Brussel·les prepara una «intervenció d’emergència» en el mercat elèctric

La Unió Europea continua diversificant proveïdors d’energia «a la velocitat del llamp». El subministrament de gas de fonts diferents de Rússia ha augmentat en 31 bcm des del gener d’aquest any i això ha permès compensar els talls en el subministrament del gegant rus Gazprom. Tanmateix, la millor manera d’eliminar els combustibles fòssils russos del mix energètic europeu i fer front al «xantatge rus» és accelerar la transició cap a fonts d’energia verdes, ha advertit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha anunciat que treballen en una intervenció d’emergència i una reforma del mercat elèctric per fer front a la crisi dels preus del gas.

«Els preus exorbitants de l’electricitat estan exposant ara les limitacions del nostre disseny de mercat elèctric actual. Va ser desenvolupat per a diferents circumstàncies i per això ara la Comissió està treballant en una intervenció d’emergència i en una reforma estructural del mercat elèctric. Necessitem un model de mercat de l’electricitat que realment funcioni i que ens retorni a l’equilibri», ha explicat durant el Fòrum Estratègic de Bled, que se celebra a Eslovènia. Von der Leyen no ha donat detalls sobre les mesures en les quals treballen, ni ha precisat en què consistirà la reforma.

Desacoblar el gas i l’electricitat

Poc després, en un debat energètic a Berlín sobre el tema de la transformació juntament amb el vicecanceller alemany i ministre d’Economia, Robert Haback, Von der Leyen ha afegit que la reforma completa del mercat ha d’estar tècnicament llesta a principis del 2023. La presidenta de la Comissió Europea ha explicat que el mercat elèctric necessita ser reformat i que els preus del gas i de l’electricitat han de quedar «desacoblats» entre si.

Aquestes directrius connecten amb els principis de l’anomenada «excepció Ibèrica» que, des de mitjans de juny, permet a Espanya i a Portugal posar un límit al preu del gas que s’utilitza en la generació elèctrica. No en va, la vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha celebrat que Brussel·les s’hagi obert ara a intervenir el mercat elèctric, si bé ha lamentat que Europa ha «perdut un any» a l’hora d’aturar els elevats preus de l’energia. «És un moviment interessant, tot i que probablement ens hauria agradat haver-ho vist fa un any», ha indicat la vicepresidenta en una entrevista al canal 24 Horas.

La presidència txeca de la UE espera rebre una proposta de reforma del mercat elèctric a temps per a la reunió de ministres d’Energia d’emergència, que ha convocat per al pròxim 9 de setembre. «He convocat una reunió extraordinària del Consell d’Energia el 9 de setembre a Brussel·les. Hem de reparar el mercat de l’energia. La solució a escala europea és, sens dubte, la millor que tenim», ha dit el ministre txec d’indústria, Jozef Sikel, sobre un dels desafiamentsprincipals a què s’enfronten els 27 governs de la UE en aquest inici del nou curs: la crisi dels preus del gas i l’electricitat.

La pressió ha tornat a augmentar en les últimes setmanes i són alguns els països que donen suport a la idea d’emprendre una reforma, entre ells Alemanya, reticent fins ara a parlar del desacoblament del preu del gas i l’electricitat i a modificar el model marginalista, el mateix que Països Baixos o Àustria, però el vicecanceller del qual, Robert Habeck, es mostrava disposat aquesta setmana. El mateix que Bèlgica, partidària també de reformar el mecanisme de fixació de preus i de posar un límit al preu del gas, en línia amb l’anomenada «excepció ibèrica», que ha permès a Espanya i Portugal introduir un límit temporal fins a finals de maig del 2023 per abaratir la factura de la llum. 

«Els 5-10 pròxims hiverns seran terribles si no fem res. Cal actuar des de l’arrel, a nivell europeu i treballar sobre un límit al preu del gas», reivindicava aquest diumenge la ministra d’Energia, Tinne van der Straeten, que xifra en 770 euros l’estalvi a la factura energètica i que defensa una revisió del sistema europeu de formació de preus. El seu primer ministre, Alexander de Croo, ha assegurat aquest dilluns des de Noruega que capitals com Berlín han començat a canviar de posició. «A Alemanya, que era el principal país contra el límit (al preu del gas) veiem que les coses s’estan movent», ha dit.

A més de continuar diversificant subministradors de combustibles fòssils, Von der Leyen considera que part de la solució es troba en el fet d’accelerar la transició cap a fonts d’energia verda. «Cada quilowatt hora d’electricitat que Europa genera d’energia solar, eòlica, hidroelèctrica i de biomassa o hidrogen geotèrmic o verda ens fa menys dependents del gas rus» i «avui el preu de l’energia solar i eòlica és més barat que els combustibles fòssils contaminants», ha explicat reivindicant el paper de solucions com ara els parcs eòlics marins.

Matèries primeres

Un canvi estructural que hauria d’anar més enllà de l’energia, perquè la transició verda i digital empresa per la UE augmentarà massivament les necessitats d’altres matèries primeres, com el liti per a les bateries, el silici per als xips o les terres rares per produir imants per a vehicles elèctrics i aerogeneradors. La demanda de tot això es podria duplicar de cara al 2030. Per exemple, només la demanda europea de bateries de liti augmentarà a un ritme anual del 40%

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

entre el 2020 i el 2025. 

«La bona notícia és que significa que el Pacte Verd Europeu està progressant. La no tan bona és que un país domina el processament. De les 30 matèries primeres crítiques avui dia, 10 provenen majoritàriament de la Xina», ha avisat la presidenta apressant a acabar també amb la dependència en aquest terreny, per evitar nous xantatges en el futur, i a tancar aliances amb altres països amb els mateixos valors. «Mirin Rússia. El preu que s’ha de pagar pel seu petroli i el seu gas és la pèrdua de sobirania i independència. No volen socis, sinó vassalls. I no és només el Kremlin. Desenes de països estan al caire de la fallida perquè no poden pagar el deute amb la Xina», ha avisat alertant del risc a què s’enfronta l’ordre basat en regles.