Claus
Pla d’estalvi d’energia: ¿Quins comerços afecta? ¿Què passa si s’incompleix?
Sánchez avisa Ayuso després de la seva ‘rebel·lió energètica’: «La llei es compleix»
Les multes per incomplir el pla d’estalvi energètic poden arribar als 100 milions
Edificis públics i aparadors hauran d’apagar els llums a les 10 de la nit
El Govern va aprovar aquest dilluns el que va denominar com un «primer» pla d’estalvi per reduir el consum d’energia en edificis públics, després d’un anunci a so de bombo i platerets la setmana passada per part del president del Govern, Pedro Sánchez. Les mesures resultants del pla han sigut quatre (limitis per a la calefacció, tancament de portes, apagar la il·luminació nocturna i revisió de calderes), de les quals dues no són noves, sinó que ja estaven en vigor des de l’any 2009 (límits per a la calefacció i tancament de portes). Tampoc és nou els edificis afectats. Aquestes són algunes de les claus del ‘nou’ pla d’estalvi del Govern que tants dubtes ha generat.
¿Quines mesures hi havia en vigor?
L’any 2009, el Govern de Rodríguez Zapatero va establir l’obligació de mantenir la calefacció a un màxim de 21 graus a l’hivern i un mínim de 27 graus a l’estiu, així com un tancament de portes «adequat» per evitar les fugues tèrmiques a partir del seu pla d’estalvi i eficiència energètica 2008-2011. L’objectiu d’aquestes mesures, que llavors no van tenir caràcter temporal com ara, era reduir un 10% les importacions de petroli a Espanya. El Govern de Sánchez ha reduït ara aquests límits –de 21º a 19º en calefacció i de 27º a 26º en aire condicionat–, mentre que en el cas de les portes obertes inclou aquelles que utilitzin energia renovable per a la climatització.
¿Quins establiments afecta?
Els establiments afectats pels límits a la climatització i el tancament de portes són els mateixos que els del 2009, els situats als edificis i locals destinats als següents usos: administratius, comercials (botigues, supermercats, grans magatzems, centres comercials i similars), culturals (teatres, cines, auditoris, centres de congressos, sales d’exposicions i similars), d’«espectacles públics i activitats recreatives», bars, restaurants i cafeteries i estacions de tren o autobús i aeroports. Mentre que en el cas afecta només aparadors i edificis públics, però no monuments.
En cap cas la mesura podria afectar altres locals, com gimnasos, perruqueries o discoteques, tampoc habitacions d’hotels, ni de bon tros a hospitals o residències d’avis (protegides fins i tot en el pla d’emergències actual en cas que calgués realitzar talls de subministrament de gas). I, en qualsevol cas, s’executaran sempre que es puguin garantir les condicions de seguretat laboral. Vegeu, per exemple, la climatització de la cuina d’un restaurant. Això no és obstacle perquè, en la mesura possible, com ha dit la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en múltiples ocasions, qualsevol pugui intentar estalviar en la mesura de les seves possibilitats.
¿A partir de quan?
L’aturada de llums a partir de les 22 hores i la regulació de calefaccions i aires condicionats entrarà en vigor en un termini de set dies, a partir de dimarts vinent 9 d’agost. La cartelleria a què s’obliga aquests establiments per informar sobre l’aplicació d’aquestes mesures s’haurà de posar en marxa en un termini d’un mes: a partir del 2 de setembre. Mentre que per disposar d’un sistema de tancament de portes adequat es dona de termini fins al 30 de setembre, tot i que aquesta mesura és vigent des de l’any 2009. En una nota del Ministeri per a la Transició Ecològica s’aclareix que la novetat és que ara s’estén als establiments que utilitzin «energia renovable per a climatització».
¿I si no es compleixen les mesures?
Les encarregades de vigilar el compliment són les comunitats autònomes, una cosa que ja han de fer actualment amb mesures vigents com el tancament de portes i temperatura de 21º i 26º als establiments. Aquest mateix matí, la sala d’un edifici governamental marcava una temperatura de 26,5º, per sobre del que està permès actualment.
En el Reial Decret llei del Govern, publicat aquest dimarts, s’inclou de forma expressa que en cas d’incompliment d’aquestes obligacions s’aplicaran les infraccions de la Llei d’Indústria que van des dels 60.000 euros als 100 milions, en funció de la gravetat. Com a màxim, un incompliment d’aquestes característiques suposaria una falta lleu i atenent al principi de proporcionalitat (si és intencionat, quant temps, perjudici que provoca, etc.) la quantia seria molt inferior a aquests 60.000 euros, segons confirmen fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Les encarregades de la vigilància continuaran sent les comunitats autònomes, per la qual cosa la penalització que s’apliqui també podria dependre del grau de control de cada regió. La Comunitat de Madrid ha anunciat que no incompliria les mesures, de manera que igual que s’entén que no apagarà els llums dels seus edificis públics també s’ha pensar que el seu grau d’inspecció podria ser més lax per als establiments privats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia