Les musulmanes tenen un 37% menys de possibilitats de ser contractades que la resta de dones

Que les persones d’origen estranger s’enfronten a prejudicis i més dificultats per competir en igualtat de condicions amb els nadius era una intuïció que les investigadores Mariña Fernández-Reino, Valentina Di Stasio i Susanne Veit han pogut confirmar científicament. El seu estudi, publicat a la revista European Sociological Review, porta a terme per primera vegada una anàlisi detallada i comparada entre diferents països de les discriminacions laborals de les dones musulmanes. 

I la seva publicació arriba en un moment en què el Govern d’Espanya acaba d’aprovar una reforma del reglament d’estrangeria per facilitar l’accés de les persones d’origen migrant a un contracte de treball. Cosa que, previsiblement, provocarà la integració de milers de persones d’origen estranger, algunes d’elles dones musulmanes, al mercat laboral de manera regularitzada. 

Fins ara hi havia investigacions sobre les possibilitats de les dones que porten hijab d’acabar exercint o no com a assalariades o autònomes respecte a les musulmanes que no en porten. O estudis concrets del cas d’Alemanya, país amb llarga tradició de migracions, que van mostrar evidència que les turques tenien menys possibilitats de ser contractades que les germàniques d’origen. I el present estudi combina les dues coses i les escala a nivell internacional: mesura tant la diferència entre portar o no vel i ho fa per a tres països diferents. 

A Espanya, el 25% de les dones no musulmanes que es presenten a una entrevista de treball aconsegueixen la plaça, mentre que l’esmentat percentatge per a les musulmanes es rebaixa al 15,7%. És la bretxa més acusada detectada entre les tres economies analitzades per les autores, que també destaquen que amb prou feines hi ha diferència entre musulmanes que porten vel o que no en porten. Totes dues tenen menys possibilitats, en aquest sentit per igual. Al component religiós s’hi poden sumar altres biaixos d’efecte composició que l’estudi no concreta.  

Més exposició al públic, més discriminació

Una altra conclusió que deixa l’estudi és la correlació negativa entre religió musulmana i alta exposició al públic. És a dir, a més contacte exigit amb els clients per al lloc, menys possibilitats té una dona musulmana per accedir-hi. Fins al punt que les creients en l’Islam tenen estadísticament la meitat d’opcions que una persona cultural o religiosament cristiana o d’altres religions minoritàries a Espanya.  

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«La baixa taxa de resposta a Espanya [entre tots els col·lectius] reflecteix l’alta competició per llocs de treball en un context d’alt atur», apunten les investigadores. I és que, si bé a Alemanya i Holanda hi ha també un biaix perjudicial contra les musulmanes, les seves probabilitats de trobar feina són més elevades. Fins i tot més comptant amb aquest hàndicap que una dona no musulmana a Espanya. A Alemanya tenen el 54% més de possibilitats de trobar feina i als Països Baixos, el 64%. No en va, a Espanya hi ha un 12,5% d’atur, a Alemanya, un 2,8%, i als Països Baixos, un 3,4%.

Un descobriment que va sorprendre les investigadores va ser que la discriminació envers les dones musulmanes que porten vel, respecte a les que no en porten, és similar als Països Baixos que a Alemanya. Una troballa que qualifiquen d’«una mica inesperat donat el multiculturalisme tradicionalment més fort del model de ciutadania holandès i les actituds menys negatives cap al vel registrades als Països Baixos».