MidCat: El gasoducte nonat entre Espanya i França que es vol ressuscitar per reduir la dependència de Rússia

Són moltes les veus, entre les quals Foment del Treball, que en les últimes setmanes han ressuscitat al fallit gasoducte MidCat, que pretenia duplicar la capacitat d’interconnexió gasista entre Espanya i França. El projecte va ser descartat perquè era car i amb un baix interès comercial, però amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna i la possibilitat que Rússia tanqui l’aixeta del seu subministrament, imprescindible per a països com Alemanya, ressorgeix el debat al voltant d’aquesta infraestructura nonada, que podria haver impulsat el protagonisme d’Espanya com a proveïdora de gas a Europa, tot i que de manera molt limitada.

El Midcat va ser un projecte dels operadors gasistes espanyol (Enagás) i francès (Térega), iniciat a principis dels 2000, amb una inversió prevista de 3.000 milions d’euros, destinada a transportar 7.500 milions de metres cúbics de gas natural cada any en les dues direccions –en l’actualitat hi ha dos gasoductes que connecten Espanya i França: el Larraine-Altzai i l’Irun–Biriatu amb una capacitat total de 7.000 milions de metres cúbics– a partir de la instal·lació d’un tub de 1.250 quilòmetres, uns 800 quilòmetres a França i 450 quilòmetres a Espanya.

Si bé, la primera fase (conegut amb les segueixis STEP) estava formada per un tub de 227 quilòmetre que unia la frontera França-Espanya, a través del Pirineu, per Girona. Però la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i la seva homòloga francesa, la Comissió de regulació de l’energia (CRE) van tombar aquesta primera fase del pla el 2019, i un any després va fer el mateix la Unió Europea, al considerar que no hi havia interès per part de les comercialitzadores, així com pels alts costos de la infraestructura i que la capacitat d’interconnexió de gas entre els dos països no estava congestionada.

La península Ibèrica compta amb una posició i estructura gasista estratègica al tenir un terç de la capacitat de regasificació de tota la Unió Europea (Espanya té sis de regasificadores i Portugal una, de les 23 existents al continent), la qual cosa li assegura la seva seguretat de subministrament, ja que pot portar per barco allò que no pot arribar a través de gasoducte, ja sigui pels tubs de França o d’Algèria (Medgaz, després que tanqués el Magrib-Europa que travessava el Marroc al desembre). Però està molt limitada a l’hora de compartir tota aquesta gran capacitat de gas natural liquat (GNL) a què té accés. El coll d’ampolla es redueix a aquests 7.000 milions de metres cúbics de capacitat, el màxim que pot transportar a través de les interconnexions franceses, que si existís actualment el MidCat serien el doble, gairebé 15.000 metres cúbics.

Si bé és cert que la connexió francesa s’utilitza poc i principalment per importar energia. El 2021, es va utilitzar menys del 30% de la capacitat dels tubs actuals, sobretot, i va ser sobretot per portar gas des de França –-Espanya va importar 20.217 gigawatts-hora i va exportar 13.727 gigawatts-hora–. A més, al veure la fotografia de conjunt, la capacitat del gasoducte Nord Stream 1, que connecta Rússia amb Alemanya a través del mar Bàltic, ascendeix a 55.000 milions de metres cúbics de gas. I la intenció dels dos països, de fet, és duplicar-lo, amb el Nord Stream 2, ara paralitzat després de l’inici de la guerra. Per això el recurs que Espanya proveeixi Europa continuaria sent també limitat si MidCat estigués en funcionament.

D’altra banda, també la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, s’ha referit a aquest ressorgir del MidCat aquest dilluns per assegurar que no canviaria res de posar-se en marxa en els pròxims mesos la construcció d’un nou tub. «Una infraestructura d’aquestes característiques no és probablement la solució que permeti facilitar l’accés al gas a Centreeuropa demà ni demà passat ni els pròxims mesos», ha advertit Ribera aquest dilluns en un fòrum organitzat per Expansión. «Aquesta connexió ha de plantejar-se de manera que sigui útil en el conjunt de la vida útil de la infraestructura, pensant que hagi d’estar preparat per al que pugui ser necessari de deu anys en endavant», ha afegit la vicepresidenta.

Notícies relacionades

El gas es dispara i el petroli supera la barrera dels 100 dòlars després de l’esclat de la guerra a Ucraïna

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anat més enllà en una entrevista a TVE al puntualitzar que la clau no és el gasoducte sinó construir interconnexions que serveixin de conducte a l’hidrogen verd, el vector tecnològic renovable que pretén substituir el gas en el futur per avançar en la descarbonització de l’economia.

Per la seva banda, el conseller delegat de Redexis, Fidel López Soria, ha reconegut que «les interconnexions físiques serà complicat augmentar-les», tot i que al seu judicis «seria necessari» fer-ho. Mentre que el conseller delegat de Nortegas, Javier Contreras, ha afegit que aquesta és una de les grans discussions a què s’ha d’enfrontar Espanya és precisament la d’estendre les seves interconnexions. «¿Per què no podem fer un esforç d’augmentar la capacitat d’interconnexió amb França a través dels dos gasoductes que ja tenim construïts i convertir-nos en un ‘hub’ de regasificació i atracció de vaixells metaners perquè no només nosaltres utilitzem part d’aquest gas natural sinó que també puguem dirigir-lo cap a Europa? És una oportunitat que tenim i que arran d’una transició energètica pragmàtica i amb visió de llarg termini podríem plantejar-nos com a país», ha afegit Contreras.