¿Quin és el primer impacte de la reforma laboral en els contractes temporals?

Els tres primers mesos de reforma laboral han aconseguit un efecte sense precedents: que la temporalitat baixi mentre l’ocupació continua pujant. Fins ara la xifra d’eventuals ha tingut moments a la baixa, però sempre han estat vinculats a períodes de crisi i contracció de l’ocupació. És a dir, baixava el nombre de temporals perquè aquests eren els més barats i fàcils d’acomiadar per les empreses quan venien vaques flaques. L’episodi més recent és quan va esclatar la pandèmia. En els primers compassos milers de treballadors se’n van anar a l’atur i gairebé tots eren eventuals, ja que els fixos van passar a erto.

En aquest segon trimestre s’ha registrat un saldo positiu en la creació d’ocupació de 375.400 assalariats, que surt de sumar 616.700 ocupats amb un contracte indefinit, mentre que els contractats temporals es redueixen en 241.300. El que deixa una taxa d’eventualitat del 22,3%, gairebé dos punts per sota que en el trimestre anterior. La nota positiva no tapa que Espanya té encara un llarg camí per recórrer per convergir amb les estadístiques europees, i és que la mitjana a la UE ronda el 15% i Espanya continua sent el país amb més temporalitat del Vell Continent.

Els tres primers mesos de reforma laboral a plena vigència han tingut un impacte substancial en termes generals, però no han aconseguit doblegar la temporalitat entre un dels col·lectius que més la pateixen: els joves. Entre els menors de 30 anys el 47,2% continuen tenint un contracte eventual. Ha baixat, sí, 4,6 punts respecte al trimestre precedent, però encara és molt elevada i substancialment més elevada que entre altres franges d’edat. La incògnita ara és quin camí marcarà aquesta estadística en els pròxims mesos i si els joves aconseguiran continuar creixent en ocupació de manera indefinida o no.

Les normes de contractació de la reforma laboral regeixen al sector privat, però no en el públic. I això ha tingut un efecte durant aquest segon trimestre del 2022, en el qual la bretxa entre assalariats de l’Administració i de l’empresa privada s’ha engrandit fins a 10 punts. Al sector privat la temporalitat ha caigut fins al 19,8%, mentre que al sector públic ha crescut i se situa en el 32,4%.

El procés que ha dissenyat el Govern per reduir l’eventualitat en l’Administració va per una altra via i és la nova llei d’estabilització. Aquesta habilita les diferents administracions –l’eventualitat es concentra en els serveis gestionats per les autonomies– a convocar processos de concursos de mèrits per cobrir de manera fixa centenars de milers de places ocupades actualment per interins ja amb personal fix. I sense que aquests hagin de passar per una oposició, únicament acreditant mèrits previs. Està previst que aquests processos s’acabin tancant durant la part final de l’any.

Un dels possibles efectes col·laterals de les noves fórmules de contractació era que aquestes dispararan els contractes parcials. Especialment ja que la reforma incentiva el traspàs de contractes temporals a fixos discontinus (que tenen la categoria d’indefinit). Durant els tres primers mesos de vigència això no ha passat, tal com reflecteixen les estadístiques. La taxa de parcialitat ha disminuït respecte a trimestres precedents, baixant des del 14,9% del trimestre precedent a l’actual 14,7%. L’any passat per a aquest mateix període era del 15,3%, cinc dècimes més que l’actual.

Aquest indicador pot estar subjecte a vaivens en els pròxims mesos i resta la incògnita de com evolucionarà. Perquè ara qui està sent contractat fix –tenint en compte que els fixos discontinus de l’hostaleria i el comerç estaran majoritàriament a plena activitat per les campanyes primaveral i estiuenca– ho està a temps complet.

Els sectors on més ha baixat l’eventualitat en els tres primers mesos de reforma laboral han sigut serveis i agricultura, si bé les taxes de contractats temporals han caigut de manera transversal. En els serveis l’eventualitat ha caigut gairebé cinc vegades més en el segon trimestre (amb la reforma laboral ja plenament en vigor) que en el trimestre precedent. En el cas de l’agricultura el descens ha sigut gairebé dues vegades més gran, mentre que en indústria i construcció pràcticament ha baixat el mateix del que baixava aquest indicador en els mesos precedents.