El MidCat, en mans de França

Davant les crítiques de Madrid i Berlín, la ministra francesa de Transició Energètica, Agnès Pannier-Runacher, va assegurar divendres que aposten per la «solidaritat europea» per fer front a la crisi actual. «Hem conclòs que aquesta solidaritat recíproca s’ha de reforçar des d’aquest hivern, amb intercanvis de gas i electricitat amb Alemanya i Espanya», va dir després de la celebració d’un Consell de Defensa a l’Elisi dedicat a la urgència energètica. Però la responsable d’aquesta cartera crucial en aquests moments no es va referir al MidCat, al qual el seu gabinet s’oposa.

Així ho van confirmar a mitjans d’aquesta setmana a EL PERIÓDICO fonts pròximes al ministeri francès de la Transició Energètica: «La construcció d’aquesta infraestructura permanent i a llarg termini, quan volem accelerar la sortida dels combustibles fòssils i, en particular, del gas natural, en línia amb l’estratègia europea, no és adequada», afirmen. «Augmentar la capacitat d’interconnexió entre Espanya i Alemanya a través de França requeriria un reforç conseqüent de la xarxa francesa, fet que requeriria diversos anys i costaria diversos milers de milions d’euros. No es tracta d’una resposta a la crisi energètica actual», van afegir.  «No estic segur que una nova canonada ens ajudi a passar el pròxim hivern», va insistir dissabte Le Maire.

«El Govern francès està convençut del seu rebuig»

«El Govern francès està convençut del seu rebuig»A França, també comparteixen aquests arguments tant experts com col·lectius ecologistes, un fet poc habitual en un país on Macron sol rebre crítiques per falta d’ambició verda. «Evidentment, temem que el MidCat acabi sent una realitat, però tenim la impressió que el Govern francès està convençut del seu rebuig», afirma Anna-Lena Rebaud, responsable de les campanyes sobre clima i transició justa per a l’ONG Amis de la Terre, que s’oposa a la construcció d’aquesta infraestructura, com passa amb la majoria d’associacions ecologistes franceses, però també espanyoles. Segons el Govern espanyol, la part a la península Ibèrica podria estar acabada en vuit o nou mesos. En canvi, la francesa necessitaria diversos anys.

«La construcció d’aquest gasoducte seria llarga i només podria rendibilitzar-se a llarg termini, cosa que contradiu la voluntat de la Unió Europea de prescindir de les energies fòssils a partir del 2050», afegeix la militant d’Amis de la Terre. «Els milions del MidCat haurien de destinar-se a mesures de sobrietat i eficàcia energètica i a desenvolupar les renovables», insisteix. Recorda, a més, l’impacte al territori, per exemple, «en ecosistemes aqüífers», que comportaria la construcció d’aquest gasoducte. Això alimenta fortes resistències locals, a les quals el Govern francès prefereix no haver de confrontar-se.

Per justificar la construcció del MidCat en plena agenda de transició ecològica, tant Espanya com Alemanya recorden que també servirà per transportar hidrogen verd. Un argument rebutjat, així mateix, per part de França. «La construcció d’infraestructures de transport d’hidrogen és una qüestió europea a llarg termini que no té res a veure amb la nostra seguretat de subministrament per als dos pròxims hiverns», van indicar fonts del ministeri de la Transició Energètica. «El problema de l’hidrogen verd és que requereix tota una sèrie de transformacions i no és gens clar que a curt termini es pugui transportar amb gasoductes de llarga distància», afirma l’economista María Eugenia Sanin Vázquez, professora a la universitat d’Evry (al sud de París) i experta del sector energètic.

Discrepàncies estratègiques entre França i Alemanya

Discrepàncies estratègiques entre França i Alemanya«Entenc l’interès d’Espanya per impulsar de nou aquesta infraestructura», a causa de les seves nombroses terminals de gas i la seva capacitat per regasificar el gas natural liquat (GNL) —representa el 34% de la capacitat de regasificació de la Unió Europea—, «però també entenc la negativa de França, que no obté cap benefici per la construcció d’aquesta infraestructura i, en canvi, em sembla menys coherent la posició d’Alemanya», assegura Thierry Bros, professor a Sciences Po Paris. «¿Per què hem d’actuar com els súbdits d’Alemanya? ¿Per què li hem de portar el gas? Tenim la impressió que Alemanya decideix i la resta executa», afegeix aquest expert en el sector energètic.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La controvèrsia actual sobre el MidCat reflecteix un dels aspectes crucials de la crisi actual: la falta d’una estratègia energètica conjunta en el si de la UE. Aquesta queda en evidència per les disparitats entre França i Alemanya. La França de Macron fonamenta la seva transició energètica en l’aposta per la nuclear, mentre que Alemanya va portar a terme una ràpida apagada nuclear a canvi d’una aliança gasística amb la Rússia de Vladímir Putin, que va esclatar pels aires amb la invasió d’Ucraïna. Aquesta aliança tenia com a vocació convertir el país teutó en el hub gasístic (centre de distribució) d’Europa, cosa que generava suspicàcies a França. De fet, va motivar en el passat l’oposició francesa a la construcció del Nord Stream 2 alhora que Macron intentava millorar les seves relacions amb Putin.

Després del terratrèmol energètic provocat per la guerra, França prioritza la construcció de terminals de gas marítimes –a la tardor començarà la construcció d’una terminal flotant a Le Havre–. És conscient que es tracta de l’opció ideal gràcies al seu extens litoral. En canvi, aquesta solució entusiasma bastant menys els alemanys. Tota una sèrie de discrepàncies que no semblen fàcils de resoldre a curt termini, tenint en compte el valor estratègic de l’energia en la competitivitat econòmica de cada país. També és cert, però, que en els períodes de crisi com l’actual els països europeus solen prendre les seves decisions més inesperades.