La tempesta energètica perfecta empeny Brussel·les a repensar el mercat elèctric

De moment, són idees aglutinades en un document preliminar de treball que Brussel·les ha posat sobre la taula de cara a la reunió d’urgència que els ministres d’energia de la UE celebraran el 9 de setembre, després d’un estiu ple d’«episodis alarmants». Com el que va disparar el preu de l’electricitat als països bàltics el 16 d’agost a mitja tarda a 4.000 euros el megawatt hora. Va ser un fet puntual. El temor, però, ha portat Brussel·les a dissenyar, a marxes forçades, una resposta que posa l’accent en reduir el consum elèctric de manera coordinada a la UE, particularment en les hores pic del dia en què l’electricitat és més cara, a través de fórmules similars a les utilitzades per reduir la demanda de gas, amb incentius a les llars i compensacions a les empreses que rebaixin el seu consum. 

Brussel·les també veu viable fixar un límit de preu «específic» per a les tecnologies «inframarginals», diferents del gas amb costos més baixos, com poden ser la majoria de les renovables, la nuclear o el lignit. Els diners estalviats per aquesta via podrien posteriorment servir als estats membre per finançar esquemes de suport per als consumidors, i així rebaixar la factura de la llum final via la tarifa regulada. La introducció d’aquest mecanisme, no obstant, no seria compatible amb l’impost als anomenats beneficis caiguts del cel, els guanys extraordinaris que obtenen les empreses de generació elèctrica que no han de pagar drets de diòxid de carboni (CO₂) ni utilitzen gas, que hauria de ser abolit en cas d’optar per la la via del límit de preus. «Es pot garantir que utilitzem part dels beneficis excessius que els productors d’electricitat obtenen –que mai van esperar i que no poden reinvertir tan ràpidament– per orientar el nostre suport a les rendes baixes i a les empreses vulnerables en aquests temps d’electricitat cara», deia aquest divendres la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, durant una reunió del seu partit a Alemanya.

«No» a europeïtzar l’«excepció ibèrica»

En canvi, els experts de la Comissió refreden altres opcions com «europeïtzar» el sistema de preus regulats aplicat per Grècia, intervencions obligatòries en els preus minoristes o donar subsidis per neutralitzar l’efecte del sistema de comerç d’emissions de CO₂ sobre l’electricitat perquè, tot i que es reduirien els preus de l’electricitat, es posarien en risc els esforços per reduir-ne el consum. Tampoc no veuen amb bons ulls imitar en la resta d’estats membre l’anomenada «excepció ibèrica», que ha permès a Espanya i Portugal limitar el preu del gas utilitzat per a la generació elèctrica abaratint la factura, perquè «augmentarien la demanda de gas i electricitat i amenaçarien la seguretat del subministrament elèctric».

Es tracta d’un balanç compartit per altres actors clau de la indústria que consideren que el mecanisme hispanoportuguès no està ben dissenyat i no ofereix un balanç adequat entre protegir els ciutadans de la pobresa energètica i mantenir el senyal de preus que mostra que l’energia és valuosa i escassa. «Ara mateix estem veient un augment en l’ús del gas per a electricitat a Espanya. Això no és bo. Necessitem utilitzar menys gas per a electricitat en els pròxims mesos i anys i si copiem aquesta intervenció no n’obtindríem bons resultats», considera Kristian Ruby, secretari general d’Eurelectric, l’organisme representant de les elèctriques europees. Segons la seva opinió, separar el gas no serà suficient, perquè hi ha altres fonts d’energia com el carbó que també s’estan encarint. A curt termini, defensa, la UE ha d’apostar per estalvis massius d’energia, organitzar subhastes que permetin a les industrials rebre compensacions per estalvi energètic i, sobretot, actuar amb prudència per «no diluir massa el senyal del preu». 

Sense solucions miracle

Els experts comunitaris tenen clar que no hi ha solucions miracle i que res tornarà els preus als nivells precrisis o eliminarà els efectes significatius sobre la inflació que continua batent rècords a l’Eurozona i que es va disparar al 9,1% a l’agost. Però també són conscients que la situació ha escalat fins a una situació alarmant i que és necessari actuar. Quan el Govern d’Espanya va llançar la seva ofensiva, cap al setembre de fa un any, per convèncer la resta de socis europeus de la necessitat de controlar els preus del gas i l’electricitat i reformar el mercat elèctric pocs països s’hi van sumar, i encara menys l’Executiu comunitari. 

Notícies relacionades

El MidCat, en mans de França

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Eren altres temps. La UE estava centrada a deixar enrere la crisi sanitària i econòmica desencadenada per la pandèmia de la covid-19 i no deixava de repetir que l’increment de la factura era un problema conjuntural, per l’augment de la demanda de gas d’Àsia, a la retallada a la producció de Rússia i a l’augment del preu del règim de comerç d’emissions. Tot es resoldria a la primavera, juraven. Un any després la Comissió Europea ha topat de cara amb la realitat: els preus continuaran sent elevats fins al 2024 o 2025 i cal prendre mesures.

«El mercat de l’electricitat ja no funciona perquè hi ha un actor, Putin, que intenta sistemàticament destruir-lo i manipular-lo. Hi hem de reaccionar. I per això estem abordant la composició del mercat elèctric», anunciava la setmana passada la presidenta de la Comissió Europea sobre un moviment beneït fins i tot pels països reticents fins ara a qualsevol reforma o intervenció com Alemanya, Àustria o els Països Baixos. L’alemanya, partidària també de fixar un límit al gas rus que arriba per canonada, donarà més detalls sobre els plans de Brussel·les en el debat sobre l’estat de la unió al ple d’Estrasburg, el pròxim 14 de setembre, una vegada que els estats membre deixin clares les seves preferències.