Borrell sobre el gasoducte Midcat: «Més val començar avui que demà»

L’alt representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, ha declarat avui en una entrevista amb Efe que disposar del gasoducte Midcat entre Espanya i França ajudaria a alleujar el problema de subministrament de la UE i ha advocat per començar a construir-lo al més aviat possible. «Cal pensar no només el que ara transporta aquest gasoducte, sinó el que pot transportar demà. Tant de bo l’haguéssim fet abans, però més val començar avui que demà», ha declarat Borrell a Efe a Santander, on participa i dirigeix el curs Quo Vadis Europa, que aquest any compleix el seu desè aniversari dins la programació de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP).

El coordinador de la diplomàcia europea creu que aquesta infraestructura «ajudaria», però ha reconegut que «no es construeix d’un dia per l’altre» i que «una inversió d’aquesta naturalesa necessita un horitzó d’explotació». «Es diu que quan s’hagi construït ja no voldrem transportar gas, ja no voldrem utilitzar gas, ni rus ni de ningú, per lluitar contra el canvi climàtic. Bé, l’utilitzarem per transportar hidrogen», va llançar el també vicepresident de la Comissió Europea.

Espanya defensa reprendre la construcció del gasoducte MidCat per connectar França i Espanya gasísticament pel Pirineu català, que en el passat va formar part de la llista de projectes d’interès comú de la Comissió Europea fins que París i Madrid van renunciar al projecte el 2019. Borrell va assegurar que en la seva etapa com a ministre d’Obres Públiques entre 1993 i 1996 va aprendre «molt bé com de difícil és arribar a acords amb França per fer interconnexions transpirinenques», siguin carreteres, línies ferroviàries o connexions energètiques. «Al túnel de Somport [Aragó], per la part espanyola hi arriba una autopista i per la part francesa, una carretera de muntanya. Sempre ha sigut un problema. Calia haver fet interconnexions transpirinenques per connectar la península ibèrica a la xarxa de gas i a la xarxa elèctrica europea», va dir.

Notícies relacionades

Espanya: menys desigualtat d’ingressos i més classe mitjana

Nadales per a Puigdemont

No obstant, va remarcar la «paradoxa» que França, que tradicionalment ha dificultat aquestes infraestructures d’unió, necessiti ara importar electricitat des d’Espanya. «A França ja li agradaria que hi hagués més connexions de les que hi ha, perquè, paradoxes de la història, qui n’està rebent i li agradaria rebre’n més, perquè té la meitat de les seves centrals nuclears aturades, és França. Des del punt de vista de l’electricitat, ara qui troba a faltar la interconnexió és França més que nosaltres», va dir. En termes de connexions gasístiques, el flux transpirinenc és de 8.000 milions de metres cúbics a l’any, que és «molt poc» en relació amb el consum d’uns 400.000 milions del conjunt de la UE, fet que fa atractius els prop de 7.500 milions de metres cúbics que hi afegiria el Midcat.

L’alt representant per a la Política Exterior de la UE també es va referir a l’estalvi energètic conjunt del 15% (i del 7% per a Espanya) a què s’han compromès els estats membre per fer front a possibles problemes de subministrament a l’hivern i, en concret, a la polèmica a Espanya davant el rebuig de la Comunitat de Madrid a aquesta mesura. «Caldrà apagar on calgui apagar. Sens dubte, entre tancar els llums de l’aparador [...] o de l’enllumenat de Nadal i parar indústries, jo crec que l’elecció és fàcil, perquè de les indústries depèn l’ocupació i de l’ocupació en depèn el funcionament de l’economia», va dir. «I si haguéssim d’arribar a racionar el gas doncs hauríem de dir quines coses són més importants que d’altres i algunes coses menys importants, a Madrid i a qualsevol altre lloc, s’haurien d’apagar», va concloure. EFE