Brussel·les estudia limitar el preu del gas i les renovables

La Comissió Europea ja no amaga la seva preocupació per la situació del mercat energètic europeu i l’escalada de preus. «És obvi que és molt difícil», ha admès aquest dijous la subdirectora general d’Energia, Mechthild Wörsdörder, davant la comissió d’indústria i energia del Parlament Europeu. Una situació a què Brussel·les respondrà amb una nova bateria de propostes que la presidenta Ursula von der Leyen explicarà, segons ha anunciat, durant el debat sobre l’estat de la Unió, el 14 de setembre a Estrasburg. Sobre la taula, límit de preus per qui produeix electricitat a partir d’altres fonts diferents al gas, com les renovables i l’energia nuclear, mesures per reduir la demanda d’electricitat o l’ús dels beneficis extraordinaris de les elèctriques per ajudar els consumidors més afectats.

«Estem estudiant els límits als preus. Hi ha diferents formes de límit. Per exemple a la importació de gas de Rússia. També preus màxims en el mercat majorista i minorista que els estats membre ja estan aplicant. Estem analitzant totes les possibilitats a tota velocitat. Volem conèixer l’opinió dels estats membre, en particular sobre els preus de l’electricitat», ha explicat sobre algunes de les línies en què treballen a «velocitat de creuer» per evitar que el «xantatge energètic» de Rússia continuï encarint la factura de la llum europea. 

La primera ocasió que tindrà la Comissió Europea de mesurar el grau de suport al voltant de les possibles opcions serà divendres vinent 9 de setembre en un consell de ministres d’Energia d’urgència convocat per la presidència txeca. Segons un document preparatori, tres són els components que podrien formar part de la intervenció d’urgència. En primer lloc un límit de preus per a «les tecnologies de generació elèctrica inframarginals», com les renovables, que tenen «uns costos operatius més baixos que les centrals de gas» amb l’objectiu que «la rendibilitat comercial d’aquestes tecnologies sigui independent del preu marginal de l’electricitat».

Segons Brussel·les, el límit de preus inframarginals donaria als estats membre recursos financers per finançar les intervencions en els preus minoristes i suposaria una certesa legal més gran per protegir determinats col·lectius afectats per l’impacte dels alts preus de l’electricitat a través de la tasca regulada. La Comissió també considera que la intervenció només tindrà èxit si a més té lloc una reducció en la demanda d’electricitat que ajudi a mitigar la pressió dels preus.

Es miraria d’aplicar mesures d’estalvi com les aprovades per reduir un 15% el consum de gas entre l’agost i el març del 2023, amb vista a fer front a un hivern sense gas rus en cas que Moscou decideixi tancar l’aixeta (un 7% en el cas d’Espanya i Portugal per les seves poques interconnexions). La Comissió Europea tampoc s’oblida de l’impacte que els beneficis caiguts del cel, els ingressos extraordinaris aconseguits per les elèctriques per l’alt preu del gas, podrien tenir per ajudar els consumidors vulnerables i fins i tot les llars amb ingressos mitjans i les empreses. 

Reforma elèctrica

En canvi, no és probable que hi hagi grans anuncis encara en la reforma del mercat elèctric i el sistema marginalista de preus, en què el preu de l’energia més cara marca el preu final encarint la factura. La intenció de Brussel·les és revisar el disseny estructural a mitjà termini i Von der Leyen ja ha assenyalat que serà de cara a principis del 2023.

«Portarà temps. La presidenta Von der Leyen no ho podria prometre d’un dia per l’altre però farem una avaluació d’impacte adequada i analitzarem totes les opcions amb la ment oberta perquè estem en una situació molt diferent de la que estàvem abans», admeten en l’Executiu comunitari. «Som conscients que hem de redissenyar el mercat però no es pot fer de la nit al dia», insisteixen.

Talls de gas

Notícies relacionades

Sánchez accepta ara la proposta del PP de rebaixar del 21% al 5% l’IVA del gas

La russa Gazprom redueix encara més el subministrament de gas a França

Brussel·les és conscient que el risc de tall total en el subministrament és «gran» ja que cada vegada són més els estats membre afectats pel tall de subministrament, parcial o total. Aquesta setmana, sense anar més lluny, Gazprom ha decidit suspendre l’enviament de gas a través del gasoducte Nord Stream 1, que porta el combustible fòssil a Alemanya, al·legant necessitats de manteniment.

«Hi ha perill que hi hagi talls de subministrament. La situació és difícil i hi ha països que es poden veure afectats», ha avisat la subdirectora general d’Energia. Com a nota positiva, el fet que les reserves europees ja estan al 80% amb dos mesos d’antelació. Brussel·les, no obstant, insisteix que els estats membre hauran de continuar omplint els dipòsits i que per afrontar aquest hivern amb garanties el març del 2023 hauran d’arribar almenys al 40%. «S’ha de tenir en compte no només aquest hivern sinó també els següents», ha dit Wörsdörfe.