Macron oficialitza el seu rebuig del Midcat i demana solidaritat europea amb França

Un «no» contundent i sarcàstic de França al MidCat. El president francès, Emmanuel Macron, ha ratificat aquest dilluns a la tarda l’oposició del seu Govern al projecte de gasoducte entre Catalunya i la regió gal·la de Midi, promogut també per Portugal i Alemanya. «¿Invertir ara en un tercer gasoducte (entre el territori espanyol i el francès) respondria als nostres problemes? No ho crec», va assegurar el dirigent centrista en una roda de premsa a l’Elisi, posterior a una reunió telefònica amb el canceller alemany, Olaf Scholz.

Després de ser preguntat sobre el gasoducte, del qual discrepen França i els seus veïns europeus, Macron va reconèixer que havia tractat aquest assumpte amb Scholz. De fet, va qüestionar amb duresa els motius defensats per impulsar de nou aquesta infraestructura, la construcció de la qual s’havia avortat el 2019. «És fals» i «no ho entenc», va repetir el president en diverses ocasions sobre els arguments utilitzats per Espanya, i més recentment per Alemanya, per recuperar aquest projecte.

«No saltarem com cabres del Pirineu»

«No saltarem com cabres del Pirineu»Per justificar la seva negativa, Macron va argumentar que els dos gasoductes existents entre Espanya i França estan operant en l’actualitat a la meitat de la seva capacitat. El flux es dirigeix principalment en direcció nord-sud. També es va referir a l’impacte mediambiental que tindria el MidCat, tot i que va posar com a exemple l’Aneto, un pic aragonès que es troba a centenars de quilòmetres de la zona per on transcorreria el gasoducte. A més va rebutjar l’argument de les autoritats espanyoles i catalanes que també serviria per transportar hidrogen verd: «Tots els experts em diuen que és fals que un gasoducte serveixi per transportar hidrogen. Seria aberrant». Fins i tot va recórrer a la ironia per expressar la seva negativa. «No entenc per què hauríem de saltar com cabres del Pirineu per explicar que (el MidCat) serviria per solucionar el problema gasístic actual», va declarar Macron, que es va mostrar bastant menys diplomàtic que el seu ministre d’Economia, Bruno Le Maire, la setmana passada.

Després de la contundent resposta del president francès, fonts del ministeri espanyol de la Transició Ecològica van reaccionar recordant que «Espanya aposta per incrementar les seves interconnexions amb la resta de la UE [...]. Una qüestió que ha de ser analitzada amb prudència pels 27». Durant la roda de premsa, el dirigent centrista va defensar una millora de les interconnexions elèctriques entre els dos costats del Pirineu, però no de les gasístiques.

Impost europeu a les elèctriques

Impost europeu a les elèctriquesNo obstant, Macron sí que va demanar «solidaritat europea amb l’electricitat» per al seu país, després que més de la meitat dels reactors nuclears de França estiguin aturats per qüestions tècniques. Juntament amb els preus més barats de l’electricitat a Espanya, això ha fet que s’incrementin les exportacions d’electricitat França en els últims mesos. Una tendència utilitzada pel Govern espanyol per pressionar els seus socis gals sobre el MidCat.

Notícies relacionades

La tempesta energètica perfecta empeny Brussel·les a repensar el mercat elèctric

Alemanya aposta per la interconnectivitat gasística de l’Europa central amb Portugal i Espanya

Tot i que durant l’últim any el país veí va aconseguir contenir l’impacte en particulars i empreses de la crisi energètica, al limitar les pujades dels preus, la situació va empitjorar en les últimes setmanes davant la paràlisi dels reactors nuclears i després que Rússia tallés l’aixeta del gas a Engie. A canvi de rebre electricitat dels seus veïns, Macron va prometre enviar gas a Alemanya: «Contribuirem a la solidaritat europea en matèria de gas i ens beneficiarem de la solidaritat europea en matèria d’electricitat».

El president francès va assegurar, a més, que tant París com Berlín estan a favor d’un impost europeu que gravi els operadors del mercat elèctric. La recaptació d’aquest «mecanisme de contribució» es transferiria als estats membre per «finançar les seves mesures nacionals». «Aquest és l’enfocament que recolzem. És el més coherent per evitar distorsions entre europeus. És el més just i seria el més eficaç. Si aquest enfocament no pogués tenir èxit a escala europea, hauríem d’analitzar-ho a escala nacional», ha indicat Macron. En les últimes setmanes, l’Executiu macronista havia rebut nombroses crítiques per part de l’oposició, sobretot de l’esquerra, per les seves reticències a la creació d’un impost especial a les elèctriques. Li van retreure que no seguís l’exemple d’Espanya, Itàlia, Alemanya o el Regne Unit.