Gasoducte Espanya-Itàlia: el ‘mega pla B’ de 3.000 milions contra el pols de Putin

Europa s’ha embarcat en una carrera per acabar amb la seva dependència dels hidrocarburs de Rússia. El continent tremola davant la possibilitat de greus problemes de subministrament si el Kremlin decideix tallar l’aixeta del gas i s’ha començat a dibuixar un nou mapa energètic que inclou potenciar la interconnexió entre països membres, en el qual Espanya pot tenir un paper protagonista.

La Comissió Europea i Alemanya, un dels països que més depèn del gas rus, han mostrat el seu suport a construir un nou gasoducte entre Espanya i França per poder transportar gas que acabaria al centre i al nord d’Europa. A la pràctica, suposa ressuscitar l’antic projecte del Midcat, abandonat fa tres anys perquè es considerava massa car per a les necessitats de reexportació de gas des d’Espanya que hi havia llavors. Però l’escenari geopolític i econòmic ara és molt diferent pel pols de Vladímir Putin.

Però el projecte està topant amb les reticències de França. Tot i que no hi ha una resposta oficial formal, el Govern d’Emmanuel Macron no veu prioritari el projecte com a solució a la crisi actual i adverteix del seu cost econòmic i mediambiental (tampoc encaixa amb l’aposta estratègica francesa de potenciar la nuclear com a gran indústria nacional).

El Govern espanyol reclama la implicació directa d’Alemanya i de Brussel·les per pressionar París i desencallar el projecte, però si França no canvia de postura, el president Pedro Sánchez i alguns dels seus ministres han donat ales a un pla alternatiu. «Si no tira endavant el pla a, caldrà buscar el pla b», ha advertit Sánchez aquesta setmana. I el pla b implica construir un gasoducte submarí entre Espanya i el nord d’Itàlia i, des d’allà, subministrar-lo a la resta d’Europa.

El cert que el projecte d’unir per gasoducte les plantes gasistes de Barcelona i de Livorno ja figurava com una de les alternatives en el REPowerEU, l’estratègia impulsada per la Comissió Europea per blindar-se davant l’amenaça de tall de subministrament de Rússia, i també en el nou pla estratègic d’Enagás, que el gestor del sistema gasista espanyol i de la xarxa de gasoductes va presentar fa poc més d’un mes. Tot i que el Govern espanyol prefereix donar prioritat al conducte per França perquè és l’opció més senzilla i més barata, l’aposta per unir Espanya i Itàlia va agafant forma.

Enagás i la seva homòloga italiana Snam ultimen l’estudi de viabilitat tècnica del projecte, una recerca iniciada al maig. A falta que es coneguin els detalls definitius de l’informe, les estimacions inicials contemplen inversions conjuntes per uns 3.000 milions d’euros per construir un tub submarí d’uns 800 quilòmetres que podria ser operatiu el 2028 i que s’utilitzaria per transportar hidrogen verd el 2039. El conducte tindria una capacitat per transportar 10.000 milions de metres cúbics de gas (10 bcm) a l’any i hi hauria la possibilitat d’elevar-lo fins a 15.000, de manera que Espanya duplicaria o fins i tot triplicaria la seva capacitat d’exportació actual.

¿Tres nous gasoductes?

El nou pla estratègic d’Enagás fins a 2030 contempla no només la construcció del gasoducte amb Itàlia –si aconsegueix l’aval i el suport econòmic de la UE–, sinó també la interconnexió amb França, en dubte per les reticències del seu Govern, i una altra amb Portugal. Els grans projectes d’interconnexió proposats per Enagás s’emmarquen en el programa REPowerEU, impulsat per Brussel·les per reduir progressivament la dependència europea del gas rus fins eliminar-la per complet.

Es tracta d’una tercera interconnexió amb França que reprendria l’antic projecte de Midcat, amb una inversió de 370 milions que assumiria la companyia; una tercera connexió amb Portugal, amb 90 milions d’inversió prevista; i la construcció d’un nou gasoducte submarí amb Itàlia per 1.500 milions, la meitat de la inversió total necessària.

Els tres nous projectes d’interconnexions per a Espanya contemplats per Enagás, que concentren en total inversions de 1.980 milions (sense incloure subvencions o possible finançament sense recursos), estan en fase d’estudi i d’anàlisi i encara han de ser aprovats per la Unió Europea, previsiblement el 2024 o el 2025. «Estic convençut que aquestes infraestructures es duran a terme. Europa les necessita», va sentenciar Gonzalo Aizpiri, conseller delegat d’Enagás, al juliol.

L’opció francesa, segons es destaca des del Govern, és més barata, més senzilla tècnicament al no ser submarina i també més ràpida d’activar. La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, insisteix que la part espanyola del Midcat (només queden 200 quilòmetres per portar el conducte des d’Hostalric, a Girona, fins a la frontera francesa) es podria acabar en vuit o nou mesos i que la infraestructura estigués activa de cara a l’hivern 2023-2024.

Més exportació

Segons les xifres del Ministeri per a la Transició Ecològica, Espanya ja està reexportant el 20% de tot el gas que arriba al país mitjançant els gasoductes amb França, utilitzant vaixells metaners i també en forma d’electricitat (ja que l’energia elèctrica que s’està enviant a França per pal·liar els seus problemes per l’aturada de les seves nuclears s’està produint a Espanya utilitzant centrals de gas).

Notícies relacionades

Espanya apostarà pel gasoducte amb Itàlia si França insisteix en el seu rebuig al MidCat

La grossa i l’anunci de Campofrío

Espanya té capacitat per elevar encara més la reexportació de gas a Europa en cas que sigui necessari. Segons les dades de què disposa Enagás, el sistema gasista espanyol pot exportar al continent 7 milions de metres cúbics de gas (7 bcm) a l’any a través dels dos gasoductes amb França i actualment també té capacitat per enviar 4 bcm més per barco des de les plantes de regasificació.

Però si les regasificadores funcionen a màxim rendiment es poden sumar gairebé 10 bcm addicionals i elevar la quantitat redigirida a altres països europeus fins als 20 bcm cada any (aproximadament un 13% del volum de gas que compra Europa a Rússia). A més, en els pròxims mesos s’activarà la planta asturiana d’El Musel, fins ara inactiva, per utilitzar-la com a magatzem logístic de reexportació, una mesura que podria elevar en 8 bcm més la capacitat espanyola d’enviament de gas a Europa.