Les cinc claus de les dades de l’atur de l’agost del 2022

Només hi ha hagut un agost des del 1996 –quan es comencen a recopilar estadístiques–en què l’ocupació hagi crescut a Espanya i aquest va ser l’agost del 2020, un any absolutament inusual a causa de la pandèmia. El normal és que l’últim mes de la temporada turística l’ocupació se’n ressenti i aquest any, amb la inflació sobre els dos dígits, no ha sigut una excepció. No obstant, les dades ofereixen múltiples lectures. D’una banda, la destrucció d’ocupació ha sigut menor de la que es podia anticipar al juliol, quan el mercat laboral va començar a frenar-se. De fet i exceptuant els pandèmics 2020-2021, aquest agost no ha sigut un mal mes. O ha sigut un mes menys dolent que d’altres.

No obstant, les dades micro també ofereixen una lectura que convida al pessimisme i és que l’últim dia del mes es van destruir més de 260.000 ocupats i la xifra total d’afiliats va caure per sota dels 20 milions de cotitzadors. Els 30 o 31 solen ser dies d’alta extinció de contractes, però en la present ocasió aquesta ha sigut especialment intensa. Fet que, sumat als missatges de reestructuracions que entonen des de les patronals, pot anticipar una tardor d’aprimament de les plantilles.

Amb l’atur passa aquest agost igual que amb l’ocupació. Puja, però menys que en els anys previs a la covid i des del Govern emfatitzen el missatge que el repunt ha sigut especialment tènue. Cosa que afegit als bons registres que aquest any ha encadenat fins ara el mercat laboral, permet no superar la cota dels tres milions d’aturats. Des del 2008, a les portes de la fatídica crisi financera i immobiliària, que no hi havia tan ‘pocs’ aturats a Espanya. Si bé continua sent l’estat de la Unió Europea amb més taxes d’atur i quatre de cada 10 aturats no cobren ni prestació ni cap subsidi del SEPE.

El sector privat està aguantant el tipus mentre l’educació torna a enfonsar la mitjana de l’afiliació a Espanya. Quatre de cada 10 cotitzadors perduts eren mestres, monitors, vigilants de menjador o altres perfils encaixonats dins del sector educatiu. Aquest ja va ser el responsable dels números vermells del juliol, a l’anar les escoles i centres liquidant els reforços habilitats extraordinàriament per a la covid durant el curs. Part d’aquesta ocupació tradicionalment es recupera el setembre amb el reinici del curs, una temporalitat que la reforma laboral no ha aconseguit de moment atallar.

En contra de l’ocorregut en anys anteriors, l’hostaleria no ha contribuït a destruir ocupació i fins i tot va créixer lleugerament aquest agost. No obstant, la pèrdua d’ocupació sí que ha mostrat un component estacional. Baixa en el comerç, donat el menor consum a les grans ciutats durant les vacances. Baixa en la construcció, llastada aquesta per les altes temperatures d’un agost assetjat per les onades de calor. I baixa en la indústria manufacturera, aquesta sí afligida per l’encariment vertiginós dels costos de l’energia.

L’ocupació autònoma ha traçat una tendència paral·lela a l’assalariat durant aquest mes d’agost. El nombre de treballadors per compte propi afiliats al RETA ha disminuït respecte al juliol en 13.509 persones, fins a un total de 3,3 milions d’autoempleats. Un descens menys traumàtic que els registrats entre el 2016 i el 2019, on l’habitual eren caigudes d’entre 16.000 i 17.000 efectius.

Catalunya va tancar el mes d’agost amb 9.554 aturats més respecte al mes anterior,amb una xifra total d’aturats de 350.945 persones. El final de la temporada turística a Girona i Tarragona, sumat al de la campanya de la fruita a Lleida, va alimentar els acomiadaments en un mes tradicionalment dolent per a l’ocupació. No obstant, les dades registrades aquest any són –igual com en el conjunt d’Espanya– menys dolentes que en la mitjana dels anys anteriors a la irrupció de la pandèmia.

L’atur va pujar en 13 de les 17 comunitats autònomes, amb Andalusia al capdavant amb 9.955 nous aturats i Catalunya en el segon lloc. Madrid va aportar en aquesta ocasió tres vegades menys nous aturats al còmput total del SEPE que les províncies catalanes.

A nivell de treballadors en actiu, Catalunya tanca el vuitè mes de l’any amb 57.768 afiliats menys a la Seguretat Social, fins a un total de 3,59 milions d’ocupats. Representa un increment nombrós, però menor que el registrat en la mitjana dels anys previs a la pandèmia. No obstant, Catalunya va ser l’autonomia que va liderar la destrucció d’ocupació i es va ressentir més del final de la temporada turística que l’altre motor econòmic espanyol, Madrid, que va perdre 35.042 d’ocupats a l’agost.