em refereixo que els joves becats són referents per a germans, amics i companys d’estudis en entorns on aquesta classe d’estímuls són inabastables», ha assegurat.

El president de la Fundació ha posat èmfasi en el fet que «el geni no neix, sinó que es fa». Per això, comptar amb entorns apropiats, amb aquest tipus d’ajudes i amb alguns dels atributs que tenen tots els becats, com «la perseverança i la passió», serveix perquè arribin a les seves metes.

Perfil dels becats

De les 120 beques concedides, 68 són per estudiar a Europa i 52 per a Amèrica del Nord. Els Estats Units (47) i el Regne Unit (34) són els països favorits, mentre que les universitats predilectes són la Imperial College London (9), la Universitat de Colúmbia (7), Massachusetts Institute of Technology (6), ETH Zürich (6), la Universitat d’Oxford (5) i la Universitat de Cambridge (4).

Per cada beca hi va haver 11 sol·licituds. Els que la van aconseguir tenen una mitjana de 24,7 anys i provenen de 29 províncies espanyoles, dues de portugueses i cinc de països estrangers. A tots els uneix un currículum excel·lent, el voluntariat i ganes de formar-se.

Més dispars són les disciplines que han elegit. La majoria són enginyeries i tecnologies (22), tot i que també hi ha ciències econòmiques i empresarials (9), relacions internacionals (7), i fins i tot sis de música.

Una d’elles és Laura Granero, la beca de la qual li permet estar estudiant un doctorat en Musicologia a la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena. «Investigo les pianistes nascudes al segle XIX que van estudiar amb Clara Schumann i que va ser de les primeres i primers a deixar gravacions a la posteritat», explica a aquest mitjà.

Allà intenta comprar com s’interpreta avui la música d’aquell segle en comparació amb les gravacions. «Fer un doctorat en Humanitats que estigui finançat és una cosa molt difícil avui dia. Aquesta beca suposa comptar amb molta estabilitat i no haver de fer-ho com un ‘hobby’, sinó com una feina principal», assenyala.

Síndrome de l’impostor

«El mateix us esteu preguntant com heu aconseguit una beca tan increïble i espereu que en algun moment s’adonin de l’error», ha exposat Vânia de la Fuente-Núñez, responsable de la Campanya Mundial Contra l’Edatisme de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i autora principal del primer informe de l’ONU sobre l’edatisme.

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

Però no, no hi ha cap error. Ella, que va ser becada fa vuit anys, ha explicat el seu cas i com va superar l’anomenada ‘síndrome de l’impostor’, sobretot evitant l’individualisme. De la Fuente-Núñez va saltar de la seva llicenciatura en Medicina a aquesta beca. «És molt més que un suport econòmic; és una plataforma d’acompanyament imparable. Com a metge no sabeu quantes vegades se m’ha posat en dubte i quantes d’altres se m’ha qüestionat per no seguir la química. La salut global es veu com l’aneguet lleig desviat. Però no vaig desistir», ha assegurat.

Ara lluita contra els estereotips i discriminació basats en l’edat en l’organismes internacional Un exemple de fins on poden portar aquestes beques.