Energia
Espanya dispara el consum de gas per produir electricitat
La demanda de gas per a generació elèctrica s’eleva un 83,2%, mentre que per a la indústria i les llars cau un 13%
El Govern central vol que les vendes d’electricitat a França estiguin exemptes de la retallada del 7% acordada per Brussel·les
Mentre dissenya el seu pla de contingència per complir amb Brussel·les, les dades revelen que Espanya dispara el consum de gas per produir electricitat per la sequera i les vendes a França, mentre que el redueix en llars i indústria. Els primers set mesos del 2022, la demanda de gas per generar electricitat s’ha elevat un 83,2%, fins als 72,9 terawatts hora (TWh), respecte a les xifres del mateix període de l’any anterior, segons les dades d’Enagás. Al mateix temps, però, l’anomenada ‘demanda convencional’ (composta per indústria, llars i pimes) s’ha reduït gairebé un 13%, fins a un total de 150,837 TWh.
La tendència habitual és que la producció d’electricitat amb aigua suposi al voltant del 12% del mix de generació a Espanya, mentre que des de començaments d’any no arriba a un 7% de mitjana, al nivell del 2017, per la sequera que assola tot el país. A això se li suma que des del novembre Espanya és exportador net d’electricitat a França, quan el que era habitual era que el flux que produís en sentit contrari, segons es reflecteix en les dades de Red Eléctrica dels últims anys.
Els motius de l’alça de les vendes a França són dos: la meitat de les centrals nuclears franceses estan parades per manteniment i el límit al preu del gas a la península Ibèrica impulsa el flux del sud al nord. Per tant, això pressiona la demanda d’electricitat i impulsa la generació amb gas, davant la falta d’una altra tecnologia com el carbó. (Durant els últims dos mesos, a aquesta equació, cal afegir-hi un increment de la demanda per les altes temperatures, que impulsen l’ús de l’aire condicionat.)
En aquest context, Espanya s’ha compromès amb Brussel·les a reduir un 7% el consum d’electricitat entre l’1 d’agost d’aquest any (aquest dilluns) i el 31 de març del 2023 sobre la base del consum mitjà dels últims cinc anys. Segons estimacions fetes per aquest mitjà a partir de les xifres mensuals que publica Enagás, el consum mitjà de gas en aquests vuit mesos des del 2017 va ser de 261,32 TWh, el 20% dels quals correspon a pimes i a demanda domèstica; el 54%, a la indústria, i el 24%, a la generació elèctrica. Amb aquests números, Espanya hauria de reduir en 18,3 TWh el consum durant els pròxims vuit mesos.
La qüestió ara és com fer-ho. L’Executiu va anunciar dilluns una campanya per estalviar energia als edificis públics que passa per limitar la temperatura als interiors, apagar el llum a la nit, tancar les portes quan siguin locals climatitzats i revisar les calderes, i ha demanat de manera constant a la ciutadania consumir amb mesura. Però precisament les pimes i les llars han disminuït l’ús de gas un 4% durant els últims sis mesos (el juny va ser l’últim mes amb les xifres desagregades) i un 13,8% al juny.
En la mateixa línia, la indústria ha disminuït en un 20,2% el consum al juny i un 11,8% en l’acumulat des del gener. «Al juliol, serà un 30%, i l’agost va pel mateix camí. No per eficiència, sinó pels preus elevats de l’energia. La indústria ja no pot parar més», assegura Verónica Rivière, la presidenta de GasIndustrial, la patronal dels grans consumidors industrials de gas, com el sector ceràmic o el químic. «I en les converses amb el Ministeri [per a la Transició Ecològica] no es preveu tampoc una parada obligatòria, sinó mesures d’eficiència», afegeix. Per exemple, l’impuls dels gasos renovables, com el biogàs o el biometà, l’hidrogen verd o una interrompibilitat voluntària, segons explica.
Per tant, la pota que queda és la generació elèctrica. En aquest punt, Rivière apunta que l’única opció seria aconseguir que les exportacions d’electricitat a França estiguessin exemptes de complir aquests càlculs per evitar que penalitzi si Espanya augmenta el consum de gas per produir més electricitat per enviar a França. «Això està en mans del Ministeri i d’Europa, perquè, si no, hauríem de tallar i deixar d’enviar gas», explica Rivière. Des del Departament que dirigeix la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, expliquen que s’ha plantejat que en el còmput no entrés la part del consum de gas que és consum per a tercers països, però també afegeixen que no hi ha res concret a falta de dissenyar els plans de contingència que han d’entregar a la Comissió Europea abans de finals de setembre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Ministeri per a la Transició Ecològica Electricitat Energia Teresa Ribera Rodríguez Comissió Europea
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia