Espanya mira de desbloquejar l’impost del 15% a les empreses en la UE

Espanya està impulsant una declaració conjunta dels ministres d’Economia de la Unió Europea per esquivar el veto hongarès a la introducció d’un tipus mínim de l’impost de societats i recolzarà adoptar la proposta a través d’una cooperació reforçada que no requereixi la unanimitat dels Vint-i-set. Així ho ha anunciat aquest divendres la vicepresidenta Nadia Calviño amb referència al tipus mínim efectiu del 15% en el tribut que grava els beneficis empresarials impulsat per l’OCDE i el G-20.

«Estem recolzant i impulsant una declaració conjunta amb altres estats membre que pugui servir per impulsar una acció, incloent-hi, per descomptat, la cooperació reforçada. Crec que qualsevol instrument pot ser-nos útil en aquest context, sobretot per evitar el bloqueig derivat de les regles d’unanimitat en el context fiscal», ha afirmat a l’arribar al consell informal que celebren els ministres comunitaris a Praga.

Calviño no ha detallat quants països s’haurien afegit a la declaració ni el seu contingut, que busca esquivar el veto que manté Hongria a la proposta per aplicar a la UE l’acord aconseguit l’any passat en l’OCDE de fixar el tipus mínim efectiu del 15% per a les empreses que facturin més de 750 milions d’euros anuals. Entre les opcions per aconseguir-ho estaria avançar amb una cooperació reforçada, un mecanisme que permet tirar endavant iniciatives que no tenen el suport dels 27 socis sempre i quan les recolzin un mínim de nou estats membre i que ja s’ha utilitzat en altres àrees, com la política interior.

Accelerar el treball

Es calcula que aquest tipus mínim podria generar 150.000 milions d’euros addicionals de recaptació cada any a nivell global. «Hem d’accelerar el treball perquè a la UE tinguem regles apropiades i, en particular, un tipus mínim de l’impost per a les grans empreses, perquè hem de tenir una justa distribució dels costos de la guerra i de l’impacte dels alts preus de l’energia, i això requereix un sistema adequat també en l’àmbit fiscal», ha defensat la vicepresidenta.

La intenció de la UE era tenir en marxa la mesura el 2023, un objectiu que semblava assequible al juny, després que Polònia aixequés les seves reserves a la proposta. Però el dossier va quedar bloquejat aquell mateix dia pel veto d’últim minut d’Hongria, que mesos abans havia anunciat que retirava la seva oposició a la mesura després d’haver aconseguit introduir-hi algunes modificacions.

Suport alemany i francès

Alemanya i França, per la seva banda, han anunciat que contemplen adoptar el tipus mínim del 15% per a les grans empreses als seus països, com va fer Espanya l’any passat, si no és possible aprovar-lo en tota la UE pel veto d’Hongria. «Donem tot el suport a un enfocament europeu. Intentarem convèncer tots els estats membre, especialment un, però hem pres la decisió d’aplicar el tipus mínim per a empreses a Alemanya si no hi ha consens europeu. I crec que d’altres estaran oberts a un enfocament similar», ha afirmat el ministre de Finances alemany, Christian Lindner.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El seu homòleg francès, Bruno Le Maire, ha defensat que és una qüestió de «justícia», sobretot en «temps de dificultats econòmiques i inflació», i ha assegurat que Berlín i París estan treballant amb altres socis «en moltes opcions» per assegurar que sigui aplicada el 2023. «La cooperació reforçada podria ser una solució, però si no fos possible hauríem de contemplar totes les opcions, incloent-hi les nacionals», va dir Le Maire.

Els ministres europeus tenen previst debatre sobre política tributària aquest dissabte després d’una primera sessió de treball aquest divendres centrada a avaluar la situació econòmica, la pujada de tipus aprovada dijous pel Banc Central Europeu (BCE) i la coordinació de les polítiques dels socis per esmorteir l’impacte de la inflació en llars i empreses.