«Si hi ha voluntat política i empresarial, s’accelerarà l’arribada de l’Hyperloop»

¿Com definiria HyperloopTT per a qui no la conegui?

És la primera empresa que es va muntar per desenvolupar l’Hyperloop. Quan Elon Musk va explicar el concepte i va dir que no tenia temps per desenvolupar-lo, nosaltres teníem una incubadora als EUA fundada amb l’ajuda de la NASA i de l’Urban Institute per construir companyies partint del ‘crowdsourcing’ (treballar a canvi d’accions). Vam pensar que el projecte era perfecte per a això, el vam posar a la plataforma i immediatament vam tenir 200 sol·licituds. Avui som mes de 800 persones. 

¿Com se sosté la companyia?

Sobre la base d’inversors. Hem aixecat uns 50 milions en diners, però també l’equivalent a 100 milions de dòlars en serveis i hores de treball. 

¿En quin punt estan ara?

En un de molt interessant. Tenim un projecte a Itàlia per fer els primers 10 km d’Hyperloop. És una competició que ha tret un consorci d’autovies a la regió del Vèneto (que té assignats 800 milions dels fons Next Generation) i a què ens hem presentat amb socis italians molt importants. Tenim el projecte de Great Lakes, per connectar Cleveland amb Chicago, als Estats Units, i estem analitzant altres projectes en diferents països del món. La tecnologia està preparada per construir una primera versió de l’Hyperloop, i ara estem intentant tancar el primer projecte comercial.

¿Com serà aquest primer Hyperloop?

Arribarà als 700 quilòmetres per hora amb passatgers (a una mica més sense passatgers), però no hi ha grans reptes que ens dificultin passar d’aquestes velocitats a les velocitats de 1.200 km/h. El que hi haurà és un procés d’industrialització, una millora en els costos...

Ja és un salt important, respecte a la velocitat de l’AVE...

Ho és, perquè aquestes velocitats trenquen la barrera psicològica que té l’AVE: més enllà de 600 km de distància la gent sol agafar l’avió. 

Però s’ha de construir la infraestructura, o sigui que va per llarg...

Bé, Espanya ha aconseguit ser el segon país del món amb més quilòmetres de tren d’alta velocitat en un període bastant curt. O sigui que si hi ha voluntat política o, més aviat, voluntat empresarial d’anar cap a un mètode de transport plenament sostenible, que genera més energia que la que consumeix i, a sobre, energia verda, s’accelerarà l’arribada. A més, el nostre model de negoci permet aquesta acceleració: no volem ser els que construïm i operem l’Hyperloop, nosaltres hem desenvolupat la tecnologia i la llicenciarem a les grans companyies.

¿I la cobertura legal?

Tant els Governs com el sector del transport han entès que això és real i que cal apostar-hi. La Comunitat Econòmica Europea té un grup desenvolupant les normatives i el departament de transports dels Estats Units, també.

¿Quin és el paper dels governs?

El pas de la infraestructura serà en una zona pública, però la nostra aspiració i en el que hem treballat des de sempre és que Hyperloop sigui un sistema que sigui econòmicament viable per si mateix, que no depengui de subsidis públics. Els nostres estudis demostren que es pot arribar a retorns de la inversió d’entre 20 i 30 anys, que permeten que es financi privadament. Perquè et facis una idea, els retorns de l’AVE estan entorn dels 100 anys. 

Sé que és complicat, però si hagués d’apostar, ¿quan creu que això podria ser una realitat?

Intentem ser prudents, perquè hi ha moments en què pensàvem que passaria abans, i després els Governs es fan enrere, però definitivament Hyperloop ocorrerà en els pròxims anys, no dècades. En aquesta dècada hauríem de veure projectes Hyperloop sens dubte. 

¿Per a tothom o al principi serà un mitjà de transport només per a uns quants?

No. La democratització del transport no és negociable per a nosaltres. No hem creat Hyperloop perquè sigui un transport exclusiu. L’estudi per al projecte de Great Lakes ens dona que el cost del tiquet és un 25% més barat que qualsevol dels mitjans de transport amb què competeix. 

De tota manera, em costa creure que en menys d’una dècada Espanya estarà construint un curs perquè circuli un transport diferent, quan ni tan sols funciona bé el tren més bàsic. 

Hyperloop començarà més fort als països on no hi ha tren d’alta velocitat: Amèrica, el Canadà, Austràlia... Aquesta és la meva visió, que contrasta amb la d’un col·lega del Deutsche Bank que té clar que cal generar una xarxa Hyperloop per a passatgers i utilitzar l’alta velocitat per a mercaderies. Dependrà molt de la voluntat de descarbonització de la societat, i en això soc una mica crític, sobretot amb el món financer: a tot el món se li omple la boca amb la descarbonització, però a l’hora de la veritat veurem fins a quin punt estan disposats a recolzar iniciatives com l’Hyperloop.

¿Ha parlat de l’Hyperloop amb representants polítics a Espanya?

Doncs no hem tingut gaires interaccions a Espanya, i és curiós sent jo espanyol. Hem tingut molta relació a França, pel projecte de Tolosa, i ara a Itàlia, i també als Estats Units perquè la companyia és americana.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

¿Com influeix que tot vingui d’Elon Musk? ¿No juga en contra la seva fama de magnat una mica boig?

L’Elon va tenir la idea, però en realitat no és nova. La primera patent d’un sistema molt semblant a Hyperloop és de Robert Goddard, de 1918. La humanitat ha somiat viatjar en un tub tota la vida. El que nosaltres hem estudiat molt són les sensacions que hem de donar a la càpsula. És el fonamental, que la gent entri a l’Hyperloop com entra en un avió. I que sàpiga que objectivament és el mètode de transport més segur que hi ha.