¿Quins drets laborals té un treballador davant l’onada de calor?

¿A partir de quina temperatura és perillós treballar?

No hi ha una temperatura concreta per poder afirmar que una feina ha de cessar automàticament perquè implica un risc segur i imminent per al treballador. No hi ha una xifra màgica, però sí que hi ha condicionants que fan més probable que es produeixin un accident que d’altres. «Depèn de diversos factors, com la càrrega de feina –més o menys lleugera–, l’estat físic de la persona –no és el mateix si és diabètica, per exemple, o no– o la roba de treball que porti –més o menys gruixuda–, entre d’altres», explica la responsable de seguretat laboral de la UGT de Catalunya, Antonia Fuentes. 

L’empresa està obligada a tenir un pla d’avaluació de riscos laborals adaptat a cada entorn (exterior o interior), establint quines són les temperatures màximes fins a què s’ha de treballar. No és el mateix una oficina que un taller on se solda metall. L’Aemet, per la seva banda, té les seves pròpies recomanacions sobre quan hi ha un perill real de cop de calor, rampes o insolació. El que es coneix tècnicament com a ‘estrès tèrmic’.

La temperatura varia segons el grau d’humitat. Per exemple, en un entorn sec (humitat del 45%) a partir de 33 graus el treballador ha d’extremar les precaucions, i a partir dels 41 graus hi ha perill manifest. A Barcelona, amb una humitat habitual del 60%, aquestes precaucions s’‘avancen’ uns graus. És a dir, a 30 graus s’han d’extremar les precaucions, i a partir dels 34 graus hi ha risc manifest. 

¿Què fer en cas d’emergència?

Si un treballador se sent fatigat, té mal de cap, es mareja o té rampes musculars durant l’acompliment de les seves funcions ha de parar automàticament. Aquests són els principals símptomes associats a un cop de calor, que es produeix quan la temperatura del cos humà supera els 40 graus. Aquí, segons estableixen les recomanacions bàsiques del Departament de Treball de la Generalitat, el treballador ha de parar, avisar un company perquè sigui aquest el qui truqui a emergències o al servei mèdic de l’empresa.

Si la víctima del cop de calor pot, pel seu propi peu, anar a una zona d’ombra, ha d’esperar allà les assistències. Si no, ha d’esperar que algun company l’ajuda a arribar fins allà. El treballador té el dret a parar l’activitat si això implica un risc directe sobre la seva salut i no pot ser per això amonestat ni sancionat per l’empresa. Si fos així, pot interposar denúncia davant Inspecció de Treball.

¿Cada quant s’han de fer pauses?

Les pauses cada cert temps –depenent del tipus d’activitat– són un element indispensable per prevenir accidents de treball. «No hi ha la mala sort si es fan les coses bé», recorda la responsable de salut laboral de la UGT de Catalunya. Cada quant s’han de fer les pauses és una cosa que ha d’estar determinada i especificada al pla d’avaluació de riscos laborals. Com més càrrega de treball, més freqüents les pauses. El treballador ho ha de conèixer, els seus superiors ho han de conèixer i donar-ho a conèixer i promoure que aquests descansos es compleixin. Encara que en aquell moment el treballador no estigui cansat. I l’empresa té l’obligació de facilitar un lloc climatitzat o fresc (amb ombra) per realitzar aquestes pauses.

¿I cada quant cal hidratar-se?

La hidratació és un altre element indispensable per prevenir cops de calor o qualsevol risc derivat de l’estrès tèrmic. Beure freqüentment aigua o begudes isotòniques és una cosa que els treballadors han de fer i el cost de la qual l’empresa té l’obligació d’assumir. La Generalitat recomana ingesta de líquids frescos –no gaire freds ni gelats– cada 15 o 20 minuts, independentment de si el treballador té set o no en aquell moment. Altres recomanacions bàsiques són no ingerir menjars copiosos durant les pauses per esmorzar o dinar, ni tampoc consumir begudes alcohòliques.  

¿Quina roba de treball és l’adequada?

Els treballadors han d’exercir la seva jornada amb la roba de treball adequada. I aquesta ha d’estar homologada i ha de córrer a compte de l’empresa. Ulleres de sol protectores per a personal que treballi en forns o foneries, vestits que protegeixin degudament del sol per evitar cremades o gorros si hi hagués risc d’estrès tèrmic. Cada sector i activitat requerirà robes i elements de protecció diferents, però aquests sempre els ha de garantir l’empresa; així com que estiguin en correctes condicions. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Està altament desaconsellat pels experts en prevenció de riscos laborals el fet de treballar deixant al descobert grans parts del cos. Encara que faci molta calor, treure’s la samarreta per a un obrer de la construcció, un jardiner o un temporer no està recomanat, ja que incrementa les possibilitats de cremades. De fet, la recomanació és roba ampla, fresca i que cobreixi les màximes parts del cos possibles. 

¿Com s’ha d’organitzar la jornada?

Compactar la jornada de manera intensiva perquè els treballadors estiguin menys hores exposats al sol és una de les reivindicacions dels sindicats per minimitzar els riscos amb la calor. No obstant, aquesta qüestió no és obligatòria per a les empreses i haurà de ser fruit de la negociació col·lectiva si finalment s’aplica o no. L’empresa és lliure d’organitzar la jornada com li convingui, tot i que sempre garantint les condicions mínimes i indispensables de seguretat laboral. És recomanable, no obligatori, evitar les hores de més calor, com el migdia.