Indicador avançat

La pèrdua d’activitat a Alemanya i França augura una recessió a Europa

  • Els directors de compra de les empreses confirmen la caiguda de noves comandes i una acumulació rècord de productes sense vendre als magatzems

  • La demanda de les llars es frena a Europa per l’elevada inflació i la incertesa econòmica

La pèrdua d’activitat a Alemanya i França augura una recessió a Europa

EFE / EPA / FILIP SINGER

4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

El deteriorament de l’activitat econòmica a França i Alemanya s’està accentuant el mes d’agost i els indicadors ja apunten un retrocés del sector privat en el conjunt de la zona euro que alimenta el temor d’una recessió a Europa.

L’anomenat Índex de Gerents de Compres (PMI per la seva sigla en anglès) que elabora agència S&P Global –l’evolució del qual és vigilada per governs, empreses, analistes i bancs centrals– va confirmar aquest dimarts que les economies d’Alemanya i França, els dos principals motors de l’eurozona, van registrar una contracció el mes d’agost que reflecteix el deteriorament de la confiança i la menor propensió de les llars al consum en un context d’elevades pressions inflacionistes. Arrossegada per Alemanya i per França, l’activitat del sector privat del conjunt de la zona euro va tornar a contraure’s a l’agost, segons aquest mateix indicador: «Les últimes dades de l’índex PMI per a la zona euro suggereixen que l’economia s’està contraient en el tercer trimestre de l’any», conclou Andrew Harker, director econòmic de S&P Global Market Intelligence, en l’informe publicat aquest dimarts.

«Les pressions del cost de la vida han fet desaparèixer el repunt econòmic al sector serveis observat després de l’aixecament de les restriccions de la pandèmia, mentre que el sector manufacturer va seguir sumit en una contracció a l’agost, registrant una altra acumulació rècord d’existències de productes acabats a causa que les firmes no han pogut vendre els productes en l’entorn acutal de caiguda de la demanda», afegeix l’analista abans. I conclou: «Aquest excés d’existències suggereix que hi ha escasses probabilitats de millora per a la producció manufacturera a curt termini».

La possibilitat d’una recessió a la zona euro (a partir d’un mínim de dos trimestres consecutius amb taxes negatives en la variació del seu PIB) no forma part de l’escenari central del Banc Central Europeu, però és una hipòtesi cada vegada més temuda pel conjunt dels analistes.

Indicador avançat

L’Índex de Gerents de Compres (Purchasing Managers Index) de la zona euro s’elabora a partir d’enquestes remeses a un panel representatiu de directius de més de 5.000 empreses pertanyents als sectors manufacturer i de serveis d’Alemanya, França, Itàlia, Espanya, els Països Baixos, Àustria, Irlanda i Grècia. L’índex incorpora variables sobre noves comandes, producció, contractació de treballadors, terminis d’entrega dels proveïdors, estocs en magatzems, preus dels insummes i compres. A partir d’aquest còctel de dades, aquests informes mensuals constitueixen un indicador avançat de l’activitat econòmica, ja que es publiquen abans d’altres de comparables produïts per organismes governamentals.

A Espanya, a Europa i al món hi ha molta incertesa sobre l’evolució de l’economia i per això, el PMI, com a indicador avançat, atrau l’atenció dels agents econòmics. Quan l’indicador PMI se situa per sota de 50 punts, indica contracció d’activitat.

A l’agost, l’índex PIM compost d’Alemanya va baixar a 47,6 punts (la pitjor lectura en 26 mesos). A França, el mateix índex va baixar a 49,8 enters. Fora d’aquests dos països, «l’activitat total a la resta dels països de la zona euro va seguir augmentant, tot i que només lleugerament», afegeix l’informe, que no aporta encara dades detallades sobre l’economia espanyola i la d’altres països de la UEM. Per al cas espanyol, les últimes estimacions de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) anticipen una contracció de l’economia del 0,2% en l’actual tercer trimestre de l’any.

En conjunt, l’índex PMI compost d’activitat total de la zona euro es va situar en 49,2 punts (49,9 al juliol), i registra el seu nivell mínim en els últims 18 mesos. «En aquests moments s’observa un declivi de la producció i l’activitat en un ampli ventall de sectors, des de les firmes de materials bàsics i del sector automotriu, fins a les firmes del sector del turisme i d’activitats immobiliàries, a mesura que la debilitat econòmica continua generalitzant-se cada vegada més», afirma el director econòmic de S&P Global Market Intelligence. Sobretot, a la zona euro va caure a l’agost l’activitat de la indústria, on la producció va caure per tercer mes consecutiu i a un ritme intens.

Males i bones notícies

L’activitat econòmica s’està veient afectada per una demanda decreixent. El volum de comandes acumulades pels gestors de compres de les empreses a la zona euro «es va reduir sòlidament per segon mes consecutiu», segons l’informe. Les noves comandes van caure tant en la industrial com en els serveis i l’acumulació de productes no venuts és creixent. «Les existències de productes acabats van augmentar a l’agost al ritme més intens en més de vint-i-cinc anys de recopilació de dades, i el ritme d’acumulació va marcar un nou rècord per segon mes consecutiu», s’afirma.

Notícies relacionades

Les fortes pressions inflacionistes van ser el factor clau en la reducció de noves comandes. No obstant, la primera bona notícia és que es detecta un menor encariment de les matèries primeres, els preus de les quals continuen creixent, però al menor ritme en un any. La segona bona notícia que assenyala l’informe és que els gestors entreveuen que els problemes a les cadenes de subministrament globals continuen atenuant-se: «Els terminis d’entrega dels proveïdors van continuar allargant-se intensament, però al ritme menys marcat des de l’octubre del 2020», s’afirma.

La mala notícia, és que la pèrdua de confiança (el sentiment econòmic va ser el segon més baix des de l’onada inicial de la pandèmia), la reducció de noves comandes i l’augment dels estocs està portant a una menor contractació de treballadors. L’ocupació va tornar a augmentar entre les empreses enquestades, però amb un ritme decreixent per tercer mes consecutiu.