La UE aconsegueix un acord per reduir el consum de gas de cara a l’hivern

‘Habemus’ acord. Els ministres d’Energia de la Unió Europea han arribat a un consens per reduir el consum de gas amb vista a l’hivern, davant l’amenaça d’un tall total del subministrament per part de Rússia. El punt de trobada resideix en les excepcions que permetran rebaixar el percentatge de reducció de la demanda de gas del 15% que plantejava la proposta inicial i que capitals com Madrid o Portugal van rebutjar de ple. «No ha sigut una missió impossible. Els ministres han arribat a un acord polític sobre la reducció de la demanda de gas, de cara a l’hivern que ve», ha informat la presidència del Consell de la UE, en mans de la República Txeca aquest semestre. Era un acord anunciat gairebé a crits després de les negociacions d’ambaixadors des de dimarts passat que van aconseguir suavitzar la proposta original.

Així, segons ha informat la presidència txeca, el pacte dels països de la UE inclou dos canvis fonamentals. El primer és que la retallada del 15% en el consum de gas no serà uniforme per a tots els països, sinó que hi haurà excepcions per als que tinguin baixes interconnexions, si han superat els objectius d’ompliment dels seus magatzems subterranis –Espanya va pel 80%, mentre que la mitjana europea és del 66%–; si depenen en gran manera del gas com a matèria primera per a indústries crítiques, o si el seu consum de gas ha augmentat almenys un 8% l’últim any en comparació amb la mitjana dels últims cinc anys.

En el cas de les interconnexions, estan exempts de l’obligació tant aquells estats membres que no tinguin interconnexions de gas amb altres països europeus, com els que les seves xarxes elèctriques no estan sincronitzades amb el sistema europeu i que, per tant, depenen en gran manera del gas per a la producció d’electricitat. «Els estats membres poden sol·licitar una excepció per adaptar les seves obligacions de reducció de la demanda si tenen interconnexions limitades amb altres estats membres i poden demostrar que les seves capacitats d’exportació d’interconnectors o la seva infraestructura nacional de GNL s’utilitzen per redirigir el gas a altres estats membres al màxim», afegeix el comunicat.

Això no implica que el percentatge de reducció per a Espanya sigui zero, segons ha explicat la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, a la seva arribada a la Comissió Europea. «Sí que compto que tindrem un objectiu de reducció, no del 15%, sinó significativament per sota», ha confirmat la vicepresidenta. I ha tornat a recordar que les llars espanyoles (tampoc la resta d’europeus) no tindran en cap cas talls de subministrament obligatoris –el Govern és partidari de plans d’estalvi i s’eficiència voluntaris–, mentre que en el cas de la indústria es plantegen una «flexibilitat voluntària» del seu consum. 

D’altra banda, l’acord impulsa el paper del Consell en l’activació d’una ‘alerta de la Unió’, que s’activaria mitjançant una decisió del Consell, a proposta de la Comissió en cas d’un risc substancial d’escassetat greu de gas o de demanda de gas excepcionalment elevada, o si cinc o més estats membres declaren una alerta a escala nacional (en la proposta presentada la setmana passada la decisió definitiva requeia sobre la Comissió Europea o un total de dos països).

L’acord era gairebé un secret a crits en les últimes hores després de les moltes negociacions dels estats membres per arribar a la reunió d’aquest dimarts amb la feina fet i així es notava en l’optimisme dels titulars europeus, inclosa la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica d’Espanya, Teresa Ribera. «Creiem que és un paquet extraordinàriament delicat, cuidat per part de tots, que si bé no satisfà completament a ningú, pot ser un punt de trobada molt positiu», ha afirmat Ribera, que s’ha mostrat encara més clara poc després: «Crec que estem obligats a dir que sí als termes en què apareix el text d’aquest matí, a treballar, a continuar impulsant mesures d’estalvi i eficiència a casa i a continuar contribuint a la seguretat dels nostres veïns».

El mateix optimisme que desprenia la vicepresidenta s’ha notat en la comissària d’Energia, Kadri Simson, que ha confiat que al final d’aquest dimarts hi haurà un acord. «Confio que tindrem una interessant discussió perquè alguns estats membres tenen circumstàncies i punts de partida diferents, però esperem tenir un acord polític al final del dia», ha afirmat Simson a la seva arribada a la reunió.

Notícies relacionades

Álvarez és reelegit secretari general de la UGT per a un últim mandat

La Generalitat comprarà 450 vivendes a InmoCaixa per a lloguer social

Simson ha assegurat que l’anunci d’aquest dimarts de Gazprom de disminuir el flux de gas a través del gasoducte Nord Stream al 20% de la capacitat total «no canvia res», perquè «no hi ha cap raó tècnica» per a aquest tall, però sí que posa de manifest la necessitat dels països europeus d’«estar preparats» per al tall de subministrament de Rússia «en qualsevol moment». «I per fer-ho hem d’actuar ara» amb una «reducció preventiva» de la demanda per omplir els magatzems subterranis –actualment al 66%– i també per reduir al màxim la diferència futura entre subministrament i demanda, ha afegit. 

Les principals queixes d’Espanya després de l’anunci de dimarts passat eren fonamentalment dues. D’una banda, la falta de debat previ per part de la Comissió. Fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica asseguren que una setmana abans de l’anunci del pla per part de Brussel·les, el Govern espanyol desconeixia que la retallada del consum seria vinculant i la quantitat. I, de l’altra, que no serveix de res reduir la demanda de gas si no hi ha una capacitat real per enviar aquesta energia a altres països per la limitació de les seves interconnexions. «És correcte que tots assumim un compromís de reducció d’estalvi net. Però crec que el 15% afegit a tot aquest esforç de posada a disposició de les nostres infraestructures era molt difícil, i si posem a disposició totes aquestes infraestructures lògicament s’incrementa el consum de gas natural a l’haver d’atendre la demanda d’altres països», ha insistit Ribera.