L’impacte dels tipus d’interès: ¿cap a on va l’euríbor?

Inicialment, els mercats i els analistes anticipaven que la primera pujada del preu del diner no es produiria fins al febrer del 2023. Però va arribar la invasió russa d’Ucraïna i l’escalada dels preus de l’energia, que ja eren alts. El problema és que aquesta tendència s’ha traslladat al conjunt de l’economia i, en especial als aliments i el cistell de consum, amb una taxa anual del 8,6% a l’eurozona, la més elevada en dues dècades. A Espanya, amb el 10,2%, s’ha situat al nivell de fa 37 anys.

L’eina dels bancs centrals per frenar la inflació és apujar els tipus d’interès. És el que ha passat als EUA, on la Reserva Federal ja encadena tres augments. Però la qüestió és que a la primera potència mundial l’augment del nivell general de preus es deu a una demanda desbocada. En canvi, a Europa té a veure amb l’oferta i cal veure que, en aquest cas, apujar el preu del diner és el més adequat, ja que per voler frenar la inflació es pot desplomar la demanda i provocar una recessió, segons els experts. De tota manera, aquesta no és la previsió per ara, ja que tots els serveis d’estudis apunten a un creixement del voltant del 4% aquest any, però una inflació que pot superar el 8%. Una altra cosa serà el 2023, quan s’espera un fort alentiment.

L’augment en l’euríbor, que fins al març marcava nivells negatius i ho ha fet durant més de sis anys, s’ha produït per «un notable canvi en les expectatives dels mercats sobre com actuarà el BCE davant les elevades i molt persistents taxes d’inflació a l’eurozona», segons CaixaBank Research. En l’actualitat encadena uns dies amb una taxa diària per sobre de l’1%, el nivell més elevat en gairebé una dècada i la mitjana mensual supera el 0,9%, davant el -0,491% de fa un any.

La percepció dels mercats va passar d’estimar la primera pujada de tipus d’interès el febrer de l’any que ve al juliol del present exercici. Una cosa que va confirmar la mateixa presidenta del BCE, Christine Lagarde, el mes passat.

Segons CaixaBank, la repercussió de l’alça en una hipoteca mitjana de l’entitat estaria en uns 40 euros mensuals o 480 euros anuals, tot i que tot depèn de l’import i de com d’avançada estigui l’amortització. Si es pren com a referència la mitjana a escala nacional, l’augment seria del voltant de 100 euros mensuals o 1.200 anuals.

La mateixa anàlisi del servei d’estudis de CaixaBank afirma que en la mesura que es compleixin les expectatives dels inversors sobre el BCE, l’euríbor a 12 mesos continuarà augmentant. De fet, en el seu escenari central, es preveu un repunt fins a l’1,8% a finals del 2023.

Si bé a CaixaBank Research estimen que el BCE apujarà el tipus sobre la facilitat de dipòsit fins a l’1,25% a finals del 2023, els mercats esperen que aquest s’ubiqui, almenys, en l’1,5%. A Banc Sabadell estimen que «no anirà més enllà del 2% o 2,5% al final del 2023». Tot i que tot dependrà de l’evolució de la inflació.

De moment, els bancs ja han reconfigurat les seves ofertes hipotecàries. El Sabadell assegura que més del 80% de la seva nova producció és a tipus fix i CaixaBank, més del 90%. Les entitats han abaratit les hipoteques a tipus variable, que els proporcionen més marge, i ha encarit les de tipus fix, però la tendència actual dels clients és cap a les segones, segons fonts del sector.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Les hipoteques a tipus fix, que van entre els 25 i 30 anys de termini, oscil·len en l’actualitat entre entre l’1,7% i el 2,9% i sense bonificar, entre el 2,2% i el 4,3%. Per la seva banda, les de tipus variable, amb un termini de 30 anys, parteixen d’un tipus el primer any que va del 0,6% a l’1,87% i el diferencial del 0,6 al 0,89 i si estan bonificades (amb vinculació del client a altres productes); i amb un tipus el primer any sense bonificar del 0,6% al 2,97% i un diferencial del 0,95 al 2,05.

Tot i que la seva tendència és creixent, les d’interès variable suposen 8 de cada 10 hipoteques, si bé han baixat des de més del 90% des de fa quatre anys, segons les dades de l’Associació Hipotecària Espanyola. Dels 5,6 milions d’hipoteques vives, més de quatre milions són a interès variable.