El BCE insta els clients bancaris a demanar pujades en el tipus dels dipòsits

El Banc Central Europeu (BCE) començarà aquest dijous a pagar als bancs per guardar-los els diners per primera vegada des del desembre del 2011. La mesura, destinada a drenar liquiditat de l’economia per combatre la inflació, ha sigut llargament anticipada per les entitats financeres, que des de fa mesos preveuen començar a pagar als clients pels seus dipòsits a partir de la tornada d’aquest estiu. El vicepresident de l’autoritat monetària, Luis de Guindos, ha animat aquest dilluns els clients a prendre ja la iniciativa: «Si vostès són estalviadors i tenen un compte corrent o un dipòsit a termini, jo me n’aniria al banc a demanar-li: “Escolti, actualitzi’m vostè la remuneració”». 

Durant la seva intervenció en un acte d’‘El Norte de Castilla’, l’exministre d’Economia ha afirmat que la pujada dels tipus dels dipòsits «arribarà relativament ràpid». En cas de confirmar-se, es trencarà una tendència pràcticament ininterrompuda a la baixa en l’interès del passiu de 14 anys, iniciada l’octubre del 2008 després de l’esclat de la gran crisi financera. Per reactivar l’economia de la zona euro, el BCE va començar a cobrar als bancs per guardar-los els diners el juny del 2014, cosa que ha provocat que la remuneració mitjana dels nous dipòsits de les famílies estigui per sota del 0,1% des de l’octubre del 2017. Ara, en canvi, els pagarà un 0,75%, que serà més en els pròxims mesos a mesura que continuï apujant els tipus d’interès oficials, cosa que s’anirà traslladant selectivament i limitadament als clients.

El número dos del BCE també ha valorat que les llars espanyoles tinguin ja gairebé un bilió d’euros dipositats als bancs (997.446 milions al tancament de juliol, un 17% més que abans de la pandèmia). «És una bona dada perquè permetrà que el consum no col·lapsi malgrat totes les incerteses i perquè tens una bossa de recursos que, quan la situació es vagi normalitzant, buscarà alternatives que també tindran un impacte positiu en l’activitat», ha afirmat. 

Menys crèdit i més car

Guindos, així mateix, ha sigut preguntat sobre l’‘impost’ als bancs impulsat pel Govern i, si bé ha dit desconèixer-ne els detalls i no voler entrar en qüestions de política nacional, ha deixat més que entreveure el rebuig del BCE. El banc central, ha recordat, s’oposa a tributs al sector financer que afectin el cost de finançament d’empreses i famílies, el creixement del crèdit i la solvència de les entitats. Així ho va fer el 2019 davant un impost a la banca a Lituània, ha continuat dient, i si bé les seves valoracions no són vinculants per als països, «tenen el valor de ser l’opinió del supervisor».

Precisament, l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) –laboratori d’idees lligat a la CEOE i amb una junta directiva en què hi ha la patronal bancària AEB i la fundació de caixes d’estalvi Funcas– ha publicat aquest dilluns un informe en contra de l’‘impost’ encarregat a set catedràtics de dret financer i tributari (entre els quals, l’expresident del Tribunal Constitucional Álvaro Rodríguez Bereijo). «Hi ha nombrosos arguments que ens permeten concloure que és un impost il·legal i difícilment constitucional», ha resumit Iñigo Fernández de Mesa, president de l’institut i secretari d’Estat al Ministeri d’Economia en època de Guindos. 

L’IEE va calcular abans de les vacances que el gravamen tindrà un cost per a l’economia de 2.200 milions d’euros del PIB i uns 35.000 llocs de treball. La banca, per la seva banda, va estimar la setmana passada que reduirà la seva capacitat de donar crèdits per valor de 50.000 milions d’euros, cosa que farà que l’economia deixi de créixer en uns 3.900 milions d’euros els dos pròxims anys (entorn del 0,32% del PIB amb dades del 2021) i que es deixin de crear entre 25.000 i 35.000 llocs de treball (per tant, el nombre d’ocupats perdrà un creixement d’entre el 0,12% i el 0,17%, amb dades de l’EPA del tancament de juny).

Ofensiva contra l’impost

El sector ha elevat la seva ofensiva contra l’‘impost’ ara que en començarà la tramitació parlamentària. El ple del Congrés té previst debatre la seva presa en consideració aquest dimarts i el Govern confia a veure’l aprovat abans que acabi l’any gràcies al suport de la majoria d’esquerres al Parlament. Fonts financeres apunten que al sector es debat si aportar o no esmenes als grups parlamentaris per mirar de millorar el text que finalment sigui aprovat. 

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

Els que rebutgen fer-ho argumenten que el text sense millores seria més fàcil de tombar als tribunals. Serà, en qualsevol cas, un procés llarg, de fins a vuit anys. Al tractar-se d’una proposició de llei presentada pel PSOE i Unides Podem, els únics que podrien portar la norma al Tribunal Constitucional, una vegada aprovada, serien els grups parlamentaris o un col·lectiu d’almenys 50 diputats o 50 senadors. El sector considera molt poc probable que PP o Vox assumeixin el desgast electoral de fer-ho. 

El que sembla més probable és que els bancs hagin d’esperar que Hisenda els passi la primera liquidació avançada de l’‘impost’ el febrer de l’any que ve per portar l’assumpte als tribunals. Llavors les entitats el podran recórrer, al·legar que va en contra de la Carta Magna i demanar als jutges que l’elevin al Constitucional. Si el jutge l’accepta i l’admet a tràmit, aquest tribunal «trigaria entre sis i vuit anys a resoldre’l», apunten fonts financeres.