Divisió en el BCE: alguns consellers van voler apujar els tipus només en 0,25 punts

El Banc Central Europeu (BCE) va sorprendre a finals de juliol amb una pujada dels tipus d’interès per combatre l’espiral inflacionista de 0,5 punts, és a dir, el doble del que havia anticipat en la seva reunió de juny. Però la decisió no va estar exempta de discussió interna. Tot i que la mesura va ser recolzada per «un gran nombre» de participants, «alguns membres» del seu consell de govern van apostar per cenyir-se a l’alça de 0,25 punts que l’organisme havia avançat unes setmanes abans, segons s’ha revelat aquest dijous amb la publicació de les actes de la reunió.

La presidenta del banc central de l’euro, Christine Lagarde, ho va deixar entreveure en la seva compareixença posterior a la reunió al reconèixer que l’alça més elevada de tipus en més de dues dècades (i primera en 11 anys) havia sigut adoptada per «consens». És a dir, no per unanimitat. La publicació de les actes ha permès conèixer els motius d’aquesta divisió. «Amb els riscos de recessió, l’augment de 25 punts bàsics es veia més acordat amb una normalització gradual de la política monetària», recull el document respecte a la posició minoritària.

La majoria de consellers, però, va imposar el seu criteri que el BCE «havia de demostrar que estava disposat i en condicions de respondre» a una inflació més alta i persistent del que s’augurava al juny. Una pujada de 50 punts bàsics, van afegir, «brindava més claredat» al mercat. Després d’un llarg debat, els membres del consell «van expressar la seva disposició a unir-se a un consens» per apujar els tipus en mig punt, recullen les actes. És a dir, van optar per transmetre un missatge d’unitat malgrat les seves discrepàncies. 

Reequilibri de forces

Darrere d’aquesta discussió hi ha subjacent un tímid canvi en l’equilibri de forces en el consell de govern que només el temps dirà si ha sigut puntual o més aviat estructural. Des que Mario Draghi va arribar a la presidència el 2011, els consellers que defensen una interpretació flexible i àmplia del mandat del BCE que tingui més en compte la situació econòmica («coloms») han sigut majoritaris davant aquells que advoquen per cenyir-se al seu objectiu d’aconseguir l’estabilitat de preus («falcons»). Al juliol es van imposar les tesis dels segons pel que fa als tipus.

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

En el que sí que hi va haver unanimitat, malgrat que unes setmanes abans semblava improbable, és en l’aprovació de l’Instrument per a la Protecció de la Transmissió (TPI, per les seves sigles en anglès) de la política monetària, és a dir, el mecanisme excepcional de compres de deute per evitar pujades descontrolades de les primes de risc, pensat especialment per a Itàlia, però també per a Espanya, Grècia i Portugal. Els «falcons» havien expressat reticències abans de la reunió, però finalment van recolzar la mesura perquè van entendre que havia sigut dissenyada amb prou salvaguardes per evitar que els Governs descuidin les seves finances públiques.

Les actes demostren que els consellers del BCE estaven més preocupats per la persistència i extensió de la inflació que per una possible recessió: «Es va argumentar que fins i tot una recessió no disminuiria necessàriament els riscos a l’alça [de l’IPC], especialment si estava relacionada amb un tall de gas [rus a Europa] o un altre xoc de subministrament que impliqués encara més augment de la inflació». També van mostrar la seva preocupació per la caiguda de l’euro davant el dòlar, un «canvi important en l’entorn que implica més pressions inflacionistes en la zona euro», ja que les importacions de matèries primeres energètiques es paguen en dòlars.