La banca deixa de cobrar pels dipòsits i es prepara per pagar-los

En cas de confirmar-se, es trencarà una tendència a la baixa pràcticament ininterrompuda en els tipus del passiu de 14 anys, iniciada l’octubre del 2008 després de la debacle de Lehman Brothers, que va marcar l’inici de la Gran Crisi Financera. Les entitats ja estan fent els primers passos. La banca, així, va deixar de cobrar a les empreses pels seus nous dipòsits a termini al juny, una penalització que venia mantenint de forma gairebé ininterrompuda des del gener del 2019 a conseqüència de la política de tipus baixos i negatius amb què el Banc Central Europeu (BCE) va mirar de reactivar l’economia de l’euro.  

El sector, així, es va comprometre a abonar a les companyies un interès mitjà del 0,33%, quan al maig els va cobrar el 0,09% i a principis d’any, el 0,24%. A més, el BBVA ha deixat d’imposar aquest agost la comissió del 0,025% mensual o 0,3% anual als clients particulars amb menys productes contractats i saldos en compte superiors als 100.000 euros que va fixar el gener del 2021, un pas que ha adoptat també la petita Caixa d’Enginyers i que no sembla descartable que ING acabi secundant.

Primers passos

Per ara, només han començat a pagar pels dipòsits algunes entitats petites, com Deutsche Bank, EBN, Pibank i Renault Bank. Entre els grans, només el Sabadell ha començat recentment a abonar un 2%, però per un compte digital amb què busca guanyar clients d’aquest segment, en què anava una mica endarrerit. Al contrari que el 2008, el sector disfruta actualment d’alts nivells de liquiditat, amb la qual cosa no necessita llançar-se a captar recursos. Una altra cosa és que els ganxos en els dipòsits es puguin utilitzar per captar clients. En qualsevol cas, i utilitzant-ho com a referent, CaixaBank, la líder del mercat, ja ha repetit que el seu objectiu és continuar prioritzant la comercialització de fons d’inversió, que són més rendibles per als bancs per les seves comissions. 

L’entitat catalana preveu pagar un interès pel 30-35% dels seus dipòsits i remunerar-los només amb l’equivalent al 70% del tipus d’interès del mercat. Ara com ara, els experts esperen que el BCE apugi els tipus fins algun punt entre l’1% i el 2%. Tenint en compte que la inflació a Espanya supera el 10% i es preveu que segueixi alta els pròxims mesos, el més probable és que l’alça de la remuneració dels dipòsits no impedeixi que els clients continuïn perdent poder adquisitiu pels seus estalvis, si bé una mica menys que si el passiu seguís sense remuneració.

Efecte de la inflació

Rere aquest gir de l’estratègia comercial de la banca espanyola, inimaginable fa tot just un any, hi ha la brutal escalada de la inflació i el consegüent enduriment de la política monetària dels bancs centrals per combatre-la. La remuneració del passiu està íntimament lligada al preu dels diners que fixa el BCE. El juliol del 2008, al principi de l’anterior crisi, el seu tipus d’intervenció estava en el 4,25% i les entitats espanyoles pagaven els dipòsits un 4,2% de mitjana a les llars en un context d’estretor de liquiditat després de l’esclat de les hipoteques ‘subprime’ als Estats Units l’any anterior. 

A partir de llavors, l’autoritat monetària va començar a abaixar els tipus per salvar la unió monetària de l’euro i, en conseqüència, la remuneració de l’estalvi bancari es va esfondrar. El tipus d’interès oficial es va reduir al 0% el març del 2016. A més, el juny del 2014 el BCE va començar a cobrar als bancs per guardar-los els diners (la coneguda com a facilitat de dipòsit, que va arribar a situar-se en el -0,5%), en lloc de pagar-los per això.

Com a conseqüència, la remuneració mitjana dels nous dipòsits de les famílies està per sota del 0,1% des de l’octubre del 2017 (el 0,07% el juny passat, davant el 0,04% del gener), amb què el tipus mitjà dels dipòsits a les llars està per sota d’aquest nivell des del febrer del 2020. Dit d’una altra manera, a la pràctica és bàsicament impossible aconseguir una retribució pels estalvis via dipòsits des de fa més de cinc anys.

Noves pujades

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’enduriment de la política monetària, tanmateix, farà un gir a aquesta situació. El BCE va apujar els tipus de 0,5 punts a finals de juliol, el primer augment del preu dels diners en 11 anys, el més important en més de dues dècades i el doble del que havia anticipat. A més, una de les integrants més influents del seu comitè executiu, l’alemanya Isabel Schnabel, va avançar aquest dijous que l’autoritat monetària podria aprovar una pujada similar al setembre i que en les reunions posteriors hi haurà alces addicionals fins a un nivell sense concretar, ja que les perspectives de la inflació continuen sense donar treva.

La primera conseqüència és que als bancs ja no els costa diners deixar els diners en el BCE, per això, anticipant-se a aquest moviment, han deixat de cobrar als seus clients empresarials. Al setembre és previsible que el banc central comenci a pagar a les entitats per guardar-los els diners, amb la qual cosa el sector començarà a tenir un incentiu per, al seu torn, pagar als seus dipositants.