El BCE aprova la pujada de tipus més gran de la seva història: 0,75 punts, fins a l’1,25%

El Banc Central Europeu (BCE) ha complert les expectatives majoritàries i ha aprovat la pujada més gran dels tipus d’interès oficials de la zona euro en els seus 23 anys de vida. El consell de govern de l’autoritat monetària ha elevat aquest dijous el preu dels diners en 0,75 punts, amb la qual cosa el tipus de referència per al finançament de llars, empreses i famílies queda en l’1,25% (el seu nivell més alt des del novembre del 2011).

A més, tornarà a pagar un interès als bancs per guardar-los els diners (0,75%) per primera vegada des del desembre del 2011, mesura destinada a drenar liquiditat de l’economia. I no seran les últimes pujades: la institució presidida per Christine Lagarde ha confirmat que «espera incrementar els tipus d’interès en les pròximes reunions per moderar la demanda i protegir davant el risc d’un augment persistent de les perspectives d’inflació».

La lluita contra l’espiral inflacionista més gran en quatre dècades, així, s’ha imposat als temors que l’economia de l’euro caigui en la recessió. Alguns dels membres més influents del consell de govern, com l’alemanya Isabel Schnabel, estaven donant mostres d’això en les últimes setmanes, si bé altres, com l’irlandès Philip Lane, havien apostat per una alça més gradual dels tipus. Com va passar al juliol, els consellers que defensen una interpretació flexible del mandat del BCE que tingui més en compte la situació econòmica (‘coloms’) han quedat en minoria davant els que advoquen per cenyir-se al seu objectiu d’aconseguir l’estabilitat de preus (‘falcons’).

El cert és que si s’hagués aprovat una pujada de 0,5 punts (l’altra possibilitat que era sobre la taula i que fins fa unes setmanes semblava la més probable), el banc central corria el risc de decebre bona part del mercat, que esperava una acció contundent per la seva banda per doblegar una inflació disparada. En cas d’haver sigut així, les vendes d’actius per part dels inversors podrien haver elevat la pressió sobre el deute públic i privat i a les borses europees. Amb els 0,75 punts aprovats, tanmateix, el BCE corre el risc d’empènyer l’economia de l’euro a una recessió de la qual ja comencen a aparèixer els primers indicadors.

Més IPC, menys PIB

L’IPC de la zona euro va arribar a l’agost a un nou màxim històric del 9,1%, des del 8,9% del juliol. El banc central presentarà aquest dijous les seves noves previsions, però en les del juny ja va estimar que la inflació estaria lleugerament per sobre del seu objectiu (2% a mitjà termini) al tancament de l’escenari de tres anys sobre el qual basa les seves decisions (6,8% el 2022, 3,5% el 2023 i 2,1% el 2024). Aquest dijous les ha revisat «significativament» a l’alça: 8,1% el 2022, el 5,5% el 2023 i el 2,3% el 2024

Notícies relacionades

Illa mobilitza 1.500 milions en crèdit i ajudes contra els aranzels de Trump: «La situació és inèdita i imprevisible»

L’Ibex 35 cau un 6% en línia amb les pèrdues de les borses europees en un previsible dilluns negre als mercats

Tot i que l’atur de l’eurozona està en mínims (6,6% al juliol) i el PIB continua creixent (0,6% en el segon trimestre), alguns indicadors avançats d’activitat de diferents sectors econòmics apunten cap a una contracció de l’activitat. En les seves previsions del juliol, el BCE va calcular que l’economia de la zona euro creixeria un 6,8% aquest any, un 3,5% el pròxim i un 2,1% el 2024, però ara estima un 3,1%, 0,9% i 1,9%, respectivament.

Schnabel ja va reconèixer fa unes setmanes que pot produir-se una caiguda del PIB: «Hi ha forts indicis que el creixement es desaccelerarà i no descartaria que entrem en una recessió tècnica, especialment si el subministrament d’energia de Rússia s’interromp encara més».