La Reserva Federal dels EUA continua accelerant i apuja el preu del diner 0,75 punts

Bolcada a combatre la inflació, la Reserva Federal dels EUA ha decidit tornar a apujar de 0,75 punts el preu del diner, com ja va fer el mes passat. Es tracta del quart increment aquest any després dels 0,25 punts del març, que va iniciar el nou cicle després de quatre anys sense moviments en aquest sentit (0,50 al maig i 0,75 al juny). Amb aquesta decisió, amb què certifica el seu compromís de combat contra l’escalada dels preus, el tipus d’interès se situa entre el 2,25% i el 2,50%.

El banc central de la primera potència mundial assegura que «els indicadors recents de despesa i producció s’han suavitzat. No obstant, la creació de llocs de treball ha sigut sòlida els últims mesos i la taxa d’atur s’ha mantingut baixa». En tot cas, el gran repte és la inflació, que «continua sent alta, cosa que reflecteix els desequilibris de l’oferta i la demanda relacionats amb la pandèmia, l’augment dels preus dels aliments i l’energia i les pressions de preus més àmplies».

El mes passat, el president de la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units, Jerome Powell, va avançar que l’organisme mantindrà la seva política de pujades dels tipus d’interès fins i tot a risc que el país entri en una recessió, un escenari que no va descartar. La inflació del 9,1% del juny, al nivell de fa 40 anys, va desencadenar totes les alarmes.

La prioritat de l’autoritat monetària és combatre una inflació que està disparada. Però a diferència d’Europa, on el problema és d’oferta, als EUA és per accelaració de la demanda per l’alta ocupació, cosa que està reescalfant l’economia.

En una compareixença davant un comitè del Senat dels EUA, Powell va assegurar que un «aterratge suau» de l’economia continua sent l’objectiu de la Fed (és a dir, una baixada de la inflació que afecti el mínim l’activitat econòmica), però va admetre que aquest escenari és cada vegada «més difícil». 

La Fed va augmentar el preu del diner de 75 punts el mes passat, cosa que no passava des de fa 28 anys, fins a l’1,5% i l’1,75%. Al seu torn va anticipar que en la reunió d’aquest dimecres el nou increment seria de 0,5 o 0,75 punts. 

Notícies relacionades

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

El Govern avala el projecte a Sallent d’ICL i Dynanonic per "estratègic"

El Banc Central Europeu (BCE), que ha optat per endurir la seva política monetària més tard, va acordar la setmana passada un augment de 0,50 punts, el doble del que havia anunciat la seva presidenta, Christine Lagarde, el que tancava un cicle d’11 anys de diners barats i suposava l’increment més gran d’una sola vegada en 22 anys. Alhora va aprovar un mecanisme per evitar possibles escalades de la prima de risc de països de la zona de l’euro.

Aquest diferencial entre l’àrea del dòlar i el de l’euro ha enfortit la divisa dels EUA, que recentment va arribar a la paritat amb la divisa comuna europea per primer cop en 20 anys.