Així funciona el límit al preu del gas que debat avui el Congrés

Segons els càlculs dels governs espanyol i portuguès enviats a Brussel·les, el primer mes amb el límit al gas de 40 euros MWh i un preu real d’uns 96 euros MWh de mitjana, el preu mitjà de l’electricitat al mercat majorista seria de mitjana uns 110,63 euros MWh, en comptes de 213 euros MWh. Però aquest no serà el preu definitiu que paguin els consumidors, sinó que cal sumar-los una compensació (la diferència entre el preu real del gas i el límit establert per pagar les centrals que cremen gas). Aquesta compensació seria d’uns 73 euros MWh, tot i que una part (uns 7,12 euros MWh) s’assumeix amb els ingressos que es generen per la ‘venda’ d’electricitat a França. D’aquesta manera, al final els consumidors pagarien 176,60 euros MWh en total, uns 40 euros MWh menys del que abonarien sense el límit perquè s’eviten la sobreretribució de la qual es beneficien en l’actualitat la resta de tecnologies de generació que no consumeixen gas.

La primera subhasta que es realitzi amb el límit de 40 euros MWh serà la de dimarts vinent 14 de juny, per la qual cosa el primer preu de l’electricitat ‘capat’ serà el del dimecres 15 de juny. La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va explicar en declaracions als mitjans de comunicació que dilluns és festiu a Portugal i, per això, serà dimarts quan es posi en marxa el límit. La durada serà de gairebé un any, fins al 31 de maig del 2023, tot i que el límit de 40 euros MWh es mantindrà només els sis primers mesos. A partir del desembre el límit augmentarà en cinc euros cada mes, fins als 70 euros MWh al final del període. La previsió de preus d’aquesta matèria primera per a l’any 2023 és d’uns 81,9 euros MWh de mitjana, segons el Pla d’Estabilitat 2022-2025 del Govern.

Els consumidors domèstics es beneficiaran d’una reducció mitjana de preus de l’electricitat d’aproximadament el 15%; mentre que per als consumidors industrials sense cobertura (que comprin energia directament al mercat), la rebaixa s’estima entorn del 18 a 20%, segons les estimacions del Govern. En un inici, el Govern va plantejar que la rebaixa seria d’un 30% perquè es pretenia incloure des del principi en la compensació a tots els consumidors, tant els del mercat lliure com els del regulat, però al final a l’afectar al principi només els consumidors amb tarifa PVPC, industrials i aquells amb tarifes indexades la reducció s’estima inferior, segons fonts de l’Executiu. Amb tot, és probable que la factura regulada passi a ser més competitiva a partir d’ara que les ofertes del mercat lliure, amb preus que acorden directament els consumidors i les comercialitzadores.

El 37% de les llars espanyoles tenen una tarifa PVPC i el 70% dels consumidors industrials acudeixen directament al mercat a comprar energia. Aquests seran els principals beneficiats de la mesura, ja que són els principals perjudicats pels preus alts dels últims mesos. Mentre els que tenen contractes amb preus fixos notaran una rebaixa si els renoven durant l’any de vigència del mecanisme, segons defensava fa unes setmanes la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, perquè el preu de referència de les comercialitzadores per fixar preus serà inferior.

Al principi es va intentar que els consumidors del mercat lliure assumissin de la mateixa manera que els del mercat regulat la compensació (uns 6.300 milions d’euros) per la diferència entre el límit al gas i el preu real; però finalment no serà així, sinó que la compensació l’assumiran segons renovin els seus contractes des del 26 d’abril del 2022 en endavant. És a dir, els compradors d’energia amb contractes a preu fix abans d’aquesta data estan exempts de compensació, la resta no. Segons el document de la Comissió Europea, el primer mes pagaran la compensació el 41% del consum a Espanya, mentre que aquesta participació augmentarà gradualment fins al 100%.

La mesura neix amb l’objectiu de ser un «alleujament temporal» per als consumidors d’electricitat «mentre es reforma la tarifa PVPC per reduir l’exposició de les llars vulnerables i les pimes als preus del mercat», diu el document en el qual la Comissió Europea dona llum verda a l’‘excepció ibèrica’. D’aquesta manera, tal com s’indica en el reial decret llei que dona forma al límit al gas, abans de l’1 d’octubre haurà d’estar dissenyada la nova estructura de la tarifa perquè es comenci a aplicar «a principis del 2023». L’objectiu és evitar que la tarifa dels consumidors més vulnerables depengui únicament del preu diari i que tingui en compte també els preus futurs. És a dir, estarà basada en una cistella de productes de mercats a termini –anuals, trimestrals i mensuals– i el preu majorista del mercat diari –-que és el que marca el preu actualment. El motiu pel qual aquesta reforma no es fa actualment, segons indica el document, és per la baixa liquiditat dels mercats (la qual es pretén millorar en els pròxims mesos tant del costat de l’oferta com de la demanda) i l’alta volatilitat dels preus (que es pretén contenir amb aquest límit de 40 euros MWh durant els pròxims sis mesos).

El mercat espanyol (igual que el de la resta d’Europa) es regeix per un sistema de fixació de preus marginalista, segons el qual la font de generació més cara és la que acaba establint el preu en una hora determinada. Els productors que ofereixen la seva electricitat al mercat són classificats per un algoritme europeu segons les seves ofertes, ordenades de les més barates (com la generació renovable o nuclear) a les més cares (típicament generadors de carbó i gas). Això significa que les tecnologies amb costos baixos gairebé sempre funcionaran, llevat de casos de molt baixa demanda, mentre que les més cares marquen el preu. Segons l’operador del mercat ibèric de l’energia (OMIE), el 2021 les centrals hidroelèctriques van marcar el preu de l’electricitat el 54,9% de les hores; les centrals d’energia renovables, cogeneració i residus, el 23,6%; les centrals de gas el 15,9%, la hidràulica de bombatge, el 10,2%, i el carbó l’1,5%. El gas té «més influència» en els preus perquè les centrals hidroelèctriques tenen «costos zero» però «poden decidir quan produir electricitat segons el cost d’oportunitat», explica en el seu document la Comissió Europea. Aquest cost d’oportunitat està determinat «principalment per la possibilitat d’estalviar (o bombar) l’aigua i utilitzar-la en les hores amb preu d’electricitat més alts». D’aquesta manera, aquestes centrals solen oferir preus «pròxims als de les centrals de combustibles fòssils». «Per tant, fins i tot si el combustible fòssil de les centrals elèctriques a Espanya i Portugal fixa el preu només en un nombre limitat d’hores, els seus costos d’operació afecten els preus de l’electricitat la major part del temps», prossegueix el text. I «com que el carbó ja no juga un paper significatiu en el mix elèctric espanyol i Portugal va deixar de generar electricitat amb carbó el 2021, el gas s’ha convertit en el principal determinant dels preus en el mercat elèctric», conclou.