¿Tornaran les seus d’empreses que van marxar per l’1-O?

I és que, des de l’etapa del referèndum del 2017, declarat inconstitucional, ha canviat ben poc en aquesta matèria. El 2017, 2.536 empreses van protagonitzar una fuga massiva de seus, només compensada amb l’arribada de 548. ¿Saldo? -1.988, segons les dades dels registres mercantils. Va ser una mudança massiva facilitada per un decret exprés del Govern del PP que va posar totes les facilitats a l’operació sortida, al possibilitar el canvi sense passar per la junta d’accionistes tot i que ho establissin els estatuts socials de l’empresa.

«Continuarem treballant en aquesta direcció. Sabem que no és fàcil, però tampoc impossible. Per aquesta raó, donarem suport a la taula de diàleg recentment impulsada pels governs de l’Estat i la Generalitat per aconseguir l’estabilitat política i econòmica necessària per afrontar amb èxit la situació actual de crisi. S’ha de donar resposta i seguretat a les empreses», va afirmar Sánchez Llibre.

El que destaquen algunes companyies que van canviar de seu és que en el mateix acte, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, es va afegir a la crida. «Treballarem junts, i un dels objectius és que les empreses catalanes tornin a casa», va afirmar. Aquesta picada d’ullet procedent d’un dels grans ‘lobbies’ de Madrid ha sigut valorada per algunes companyies que al seu dia van decidir canviar de seu social, si bé, per ara, cap de les grans diu que té sobre la taula l’opció de tornar.

Des del Cercle d’Economia, el nou president, Jaume Guardiola, afirma que l’entitat «posarà tota la carn a la graella» per refer ponts i que tornin les seus de les companyies. Com a institució no farà accions concretes, però sí que defensarà la necessitat que tornin. I per això s’ha de consolidar una seguretat jurídica que fins i tot Foment considera més consolidada que fa cinc anys. De fet Sánchez Llibre no ha tornat a demanar, com va fer en la Reunió del Cercle del 2019, que el Govern es comprometés per escrit a no emprendre noves aventures rupturistes unilaterals.

El conseller d’Economia, Jaume Giró, que en aquella etapa era director general de la Fundació La Caixa, ha recordat alguna vegada que el mateix decret que els consells d’administració de les empreses van fer servir per traslladar la seu social segueix en vigor i que el podrien «aprofitar i tornar sense passar per les juntes d’accionistes». En tot cas, les empreses «se’n van anar lliurement, sense raons objectives i no està previst que la Generalitat doni incentius perquè hi tornin, com tampoc n’hi va haver perquè marxessin». Des del Govern s’ha interpretat sempre que rere el moviment d’algunes companyies, moltes vinculades a La Caixa, hi havia motius polítics.

Els sindicats, per la seva banda, creuen que es donen circumstàncies per a la tornada, informa Gabriel Ubieto. El secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, considera que «el risc» teòric pel qual se’n van anar «ja no existeix». Per la seva banda, Javier Pacheco, líder de CCOO a Catalunya, considera que «és el moment per teixir un espai de consens entre el Govern, els partits, els sindicats, les patronals, les cambres, «per mostrar que el país és atractiu per al retorn de les empreses i noves inversions». Afegeix que és una qüestió que s’hauria d’incloure en la taula del diàleg entre els executius autonòmic i central, i corregir aquesta «anomalia econòmica que avui no té cap sentit».

Pronunciament del Govern central

I és que, en una línia similar, el representant d’una d’aquestes grans empreses afirma que el retorn del diàleg entre la Generalitat, o almenys la part representada per ERC, i el Govern central hauria d’anar acompanyat d’alguna crida per part d’aquest últim. «Es troba a faltar un pronunciament per part del president del Govern, Pedro Sánchez, en aquest sentit que facilitaria que alguna d’aquestes societats almenys es plantegés meditar l’opció de tornar», asseguren.

La veritat és que en la situació actual la resposta més habitual de les companyies consultades és: «És un tema que no és sobre la taula». Ara per ara, tampoc s’ho plantegen els bancs, com el Sabadell, que va optar per Alacant; o CaixaBank, que va apostar per València.  A més, el principal accionista de CaixaBank, la fundació La Caixa, que té com a segon accionista l’Estat, té la seu a Palma de Mallorca des de fa cinc anys i tampoc ha fet, per ara, cap moviment en el sentit de plantejar-se tornar a Barcelona com a seu social, si bé l’operativa segueix a la capital catalana, com passa amb la majoria d’‘escapades’.

En tot cas, no hi ha hagut cap element clar que impulsi o precipiti un canvi d’actitud respecte a fa cinc anys. «No hi ha cap indici que convidi a plantejar-se la qüestió. No hi ha hagut cap element clar que canviï respecte el que llavors va provocar el trasllat de la seu social», explica el portaveu d’una de les grans companyies traslladades.

Pimes a la recerca de competitivitat

Algunes de les empreses consultades admeten que el 2017 hi va haver un cert «efecte onada» del qual va resultar difícil sostreure’s. En alguns casos hi va poder haver motius polítics, admeten, però en el de les pimes va ser «un tema de competitivitat» (menys impostos, etc...) destaca el president de Pimec, Antoni Cañete. I posa un exemple que demostra que altres territoris creixen més: els últims 10 anys, el nombre d’empreses a Lleida ha crescut el 3%, mentre que a l’Aragó ho ha fet el 10%. Segons el parer de Cañete,«les portes han d’estar completament obertes, però el que no hi pot haver és avantatges». Segons el seu parer, si al seu dia van decidir traslladar la seva seu social, si hi tornen ha de ser sense cap avantatge perquè suposaria una discriminació respecte als que es van quedar.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

I hi ha exemples d’empreses que van optar per mantenir la seu social. En la configuració actual de l’Ibex hi ha només dues companyies que ho van fer: Fluidra, que llavors no formava part de l’índex de referència de la borsa espanyola, i Grifols. Fora de la borsa, van decidir mantenir la seu firmes com Freixenet i Puig, gens relacionades amb el procés.

Des de l’entorn de Foment consideren que es requeriria garantir la seguretat que el país s’estabilitza del tot i recupera l’empenta perduda. Es necessiten al·licients perquè, a curt termini, els hàbits no han canviat gaire, ja que les seus operatives segueixen a Catalunya, com les fàbriques, i han optat per llocs on, tot i que no tenien la seu social, viatjaven molt, com per exemple Madrid. En realitat el que passa és que a curt termini no hi ha uns efectes gaire notables, però a mitjà i llarg s’accelera un procés de concentració cap a Madrid, que en molts casos ja s’havia iniciat abans, adverteixen.