El Govern deixa per a la pròxima legislatura el nou model de peatges

Tan llunyana s’entreveu la possibilitat que els peatges tornin a les carreteres espanyoles tal com els coneixem, com definida està la fórmula alternativa. Perquè exactament un any després que quatre icòniques autopistes catalanes quedessin lliures de peatges, encara no hi ha un pla sobre la taula. L’únic que hi ha clar és que el Govern ha d’haver aconseguit un sistema de pagament per ús de cara al 2024, un dels compromisos que va adquirir amb Brussel·les per rebre la seva part dels fons europeus ‘Next Generation’. La qüestió és que difícilment complirà terminis: a any i mig d’aquesta data límit, encara no hi ha cap opció sobre la taula i l’única postura oficial del departament responsable és «no fer-ho a curt termini».

«Amb la situació macroeconòmica global i amb la lluita contra la inflació, no és oportú abordar el tema, però sí que hi ha compromís d’estudiar alternatives de manera tècnica i rigorosa que puguin ser compartides», han sintetitzat aquest dimecres fonts del ministeri. «No és per a aquesta legislatura, però sí que volem tenir-ho estudiat», afegeixen.

És a dir, que el pla del Govern, que de fet ha encarregat ja a la consultora pública Ineco començar amb l’estudi que els plantejarà totes les possibilitats i un calendari per desplegar-les, és arribar a les eleccions de finals del 2023 amb una mica més de claredat en l’assumpte. Per ara, treballen amb la idea que la responsable d’aquests informes els tingui efectivament preparats l’any que ve.

Les opcions no són noves: pot ser una vinyeta (una espècie de tarifa plana) o un sistema de pagament en funció dels quilòmetres que es recorrin. «Gairebé tots els països que han acabat implantant el pagament per ús han passat abans per una vinyeta», recorden aquestes mateixes fonts, que no descarten tampoc aquest escenari. En qualsevol cas, més enllà del model, també s’ha de decidir quines vies entrarien en el pla de pagament o com entrarà en tot això la xarxa autonòmica. «També hi ha una decisió política entorn de quin és el model de finançament a què aspirem», completen.

Balanç positiu

El que tenen clar des del ministeri és que el balanç del primer any de l’AP-7 i l’AP-2 sense peatges és positiu. «S’ha produït un canvi d’hàbits en la mobilitat, perquè la gent el que fa és el que els és més favorable: si poden fer més distància, més còmodes i segurs, agafaran l’autopista», assenyalen aquestes fonts, que atribueixen l’increment del trànsit (de més del doble en el cas de l’AP-2, per exemple) a aquesta situació.

Notícies relacionades

La Generalitat preveu destinar fins a 15 milions en la demolició de peatges en la C-32 Nord i la C-33

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

En aquest sentit, i també en relació amb els accidents, el Govern planeja invertir 1.050 milions d’euros en actuacions per millorar enllaços, funcionalitat i circulació en general. També s’han mostrat oberts a valorar qualsevol opció que li plantegin altres agents implicats en el sector com el Servei Català de Trànsit, que ha proposat reduir la velocitat màxima en determinats trams de l’AP-7.

«Com a titulars de la via estem treballant des que va caure el peatge perquè l’AP-7 i l’AP-2 puguin ser més resilients davant un accident, millorin la seva funcionalitat i siguin més segures i accessibles», concreten fonts del ministeri, que també han invertit fins ara 60 milions d’euros a mantenir la via i que calculen que els conductors s’han estalviat en total des del 31 d’agost de l’any passat 600 milions d’euros a l’utilitzar-les gratis.