Desconnexió del sistema elèctric: es dispara la instal·lació de plaques solars per pagar 12 euros al mes de llum

La incessant escalada del preu de la llum ha disparat l’interès de molts consumidors per «desconnectar-se del sistema elèctric tradicional». Una de les fórmules més habituals són els models d’autoconsum basats en la instal·lació de plaques solars i bateries que permeten retallar més d’un 90% la factura elèctrica i acabar pagant, en una vivenda familiar tipus de 100 metres quadrats, factures d’uns 12 euros mensuals. Actualment, a Catalunya hi ha unes 27.000 instal·lacions d’autoconsum, però les empreses dedicades a muntar-les constaten que l’estiu ha arribat acompanyat d’un augment desmesurat de nous encàrrecs. Les subvencions i la por d’un hivern marcat pels problemes energètics ha animat aquest sector, en auge des de la pandèmia.

«Les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic són rendibles per si soles. Ja ho eren fa anys. Ara, pels preus actuals de la llum i pel cost [de les plaques], que cada vegada és més reduït, surten encara més a compte», explica a l’ACN la directora de l’Institut Català d’Energia, Marta Morera. Segons els càlculs de la Generalitat, les instal·lacions d’autoconsum solar disponibles tenen una capacitat de producció de més de 200 megawatts.

De 420 projectes a 13.000 en quatre anys

Com es pot comprovar en el comptador de l’Observatori de l’Autoconsum a Catalunya, el nombre d’aquestes centrals domèstiques –gairebé– autosuficients ha crescut exponencialment en els últims quatre anys. Així, si el 2018 se’n van posar en marxa 420, aquesta xifra s’ha multiplicat per més de 10 en dos anys. No obstant, entre 2020 i 2021, el nombre de nous projectes també va créixer notablement, passant de 5.800 a gairebé 13.000.

Per a aquest any, la gràfica mostra una certa estabilització que el sector atribueix a un element: no hi ha prou mà d’obra per fer front a tota la demanda generada per l’encariment de la llum i l’efecte de les subvencions europees. «Nosaltres aquest any hem hagut de quadruplicar la plantilla que érem i el nostre equip ha hagut de fer un esforç molt important», reconeix a l’ACN Franc Comino, empresari olotí expert en estalvi energètic i responsable de l’empresa alemanya de bateries i plaques Sonnen a Espanya.

‘Boom’ en vivendes particulars

«El gran ‘boom’ que tenim ara és residencial; després vindrà l’industrial, segurament», vaticina. Segons la seva opinió, l’interès per instal·lar plaques solars i reduir la dependència del sistema elèctric tradicional ha crescut molt entre els consumidors particulars. Així mateix, preveu un procés similar entre els responsables d’empreses i fàbriques, els sectors més exposats a un hivern en què les restriccions i el racionament energètic poden arribar a fer-se habituals si les tensions geopolítiques per la guerra d’Ucraïna s’enquisten.

Pagar 12 euros de llum

Comino il·lustra l’efecte radical de l’autoconsum des d’un àtic de Molins de Rei. Allà, la seva empresa ha instal·lat un sistema de plaques i una petita bateria a la terrassa. Amb una inversió total que xifra en 15.000 euros (incloses les subvencions), els propietaris, una família que també té un cotxe elèctric que carrega al pàrquing de l’edifici, ha arribat a retallar en un 90% la seva factura de la llum.

Legalment no es poden desconnectar del sistema, però la quantitat de llum que gasten és ínfima, només en hores d’elevat consum per la climatització o pels electrodomèstics. Segons diu, n’hi ha prou amb comparar aquesta xifra amb el que molts ciutadans paguen pel gimnàs o per la subscripció a una plataforma de ‘streaming’, com Netflix, per veure la magnitud de l’estalvi.

Falta mà d’obra qualificada

Les associacions d’instal·ladors de Catalunya constaten aquest auge sense precedents en la demanda de plaques, bateries i mecanismes d’autosuficiència elèctrica des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna i l’encariment de la llum. Com relata Raül Rodríguez, director de la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya, hi ha hagut un creixement «exponencial» malgrat la falta de mà d’obra qualificada i els obstacles que el món local imposa a aquesta mena de projectes amb traves administratives, fiscals i burocràtiques.

«Hi ha moltes empreses instal·ladores que en aquests moments no tenen prou operaris per realitzar aquests projectes. Alguns tenen llistes d’espera de quatre o cinc mesos per poder executar les instal·lacions», afirma. Segons les seves xifres, s’ha viscut un increment trimestral de més del 20% en projectes acabats gràcies a l’acceleració que suposen les subvencions públiques. Sense contratemps, aquesta xifra seria encara més elevada perquè la demanda és avui gairebé insaciable.

¿Desconnectar-se o no?

Diversos experts consultats constaten l’auge de l’autoconsum a Catalunya i coincideixen a atribuir-lo més a un tema d’estalvi que a un sobtat interès per la sostenibilitat. En canvi, algunes d’aquestes veus avisen que la «desconnexió» de la xarxa elèctrica tradicional no és la solució definitiva als problemes d’un sistema elèctric on encara pesa molt el desaprofitament i una falta de sobirania en la producció que ha quedat en evidència amb l’esclat de la guerra.

«El problema d’això és que són sistemes intermitents, no ens enganyem; depenen molt de la climatologia, del sol i del vent. La diferència amb altres energies, com l’atòmica, que és constant, o els combustibles fòssils, que la pots encendre i apagar quan vulguis, és important», avisa Joan Anton Ros, professor d’Economia i Finances de la UPF-BSM.

Model amb difícil emmagatzematge de l’energia

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

Així mateix, alerta que una altra dificultat d’aquest model és l’emmagatzematge, ja que les bateries són molt cares i no és viable reservar grans quantitats d’energia. «Inevitablement, la millor opció ara és continuar connectat a la xarxa», resumeix.

Per la seva banda, Laura Garcia, membre de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, aposta per engegar «moltes renovables» per fer front a l’electrificació i a la transició energètica. «Això implica la generació distribuïda a través de comunitats energètiques o d’autoconsum elèctric i també amb plantes més grans de generació energètica», explica. Tanmateix, ressalta el valor d’aquests models «autònoms» per potenciar la «generació distribuïda» de la producció energètica, reduint així el pes de les grans plantes, siguin solars, eòliques, nuclears o de cicle combinat.