‘Excepció ibèrica’

El preu de la llum puja a Espanya tres vegades menys que a Europa

El topall del gas al mercat elèctric aconsegueix contenir els preus en els dos últims mesos, tot i que menys de l’esperat

El desacoblament entre aquest combustible al mercat ibèric i la referència europea incrementa la diferència entre països

El preu de la llum puja a Espanya tres vegades menys que a Europa

EFE / Paco Paredes (Efe)

4
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Dos mesos després de la posada en marxa del topall al preu del gas al mercat elèctric es pot dir que el mecanisme funciona. L’instrument creat per reduir el contagi de l’escalada de preus del gas a la factura de l’electricitat ha aconseguit contenir aquest alça, tot i que menys del que s’esperava, i ha fet que Espanya deixi de ser un dels països més cars, per ser dels més barats. El preu de la llum a Espanya puja ara tres vegades menys que la mitjana dels principals països europeus. Tot i que a això últim també ha influït el menor cost del combustible perquè en les últimes setmanes el mercat del gas ibèric (Mibgas) s’ha desacoblat del mercat de referència europeu (TTF holandès). En la comparació històrica, l’electricitat continua sent deu vegades més cara que abans de l’inici de les tensions amb Rússia.

Entre el 15 de juny i el 15 d’agost, el preu de la llum al mercat majorista espanyol ha registrat una mitjana de 254,74 euros per megawatt hora (MWh) –suma del preu ‘pool’ i la compensació–, un 35% superior a la mitjana del mes anterior a l’entrada en vigor d’aquest mecanisme (del 15 de maig al 14 de juny), segons les dades de l’operador del mercat ibèric, OMIE. Mentrestant, l’increment mitjà als sis principals països europeus (França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i el Regne Unit) va ser del 102%. És a dir, la pujada de preus a Espanya és tres vegades inferior a la de la mitjana d’aquests països. «Jo sempre he qualificat els països entre primera i segona divisió. A la segona sempre hi havia el Regne Unit, Itàlia i Espanya, i a la primera, la resta. Bé, perquè França ha baixat a Segona i el Regne Unit i Espanya hem pujat a primera», explica l’expert en energia i consultor de Menta Energía, Francisco Valverde.

¿Com de més alt seria el preu sense topall? És difícil de quantificar. Segons lesestomacions d’aquest mitjà, que coincideixen amb els càlculs diaris publicats pel Ministeri per a la Transició Ecològica, si no existís l’‘excepció ibèrica’ es podria parlar d’un preu mitjà en els dos últims mesos de 299,46 euros MWh, un 17,7% superior a l’actual. En qualsevol cas, es tracta de comptes sobre el paper i no d’una simulació real del mercat, per la qual cosa requereixen cautela. «Jo crec que des del topall, els generadors no estan oferint de la mateixa manera. Tot i que no puc provar-ho, si jo fos generador i em canviessin les regles canviaria la forma en què realitzo les meves ofertes», adverteix Valverde.

¿I com es reflecteix això en una factura mensual? Segons els càlculs de l’expert en mercat energètic i professor de la Universitat Pontifícia de Comillas, José Luis Sancha, un consumidor amb tarifa regulada (PVPC) que al març va pagar uns 100 euros de factura, pagarà al juliol 81,23 euros, un 14% menys del que hagués pagat sense límit.  

Els experts coincideixen que els preus no són tan baixos com s’havia previst perquè el mecanisme ha entrat en funcionament enmig d’una «tempesta perfecta» formada per la sequera i l’escassetat de vent, una demanda alta per les contínues onades de calor, l’alça de les exportacions a França (que no inclouen compensació) i l’impacte «inesperat» dels costos d’arrencada de les centrals de cicle combinat, segons explica el consultor d’Afry, Javier Revuelta. «Quan torni el vent i l’aigua millorarà el seu funcionament cap als preus previstos, al voltant de 130 MWh en el ‘pool’ (el preu mitjà de la subhasta en els últims dos mesos va ser de 145 euros MWh de mitjana), però no seran de 50 o 60 euros MWh», assegura Revuelta, que preveu que els preus continuïn alts. Aquest hivern, explica, el gas estarà «molt, molt car», però després Europa haurà de tornar a comprar gas per omplir els emmagatzematges, cosa que mantindrà la pressió sobre els preus.

Notícies relacionades

Tampoc ha ajudat el fet que les centrals de cogeneració (tèrmiques annexes a la gran indústria que produeixen vapor i electricitat al cremar gas i venen els excedents al sistema) no rebin la compensació al gas (diferència entre els 40 euros MWh del topall i el preu real que ha estat en una mitjana de 145 euros MWh aquests dos mesos), com sí que ho fan els cicles combinats, afegeix Carlos Martín Graña, responsable d’operacions d’Enerjoin. «Les centrals de cogeneració han de produir a pèrdues –paguen el preu del gas del mercat (aquests 145 euros MWh), però són retribuïdes només pels 40 euros MWh del topall, sense la compensació– i per això la majoria ha decidit parar. I, en canvi, es genera més amb gas», afegeix Graña. La cogeneració solia produir al voltant de l’11% de l’electricitat; al juliol aquesta taxa va ser del 4,3%. 

Amb tot, encara amb un ‘pool’ normal, sense topall al gas, els experts coincideixen que el preu de l’electricitat seria més baix que el d’altres països perquè el preu del combustible a Espanya (Mibgas) s’ha desacoblat de la referència europea (TTF holandès). En l’actualitat és un 35% més baixa. El motiu és la «capacitat de la Península Ibèrica de proveir-se de gas natural liquat que fa que estiguem menys a mercè de la caiguda i les interrupcions de gas des de Rússia com passa en altres països», explica el director d’anàlisi i modelització d’Aleasoft, Oriol Saltó. «Al final tots els mercats són financers. I una ‘commodity’ (matèria primera) et pot costar 1, 2 o 3 mentre tinguis energia, però quan no n’hi ha, el preu és el que vulguis», afegeix Carlos Martín Graña