Turisme

L’‘hotel dels russos’ de s’Agaró s’omple d’ucraïnesos

  • Per a l’amo d’una immobiliària, la Costa Brava és tan desitjada que pot prescindir fins i tot de turistes tan rics com els russos

5
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un matrimoni rus que fins fa poc es deixava veure pel mercat de Sant Feliu de Guíxols comprava fruita així: ella assenyalava les peces més vistoses. I deia: «Tot». I la venedora obeïa i ficava totes la fruita en bosses, fins a l’última maduixa, sense deixar ni una sola taronja a la caixa. Després, maduixes, taronges i la resta de peces es convertien en elements decoratius exposats en bols als salons de la seva llar, fins que es feien malbé sense que ningú els clavés queixalada, senyal que indicava al matrimoni que era hora de tornar a buscar més fruita al mercat. Aquesta és només una de les moltes anècdotes que han deixat a la Costa Brava turistes russos indescriptiblement més rics que els espanyols que abans abundaven i que ara, després de la pandèmia i la guerra de Putin, escassegen. ¿Es notarà la seva absència?

L’hotel Alàbriga, de categoria cinc estrelles gran luxe, es va inaugurar fa cinc anys sobre la badia de s’Agaró (Sant Feliu de Guíxols) i és un bon lloc per preguntar-ho. Percebut pels locals com un hotel construït per i per a russos, no va trigar a ser més conegut popularment com l’hotel dels russos. És sens dubte el més opulent de la Costa Brava, amb habitacions que costen per nit el doble del salari mitjà a Espanya. La seva subdirectora, Irina Zaitxikova, respon a la pregunta de si un lloc com aquest es pot sostenir sense els turistes russos: els va millor que mai. És més, aclareix, l’hotel es vol deslliurar del sobrenom de l’‘hotel dels russos’ perquè els clients d’aquest país ja són una minoria. Aquest mes d’agost, exemplifica, els seus hostes són sobretot ucraïnesos, així que sembla que n’hi ha de tan rics com els russos, i europeus.

Platges empoderades

El cas de l’Alàbriga no permet concloure sobre com es nota la interrupció del turisme rus a la Costa Brava però sí que dona alguna pista: Catalunya compta amb racons turísticament tan desitjats que pot canviar de parella sense separacions traumàtiques. L’amo d’una immobiliària de s’Agaró, de nacionalitat russa, compara l’escenari que ha provocat el conflicte ucraïnès amb el que van generar les turbulències del procés. «Llavors hi va haver propietaris de Madrid, Santander o València que van voler vendre les seves cases. Però de seguida les van comprar catalans o francesos o altres estrangers. Ara els russos ja no poden comprar cases perquè els bancs no volen els seus diners, però se les estan quedant holandesos, anglesos o ucraïnesos. A la Costa Brava tot es mou», raona, perquè es comprengui per què a aquest destí mai li faltaran pretendents.

«No és just», vol afegir aquest empresari abans d’acabar una trobada per a la qual prefereix no identificar-se, que s’hagin proscrit els diners russos fins i tot quan es demostra que s’han guanyat legalment. Consultat a continuació sobre si algunes màfies russes van adquirir propietats immobiliàries per blanquejar diners bruts quan els diners russos no estaven tan proscrits, l’empresari, que admet els rumors, respon que desconeix si són certs.

 

Luxe no només per a russos

L’hotel Alàbriga disposa només de 29 habitacions que són en realitat apartaments. A l’inici, la societat que va impulsar l’hotel fa cinc anys, que va estar participada per socis d’origen alemany i kazakh, segons Zaitxikova –i també rus, segons altres fonts consultades per aquest diari–, es va bolcar a promocionar-lo només a Rússia. D’allà venien gairebé tots dels seus hostes.

 

«Però amb la pandèmia van deixar d’arribar els russos», explica Zaitxikova, que remarca que va ser llavors, i no ara amb la guerra, quan van començar a virar i a buscar una clientela més europea. «Vam abaixar una mica els preus i van començar a venir espanyols i francesos», diu. El 2021, van tornar a apujar les tarifes. I aquest 2022, sense gairebé russos allotjats a l’hotel, les tarifes han recuperat la seva esplendor i està sent el seu millor estiu. Només un dels 29 apartaments està lliure aquest 18 d’agost. Zaitxikovamostra a aquest diari l’apartament que continua disponible: té 300 metres quadrats dividits en dues plantes i una terrassa que donen a la platja de s’Agaró. Cada nit costa 2.500 euros.

 

Sense vols russos

Fins a la pandèmia, la Costa Brava s’havia convertit en un destí predilecte per als russos. Els més acabalats buscaven llocs com l’Alàbriga o l’hotel La Gavina –ubicat a l’altre extrem de la badia de s’Agaró i escenari de la mítica sèrie ‘Tres Estrelles’ que va produir El Tricicle en la dècada dels noranta– i els més normals, el xivarri de Lloret de Mar. Comptaven amb vols directes fins a Girona que operava la companyia Pobeda. Però tot allò va acabar amb la pandèmia. I ha quedat enterrat amb la guerra.

 

«Una parella que tingui un fill i vulgui venir fins a la Costa Brava des de Rússia ha de volar primer fins a Finlàndia i s’acabarà gastant entre anada i tornada uns 6.000 euros», explica Zaitxikova. I venir a Espanya si la Unió Europea nega els visats als ciutadans russos deixarà de ser només car per ser també impossible. Per això els negocis com l’Alàbriga volen deixar de ser percebuts com a russos i s’han obert a rics d’altres països, com Ucraïna i el Kazakhstan o Espanya i França.

Notícies relacionades

 

Refugiats amb diners

A l’Alàbriga hi treballen persones russes i ucraïneses. Quan van obrir a l’abril –durant els mesos de gener, febrer i març estan tancats– van fer una reunió per parlar de la guerra. Zaitxikova assegura que no hi ha hagut problemes entre ells, i diu que tots van portar roba per enviar a Ucraïna. Tampoc entre els clients russos i ucraïnesos que han coincidit aquests mesos hi ha hagut friccions. És més, afirma, l’anomenat hotel dels russos va canviar les seves tarifes per facilitar l’arribada de famílies ucraïneses durant els mesos d’abril, maig i juny. Per a aquestes famílies que fugien de la guerra, i que van haver de marxar quan va començar la temporada alta, l’hotel va oferir estades llargues sense esmorzars i amb dues neteges setmanals a una tarifa inferior, que continuava estant a l’abast de molt pocs refugiats.