El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat es va elevar al 8,5% del PIB el 2019

El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat es va elevar fins als 20.196 milions d’euros el 2019, un 8,5% del PIB, segons les estimacions realitzades pel Departament de Economia i Hisenda en un estudi assessorat per experts. Aquest percentatge és mig punt més gran que la mitjana des del 1986, element que evidencia segons el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, la situació d’«evident injustícia crònica que és necessari recordar i denunciar». La dada és «una estimació», segons ressalten els autors de l’estudi, ja que des del 2016 l’Estat no ha remès a les comunitats autònomes informació concretes sobre l’evolució de les balances fiscals. Giró va instar el PSC a pressionar perquè el Ministeri d’Hisenda publiqui les balances fiscals i «que no sacrifiqui la transparència per la crispació que pot generar aquesta informació». «L’autogovern es basa a disposar dels recursos que es generen al territori i la situació actual és el procediment més greu de control polític», va dir.

Segons els càlculs del Govern, Catalunya va aportar a l’Estat el 19,6% dels seus ingressos totals, mentre que va rebre el 13,4% de la despesa efectuada en el conjunt de l’Estat. L’estudi compara les dades amb les del 2016 i estima el corresponent a un 26% de la despesa que no es coneix. El que fan els autors de l’estudi és estimar que la despesa va ser similar a la realitzada el 2016. També eludeix l’estudi del succeït el 2020 i 2021, per tractar-se d’anys atípics per la pandèmia del coronavirus. Els resultats «són coherents», segons els autors de l’anàlisi, amb l’evolució de les dades dels últims anys.

El càlcul de la balança fiscal elaborat es basa en el mètode del flux monetari (davant el de càrrega-benefici). L’elegit computa com a despesa només el que es fa de forma efectiva al territori. Segons el segon mètode de càlcul, el dèficit seria d’uns 14.556 milions d’euros, el 6,1% del PIB (davant el 5,7% del PIB el 2016). Els autors de l’estudi consideren que aquesta segona estimació és menys precisa.

La balança mostra la diferència entre la despesa que el sector públic estatal realitza en un territori i el volum d’ingressos que obté d’aquest territori, i amb què finança el conjunt de la seva despesa pública. Hi ha dèficit fiscal quan els ingressos obtinguts en un territori superen les despeses que es destinen a aquest territori. L’anàlisi esmicola i quantifica els ingressos i despeses de la Seguretat Social, el volum d’inversió executada per l’Estat i els ingressos i despeses territorialitzats de l’Estat i els seus organismes i entitats. Una part de la despesa territorialitzada ha hagut d’estimar-se, ja que des de l’any 2016 el Govern espanyol no publica ni envia a la Generalitat una part de les dades necessàries per fer el càlcul de la balança.

En el cas d’aquestes dades no disponibles (aproximadament una quarta part del total), i d’acord amb les recomanacions del grup d’experts que va elaborar la metodologia de càlcul de la balança, s’ha optat per imputar les despeses del 2019 d’acord amb la mitjana dels percentatges d’imputació dels exercicis 2015 i 2016, que són els últims en què el Govern espanyol va facilitar les dades necessàries per realitzar el càlcul.

L’anàlisi de les partides d’ingressos i despeses de l’Administració indica una certa estabilitat, gràcies en gran mesura per la recuperació del mercat laboral. Segons l’opinió de Núria Bosch, doctora en economia i catedràtica d’economia pública a la UB que ha participat en l’estudi, la metodologia utilitzada «està plenament justificada» a l’haver partit en les dades desconegudes de la mitjana de la inversió territorializada del 2015 i 2016 pressuposant que no ha variat excessivament. La inversió més volàtil sí que era coneguda. La imputació general d’inversions generals es fa per població i el seu impacte a la zona pròxima. La despesa també s’imputa en funció d’on es realitza, al marge de la situació de les seus empresarials, per exemple.

Notícies relacionades

Clamor general contra la baixa inversió estatal a Catalunya

Catalunya proposa plaques solars a tots els edificis públics, teletreball i un programa de bicitreball

Des d’un punt de vista tècnic, els economistes que han participat en l’estudi, han «neutralitzat» l’impacte del dèficit per la via d’ajustar els ingressos al nivell de la despesa, a l’entendre que «l’existència de dèficits comportaran en el futur un increment dels ingressos».

Segons el conseller d’Economia, Jaume Giró, és necessari contextualitzar aquest estudi amb el dèficit de la inversió pública acumulat en infraestructures. A més, Catalunya va acabar l’any, va assegurar Giró, com a penúltima autonomia en inversió de l’Estat i segona en recaptació fiscal per càpita. El dèficit calculat equival al pressupost de Sanitat, Educació i Recursos Socials del Govern cada any.