Crisi energètica
El Govern podrà requerir a les comunitats que apliquin l’estalvi energètic
Si fos necessari, l’Executiu també podrà emprendre les accions judicials que estimi oportunes en cas que no actuïn correctament o s’hi oposin
El Govern podrà requerir a les comunitats autònomes que apliquin el pla d’estalvi energètic aprovat aquest dilluns pel Consell de Ministres i, si fos necessari, emprendre les accions judicials que estimi oportunes en cas que no actuïn correctament o s’hi oposin.
Ho expliquen així fonts jurídiques consultades per Efe, que insisteixen que les comunitats autònomes, com qualsevol entitat pública o privada, estan subjectes al compliment de la llei fins que la seva eficàcia no hagi sigut suspesa per un recurs d’inconstitucionalitat.
L’anomenat ‘Pla de xoc d’estalvi i gestió energètica en climatització’, que entrarà en vigor la setmana vinent i preveu, entre altres mesures, l’ajust dels termòstats en edificis administratius, espais comercials i culturals, estacions de tren i autobusos i aeroports, ha sigut objecte de crítiques per part del PP des d’abans de la seva aprovació.
Més taxatiu s’ha mostrat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que a través de les seves xarxes socials va avisar que «Madrid no s’apaga», perquè «això genera inseguretat i espanta el turisme i el consum. Provoca foscor, pobresa, tristesa».
«(Pedro) Sánchez diu: Espanya s’apaga fins que comenci la meva campanya electoral per ser solidaris ‘amb la UE’. La resposta és NO: redueixi 20.000 milions de despeses inútils dels seus 22 ministeris», exposava en un altre missatge.
Tot i que en les últimes hores el Govern madrileny ha rebaixat el to a l’avenir-se a complir el reial decret llei si no té cap altre remei, el vicepresident de la Comunitat de Madrid, Enrique Ossorio, ha avançat que continuaran estudiant si ho recorren al Tribunal Constitucional per un xoc competencial.
Una posició que recolza la Confederació Empresarial de Madrid (CEIM), que rebutja les «imposicions» de l’Executiu central en matèria d’eficiència energètica per «la falta d’estratègia i de coordinació amb els afectats i les comunitats autònomes».
Requeriments previs al recurs
La col·laboració entre Administracions és clau per a l’aplicació del pla, no en va les competències per executar el disposat en el reial decret llei estan atribuïdes a les comunitats autònomes que les hagin assumit, segons el soci de Dret Públic i Regulatori de Fieldfisher Spain, Ramón Vázquez del Rey.
En aquest àmbit, no es preveu –en principi– cap mesura que habiliti el Govern a sancionar una comunitat que s’oposi a aplicar-lo.
No obstant, a través dels seus serveis jurídics, «podrà portar a terme requeriments a la que consideri que està incomplint i, en el seu cas, exercitar davant la jurisdicció contenciosa administrativa les accions judicials que estimi oportunes per l’oposició o falta d’actuació d’aquesta».
D’acord amb la llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, el requeriment previ és la facultat que té una Administració pública abans d’interposar aquest tipus de recurs contra una altra per sol·licitar que derogui una disposició, anul·li o revoqui un acte, cessi o modifiqui una actuació o iniciï una activitat a què està obligada, com seria en aquest supòsit.
S’haurà de dirigir a l’òrgan competent mitjançant un escrit raonat que concretarà la disposició, l’acte, l’actuació o la inactivitat, en el termini de dos mesos comptats des de la publicació de la norma o des que l’Administració interessada conegui la irregularitat.
El requeriment s’entendrà rebutjat si, dins del mes següent a la seva recepció, l’Administració requerida no ho contesta.
Sancions a establiments
Malgrat que certs agents, com l’hostaleria, han manifestat la seva conformitat amb el pla d’estalvi, alguns comerços i espais públics continuen desconfiant d’haver d’ajustar la temperatura dels seus sistemes de climatització perquè no quedi per sota dels 27 graus a l’estiu ni superi els 19 graus a l’hivern.
Els mateixos dubtes desperta l’obligació de mantenir tancades les portes quan es disposa de calefaccions o aires condicionats en funcionament, una iniciativa que experts en energia com els de Selectra valoren positivament, ja que el contrari seria «un malbaratament escandalós».
Durant la roda de premsa posterior a l’últim Consell de Ministres, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va avançar que qualsevol incompliment de les noves mesures energètiques per part dels establiments activaria el règim sancionador previst al reglament d’instal·lacions tèrmiques d’edificació i el codi d’enllumenat.
Les dues fonts es remeten a la llei d’indústria del 1992, ara en fase d’actualització per adequar-la a les necessitats del sector després de tres dècades de vigència, que estableix diferents tipus de sancions depenent de la gravetat de la infracció que s’hagi comès.
«La seva forquilla és molt àmplia, ja que poden arribar fins als 60.000 euros en casos d’infraccions lleus, fins als 100 milions d’euros en infraccions molt greus», explica Vázquez del Rey.
Això sí, aclareix, «aquestes últimes només s’apliquen, per exemple, si hi ha hagut negativa a col·laborar amb autoritats inspectores, o si s’ha ocasionat un risc greu o dany per a les persones, la flora, la fauna, les coses o el medi ambient, cosa que no sembla que sigui el cas».
Notícies relacionadesPerò, ¿són fàcils d’aplicar? «Una vegada imposada una sanció, l’ordenament jurídic proporciona mitjans a l’Administració sancionadora per executar-la, com pugui ser seguir el procediment de pressa contra l’infractor,» afegeix.
Ara bé, una altra qüestió diferent «és la dificultat o mitjans de què disposi l’Administració competent per detectar presumptes incompliments a través dels corresponents procediments d’inspecció o actuacions prèvies».
