El pla del Govern per reindustrialitzar Catalunya, en cinc claus

La Generalitat de Catalunya mobilitzarà un pressupost rècord per aquest nou pacte industrial. Estan reservats un total de 2.817 milions d’euros de recursos propis de l’Administració catalana, als quals pretén sumar uns 400 milions més de fons europeus i obre la porta a fiar-ne 450 més en concepte de crèdits barats a les empreses. Pràcticament dobla els 1.800 milions d’euros que va invertir la Generalitat en l’anterior Pacte Nacional per a la Indústria, del que es va criticar que es va limitar a incloure despeses corrents del dia a dia dels departaments i no inversions extraordinàries i transformadores.

L’èxit o fracàs de l’actual pacte està condicionat, entre altres coses, a la bona salut de la coalició de Govern i la seva supervivència fins al final de la legislatura. I és que cada any les partides reservades per a política industrial dependran de l’aprovació o no d’uns nous pressupostos. Si aquests no prosperen, les partides quedaran congelades.

La indústria és un sector que a Catalunya –com en la majoria d’economies europees– porta uns quants anys en replegament. Les dues últimes dècades hi ha hagut 82 deslocalitzacions, que han provocat la pèrdua de 15.219 llocs de treball, segons dades de la Generalitat. I l’adeu d’empreses, lluny de ser un record del passat, és una amenaça de futur que els signants del pacte reconeixen i mouen fitxa per evitar. D’aquí aquesta inversió rècord des del sector públic, tant per mirar d’evitar la fuga d’empreses, com per atraure i acompanyar noves inversions que s’instal·lin en territori català.

És per això que un dels principals objectius del Pacte Nacional és augmentar el pes de la indústria en el PIB i l’ocupació. Actualment hi ha 442.000 catalans treballant en la indústria, segons les últimes dades de l’Idescat, i Torrent aspira a arribar als 510.000 per al final de la legislatura. També a feminitzar un sector històricament masculinitzat i aconseguir que un terç d’aquests treballadors siguin dones. 

Si bé no és una de les partides que més inversió concentra, sí que és una de les més disruptives respecte a l’anterior estratègia industrial. La Generalitat i els agents socials tenen clar –especialment en l’actual context– que l’energia serà una de les claus de la competitivitat de la indústria del futur. Per això li dedicaran 403 milions d’euros en tres anys, amb l’objectiu d’augmentar l’energia renovable. Actualment aquesta representa el 34% de l’energia consumida a Catalunya i aspiren que arribi al 40% el 2025.

Per aconseguir-ho aposten per la proliferació de comunitats energètiques, és a dir, agrupacions d’empreses o d’empreses i residències de particulars amb plaques solars i altres elements d’autogeneració d’energia. Així com l’obertura de biorefineries, on els residus urbans i especialment els de la indústria càrnia puguin ser reutilitzats i reconvertits en energia útil.

Més energia verda i fer més amb menys són les dues receptes del pacte. I és que el gruix de la inversió anirà destinat a rehabilitar 65.000 vivendes en tres anys, amb l’objectiu de reduir el seu consum energètic un mínim del 30%. 

La Conselleria d’Empresa aspira a atraure projectes industrials de l’estranger que es complementin i multipliquin amb el teixit productiu ja existent i l’ajudin a fer un salt de qualitat en les noves tecnologies. Com exemple, des del departament que dirigeix Torrent posen la recent inversió de l’empresa sud-coreana Iljin, que fabricarà microxips a Mont-roig del Camp (Tarragona) i va arribar després d’una ronda de contactes promoguda des de la Generalitat. El pacte reserva una partida de 103 milions d’euros per anar a buscar nous projectes d’aquest tipus i donar-los facilitats perquè s’instal·lin a Catalunya.

També es crearà una finestreta única per sensibilitzar, acompanyar i assessorar la indústria en la seva transformació digital i s’habilitarà, entre altres, una línia d’ajudes per a projectes d’inversió d’alt risc en R+D+I.

Si bé el conseller Torrent aspirava a tancar en quatre mesos la seva estratègia industrial, les converses s’han acabat allargant més de nou però han acabat amb un consens transversal. Tant entre el Govern i els agents socials –amb unes relacions que reconeixen que no passen pel seu millor moment–, com entre els grups polítics amb representació al Parlament. Són signants del Pacte Nacional les dues patronals –Foment del Treball i Pimec– i els dos sindicats més representatius de Catalunya –CCOO i la UGT–, així com tot l’arc parlamentari a excepció de Vox.