Una vintena de contractes amb càrrec a fons europeus queden deserts a Catalunya

La pràctica totalitat d’aquestes licitacions (18) correspon a contractes d’obres, serveis i subministraments llançats per una dotzena d’ajuntaments catalans amb càrrec als fons europeus. En particular es tracta dels ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat, Batea, Viladecans, Girona, Tarragona, Terrassa, Tona, Granollers, Esplugues de Llobregat, Cornellà, Reus i Sant Andreu de la Barca. També apareix deserta una licitació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que es refereix a l’adquisició d’un equip de monitoratge de fibra òptica, per 61.000 euros.

En el llistat de licitacions desertes no hi figura cap de les llançades fins ara des de l’àmbit autonòmic de la Generalitat de Catalunya. Tampoc apareixen contractes de l’administració de l’Estat, ja que figuren en una altra plataforma diferent de contractació, de caràcter estatal.

En tots els casos analitzats, els procediments han sigut declarats deserts per falta d’ofertes de les empreses. Només en un cas el concurs va ser declarat desert per defectes de forma. Es tracta del projecte d’instal·lació de càmeres de control a determinats eixos urbans que l’Ajuntament de Granollers va treure a concurs per un import de 424.812 euros.

El pes de la inflació

En cap d’aquestes actes desertes s’entra en el detall sobre les causes que han pogut estar darrere de la falta d’empreses oferents. Tanmateix, sobre elles planeja el fantasma de la inflació. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estima que al voltant del 10% de totes les licitacions que estan llançant les administracions espanyoles amb càrrec als fons europeus queden desertes i vincula aquesta dada amb el fet que l’encariment dels materials i de l’energia deixen de fer interessant concursar per l’execució de determinades obres o per determinats subministraments. «Com a conseqüència de l’augment de la inflació es tem que les licitacions comencin a quedar-se desertes, a causa de la incertesa i els riscos que assumeixen les empreses», afirma la patronal CEOE en el seu últim informe de seguiment dels fons Next Generation. Els curts terminis per a la presentació d’ofertes (dies o poques setmanes) és una altra causa que, segons la CEOE, explica l’escassetat d’ofertes presentades.

Les dades extretes del portal de contractació de Catalunya apunten percentatges més baixos de licitacions desertes. Els 19 contractes detectats en aquest portal representen al voltant del 4% de les aproximadament 500 licitacions d’administracions catalanes publicades en el portal de la contractació pública. L’import dels contractes (4,84 milions), amb prou feines suposa l’1% de la suma total de les licitacions llançades (480,7 milions d’euros).

Ministeri de Transports

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

A l’Estat, el Ministeri de Transports i el seu grup d’ens i empreses públiques (Adif, Ports de l’Estat, Renfe i Enaire, entre d’altres) configuren un dels principals nuclis de contractació pública del país. Segons dades del mateix ministeri, a Ports no s’ha declarat fins ara cap contracte desert dins del perímetre dels fons europeus. A Carreteres només hi ha hagut un cas (que afecta la passarel·la per als vianants a la ronda sud de Salamanca) sobre un total de 34 licitacions. En l’àmbit d’Adif i Adif Alta Velocitat, han sigut declarats deserts un total de 29 procediments sobre un total de 575 expedients de licitació (el 5%), segons dades del mateix ministeri. Algunes d’aquestes licitacions desertes es refereixen a contractes d’obra com és el d’ampliació de vies i andana a l’estació de Puerta de Atocha o el de via i electrificació de la variant est ferroviària de Valladolid, i de diversos contractes de subministrament de carril i travessa, alguns per a la nova línia d’alta velocitat a Extremadura i d’altres en la renovació de via del tram Silla-Cullera, a València.

Des del ministeri s’assumeix que, en la majoria dels casos, els problemes tenen a veure amb l’actual escenari inflacionista d’energia i matèries primeres, que deixa desfasats els pressupostos al cap de pocs mesos. Per intentar contrarestar en part aquest efecte, el Ministeri de Transports va publicar al març el reial decret llei 3/2022 que, juntament amb les modificacions posteriors, permet la revisió excepcional de preus per a contractes d’obra en determinades circumstàncies. Tot i així, davant una inestabilitat tan gran de preus resulta impossible cobrir la totalitat del risc en les licitacions, per això algunes han quedat desertes, expliquen en el ministeri que dirigeix Raquel Sánchez.