Una visita a Port Aventura, per Martí Saballs

Port Aventura, 260 milions d’euros de facturació i 2.000 empleats, ha acabat sent una història d’èxit, que ha lluitat contra vent i marea. Dels orígens turbulents de Port Aventura poc es recorda. El que havia d’haver sigut un projecte desenvolupat per la multinacional nord-americana Anheuser Busch el 1989 acaba amb aquest grup sortint per cames fart de politiqueig i temorós de les dificultats i obstacles per avançar. Va pretendre salvar l’entramat amb el suport de la Generalitat pujolista el considerat financer d’or d’aquella Catalunya: Javier de la Rosa, home de Kuwait a Espanya, aconseguidor i corruptor, que va ser condemnat a presó per delictes econòmics. Una vegada es va anar descobrint el pastís en què s’anava convertint el projecte, va ser la Caixa –com gairebé sempre passava en aquella Catalunya de mitjans dels noranta– qui va assumir les regnes del parc, junt amb altres accionistes com l’elèctrica Fecsa/Endesa, fins a anar desfent posicions. Caixa/Criteria va vendre el seu últim paquet el 2012 al grup inversor italià Investindustrial, controlat per Carlo Umberto Bonomi. A Espanya, a banda de controlar avui el 50,1% de Port Aventura, aquest grup inversor participa en Natra, productor de xocolata i cacau, i Northium, empresa educativa gallega. Tot un còctel.

El 49,9% de Port Aventura pertany a un dels fons de capital risc més històrics de Wall Street: KKR, que va entrar el desembre del 2013 una vegada Investindustrial va voler deixar de tenir-ne el 100%. Sota aquestes tres sigles s’amaguen tres noms i cognoms que han passat a la història del capitalisme financer més audaç (o salvatge) dels EUA: Henry Kravis, Jerome Kohlberg i George Roberts. Pel·lícules com ‘Wall Street’, protagonitzada per Michael Douglas, fins i tot ‘Armas de mujer’, amb Melanie Griffith i Sigourney Weaver, reflecteixen formidablement aquest món que va explotar de la manera més crua en la crisi financera del 2008, però que va tenir en KKR supervivents més enfortits.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Que Port Aventura, una de les gran marques turístiques espanyoles, estigui en mans d’un grup inversor italià, especialista a moure carteres de compra i venda d’empreses per mig món, i del llegat dels taurons financers per excel·lència que hi ha hagut sobre la faç del planeta Terra, pot fer arrufar més d’un nas. Tot, tanmateix, sembla més que lligat. A Carlo Bonomi, que quan apareix en els sopars de la Fundació –dijous no hi va ser– li agrada mantenir-se en un discret segon pla, manifesta en privat el seu entusiasme pel projecte a llarg termini del parc. Com a president manté un representant de la burgesia barcelonina d’històric cognom: Arturo Mas-Sardá, que es recolza en el CEO italià Sergio Feder. Els dos executius forts són els espanyols Fernando Aldecoa –director general– i David García –director de negoci. L’últim gran fitxatge de Port Aventura com a conseller ha sigut el bilbaí Álex Cruz, ex president executiu de British Airways i pioner del sector de les aerolínies d’origen privat a Espanya amb Clickair i Vueling, totes dues fusionades el 2008. 

Port Aventura vol superar el 2022 el rècord de visitants que va obtenir el 2019, 5,2 milions, que després de l’oblidable 2020 es van situar en 3,2 milions el 2021. Enmig d’una regió on a 50 quilòmetres es troba el pol petroquímic més gran d’Espanya, centrals nuclears, la reserva natural del Delta de l’Ebre, els vins del Priorat i el Montsant, la Costa Daurada i l’herència romana de Tarragona, aquest parc s’ha consolidat com un eix d’atracció de negoci que vol continuar creixent. Amb el temps, la propietat ha canviat i pot continuar canviant; però, els actius ningú els discuteix. Ara que els visitants tornen a omplir el recinte, l’interrogant és, tenint en compte les limitacions de superfície, quina serà la nova estratègia a Espanya i internacionalment.