La inflació de l’eurozona va escalar al juliol al màxim històric del 8,9%

La taxa d’inflació interanual de la zona euro es va situar el juliol al 8,9%, davant del 8,6% registrat al juny, en el que suposa l’encariment més gran dels preus a la regió de l’euro de tota la sèrie històrica i més de quatre vegades la meta d’estabilitat de preus del 2% del Banc Central Europeu (BCE), segons ha confirmat l’oficina comunitària d’estadística, Eurostat.

En el conjunt de la Unió Europea (UE), la taxa d’inflació interanual del juliol va arribar a un nou màxim històric del 9,8%, dues dècimes per sobre de la lectura del juny. El juliol del 2021, la pujada dels preus entre els Vint-i-set va ser del 2,5% interanual.

D’aquesta manera, la pressió inflacionista a l’eurozona i la UE es va situar el juliol per sota de la registrada al Regne Unit, on els preus van pujar un 10,1%, després de l’alça del 9,4% del juny, però va superar els Estats Units, on la inflació es va moderar al 8,5%, sis dècimes per sota del 9,1% observat al juny.

L’escalada dels preus de la zona euro es va intensificar el setè mes del 2022, malgrat que la pujada interanual del preu de l’energia es va desaccelerar al 39,6% des del 42% del juny, mentre que l’increment del preu dels aliments frescos al juliol va ser de l’11,1%, quan al juny havia sigut de l’11,2%.

En canvi, els serveis es van encarir un 3,7% interanual al juliol, tres dècimes més que el mes anterior, mentre que els preus dels béns industrials no energètics van pujar un 4,5%, davant del 4,3% del mes anterior.

A l’excloure del càlcul l’impacte de l’energia, la taxa d’inflació interanual de la zona euro es va situar el juliol al 5,4%, davant del 4,9% del mes anterior, mentre que al deixar fora també l’efecte dels preus dels aliments frescos, l’alcohol i el tabac, la taxa d’inflació subjacent s’ha situat en un rècord del 4%, tres dècimes més que al juny.

El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) va decidir en la seva última reunió, celebrada al juliol, pujar els tipus d’interès en 50 punts bàsics, en la seva primera pujada del preu dels diners des del 2011, a més d’advertir que emprendrà més pujades en pròximes reunions.

Superior al 10% en més de la meitat de la UE

El mes de juliol, un total de 16 països dels 27 que formen la UE van registrar pujades de preus de dos dígits, incloent-hi deu dels 19 membres de la zona euro.

Els nivells més alts d’inflació s’han observat a Estònia (23,2%), Letònia (21,3%) i Lituània (20,9%), mentre que les pujades menys intenses dels preus es van registrar a França, Malta (tots dos 6,8%) i Finlàndia (8%).

A més dels tres països bàltics, set membres més de l’eurozona van registrar pujades de preus de doble dígit, incloent-hi Eslovàquia (12,8%); Eslovènia (11,7%); els Països Baixos (11,6%); Grècia (11,3%); Espanya (10,7%); Xipre (10,6%); i Bèlgica (10,4%).

Notícies relacionades

Promoció del sense alcohol i intervenció del mercat: la recepta de Brussel·les contra la crisi del vi

Montero xifra en uns 200 milions el cost d’evitar que l’SMI tributi

Entre la resta de països de la UE que no formen part de la zona euro, les pujades de preus més grans al juliol van correspondre a Txèquia (17,3%), Bulgària (14,9%), Hongria (14,7%), Polònia (14,2%), Romania (13%) i Croàcia (12,7%).

En el cas d’Espanya, la taxa d’inflació harmonitzada es va situar el juliol al 10,7%, davant del 10% del juny, cosa que amplia el diferencial de preus desfavorable respecte de la mitjana de l’eurozona a 1,8 punts percentuals.