El Govern central manté el cost per acomiadament de les treballadores de la llar en 12 dies

La reforma legal de les treballadores de la llar que presumiblement publicarà aquest dimecres el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) manté gran part de les quanties indemnitzatòries que hi havia abans. La nova norma en limita les causes i obliga a partir d’ara la família ocupadora a justificar degudament i per escrit el cessament de la seva treballadora, cosa que suposa un blindatge addicional i més garantista per a les empleades i redueix l’alta indefensió a què fins ara estaven exposades. No obstant, les quanties que haurà de pagar una llar que decideixi o es vegi obligada a prescindir de la seva empleada seran, en la majoria de casos, les mateixes i no s’equipararan a les de la resta d’assalariats del règim general.

La novetat jurídica principal –a part de l’obligada cotització per atur que començarà a partir de l’1 d’octubre– és la supressió del ‘desistiment’. Aquesta era una figura que només regia per a les treballadores de la llar i permetia a les famílies cessar les seves empleades sense cap explicació. Només havien d’al·legar que havien perdut la confiança en ella amb un preavís mínim i la indemnització pertinent: 12 dies per any treballat, amb límit de sis mensualitats. 

Exactament el mateix import que hauran de pagar ara les famílies per a les noves causes habilitades per a l’acomiadament en la nova reforma. L’esborrany definitiu que va arribar al Consell de Ministres d’aquest dimarts passat en detalla tres: la primera és una disminució d’ingressos o un augment de despeses «sobrevingudes» per a la unitat familiar. Per exemple, que un dels integrants de la llar perdi la feina o n’hagin d’ingressar un altre en una residència privada. La segona és la «modificació substancial de les necessitats de la unitat familiar». Per exemple, que la persona que cuidava la treballadora de la llar mori i els seus serveis ja no siguin necessaris. I la tercera és una «pèrdua de confiança» en l’empleada que pugui fonamentar-se «de manera raonable i proporcionada», segons el text.

La primera s’assimilaria a l’acomiadament objectiu dels assalariats del règim general, que s’indemnitza amb 20 dies per any treballat. La segona s’equipararia amb un acomiadament per causes organitzatives, que també s’indemnitza amb 20 dies per any treballat. És a dir, les treballadores de la llar en els dos casos cobrarien menys. I la tercera seria similar a l’acomiadament disciplinari, que en el cas del règim general no comporta indemnització. Aquí cobrarien més que la resta d’assalariats, però a costa d’unes causes més laxes per rescindir-ne el contracte. 

Preavís d’entre 7 i 12 dies

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Indemnització a banda, la família que decideixi cessar l’empleada l’hi haurà de notificar i justificar per escrit i donar-li un preavís uns dies. ¿Quants? En cas que faci menys d’un any que hi treballa, el preavís haurà de ser de set dies, mentre que si fa més d’un any el termini esmentat s’eleva a 20 dies. Si la cessada està a jornada completa tindrà dret a un permís retribuït de sis hores a la setmana per buscar una nova feina, una cosa que ja hi havia a la legislació anterior. 

La família ocupadora pot substituir aquest preavís per un pagament equivalent als dies treballats. Això pot ser un problema especialment per a les internes, que dormen al mateix domicili on treballen, ja que la família pot deixar, pagant, al carrer la treballadora al matí sense que tingui lloc assegurat per dormir a la nit.