¿Què agrada al Govern i què no del pla anticrisi energètica de Brussel·les?

L’«absència clara i clamorosa de diàleg» per part de la Comissió Europea és una de les coses que menys ha agradat. «El primer que ens molesta és que no hi hagi hagut un debat obert», ha dit aquest dijous la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. «El primer que un ha de fer quan necessita suport i ajuda és treballar amb aquells a qui demana suport i ajuda», va dir dimecres, quan va anar més enllà en la seva estirada d’orelles a l’Executiu comunitari a l’advertir que «un afer tan important» com el pla de contingència comunitari hauria de comptar amb «l’atenció dels caps d’Estat i de Govern i no només dels ministres d’Energia».

A més, Ribera ha recordat aquest dijous un cas no gaire llunyà: quan Espanya i Portugal van voler posar un preu límit al gas que s’utilitza per generar electricitat. Llavors, es va acordar la mesura en un Consell Europeu, després d’un debat que va durar setmanes. «No se’ns va acudir imposar de manera unilateral res ni buscar solucions que poguessin generar problemes per a tercers estats. De fet, la Comissió ens va demanar ser més flexibles del que ens semblava raonable perquè França estava en una situació complicada (per les nuclears parades) i ens va semblar raonable», recorda Ribera. La proposta original de la península Ibèrica pretenia fer una subhasta d’electricitat a França al preu ordinari, sense límit; al final França compra electricitat al preu de la subhasta i està exempta de la compensació.

La segona gran crítica d’Espanya al pla de Brussel·les és aquesta obligació lineal de reduir un 15% el consum –o un 10% en cas de demostrar baixa interconnexió amb altres països– sense tenir en compte les condicions particulars de cada país. El pla de Brussel·les no està escrit en pedra en el sentit que cada país pot reduir aquesta demanda com vulgui i per això es demanen plans de contingència nacionals. El problema d’Espanya, i això és el que preocupa el Govern, és que no té excessiu marge de maniobra en la generació elèctrica (utilitza molts cicles combinats i no té capacitat de substitució, perquè la majoria de les seves centrals de carbó estan tancades) i, a més, la penetració del gas a les llars espanyoles és molt baixa (i, per tant, la seva capacitat voluntària d’estalvi). Però a l’haver d’aconseguir aquest 15% obligatori, la penalització se centraria en la indústria, i el Govern no hi està d’acord, perquè reduir la demanda industrial espanyola perjudicaria el país i no ajudaria la resta per les limitacions físiques evidents (falta de gasoductes). «Un dels think tanks europeus més importants fent una anàlisi plantejava que per a la UE seria important reduir un 15% en termes absoluts el seu consum de gas. En aquest cas, a Espanya, Portugal i en menor mesura França l’objectiu que els correspondria de manera justa és que ens quedéssim a zero, que no hi hagués reducció neta de consum de gas,» ha precisat la ministra. Per això, el Govern planteja estalviar, però sense restriccions generals que no serveixin per a res.