Brussel·les planteja un impost a les petroleres sobre els beneficis extra del 2022

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, explicarà el nou paquet aquest dimecres durant el debat sobre l’Estat de la Unió, una vegada adoptat pel col·legi de comissaris. El seu pla inicial també incloïa un límit al preu del gas importat de Rússia per canonada, una idea que genera recels en algunes capitals i que, d’acord amb l’últim esborrany, sembla haver quedat aparcada. L’esborrany consultat tampoc inclou la creació d’un instrument de liquiditat per garantir que els operadors energètics disposin de prou garanties col·laterals, una altra de les idees que va rebre un suport majoritari dels ministres d’energia divendres passat, tot i que l’Executiu comunitari continuarà treballant en aquest mecanisme en paral·lel.

Contribució de les petroleres

Brussel·les parteix de la premissa que no només les empreses que generen electricitat han de contribuir, també ho han de fer les empreses del sector dels combustibles fòssils perquè igualment s’estan enriquint més enllà del previst gràcies a la situació del mercat i uns preus extremadament alts. Per això, proposa introduir una «contribució solidària», de caràcter «excepcional i temporal», que faci que el sector dels combustibles fòssils també col·labori. Segons l’esborrany, les empreses de petroli, gas, carbó i les refineries hauran de fer una contribució en funció dels beneficis suplementaris de l’exercici fiscal del 2022. Aquests ingressos serviran posteriorment als governs per «finançar mesures per ajudar a mitigar l’actual crisi» entre llars i empreses.

«L’establiment col·lectiu, per part dels estats membre, d’una contribució de solidaritat coordinada, única i temporal, basada en els excedents de beneficis imposables obtinguts en l’exercici fiscal del 2022 en les empreses energètiques dels sectors del petroli, el gas, el carbó i les refineries de la Unió que es regeixen per un marc comú, és necessari per ajudar a protegir els consumidors i les empreses contra la pujada dels preus de l’energia a tota la Unió, preservant alhora el bon funcionament del mercat interior i garantint la necessària solidaritat entre els estats membre», defensa la Comissió. La mesura, prossegueix el document consultat per EL PERIÓDICO, que encara no és definitiu, s’aplicaria als excedents de beneficis de les empreses el 2022, a un nivell per sobre de la mitjana dels beneficis imposables als tres exercicis fiscals a partir del 2019 (2019, 2020 i 2021), calculats segons les regles fiscals de cada país. Si el resultat mitjà anual del període que inclou els tres exercicis fiscals és negatiu, la contribució serà zero.

A Espanya, el Govern ha impulsat una iniciativa legislativa, que es comença a tramitar aquest dimarts al Congrés dels Diputats, per la qual s’estableix un gravamen temporal sobre totes les principals empreses energètica (no només petroleres), amb un tipus de l’1,2% sobre la xifra de negoci del 2022. La diferència entre aquest gravamen temporal –que tindrà naturalesa jurídica de prestació patrimonial de caràcter públic no tributari– i la «contribució solidària» que planteja Brussel·les és que aquesta última no gravarà les vendes totals, sinó el benefici imposable que excedeixi de la mitjana dels tres últims anys.

Reduir el consum 

L’esborrany de la proposta de reglament que ultima Brussel·les confirma la idea d’establir dos objectius de reducció de la demanda d’electricitat. El primer requerirà que els estats membre adoptin mesures «prou ambicioses» per reduir el consum global de tots els consumidors. El segon serà un objectiu obligatori per impulsar l’estalvi durant les hores pic del dia, en què habitualment es consumeix més. Els estats membre hauran de triar 3-4 hores per dia, normalment les hores de més consum, tot i que també es podrien incloure les hores en què la generació d’electricitat a partir de renovables sigui baixa i calgui la generació de les centrals marginals per cobrir la demanda. 

Notícies relacionades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Les novetats de la reforma

Tal com van exigir divendres la vicepresidenta Teresa Ribera i la resta de col·legues europeus, la proposta ofereix discrecionalitat als estats membre per definir les bandes horàries i les mesures, tot i que suggereix mesures econòmicament eficients i basades en el mercat, com subhastes o sistemes de licitació per a la demanda o l’electricitat no consumida. Tot i que en esborranys inicials la Comissió Europea havia suggerit un estalvi del 10% general i un 5% obligatori en les hores pic, l’últim document no esmenta números. Sí que afirma que reduir el consum d’electricitat podria portar a retallar també el consum de gas d’1,2 bcm durant un període de quatre mesos, el que significa un 3,8% de consum de gas en el mateix període.

Límit als beneficis de les renovables

L’esborrany confirma també la intenció de Brussel·les d’imposar un límit als beneficis extraordinaris de les empreses que produeixen electricitat amb fonts d’energia diferents del gas –com les renovables o la nuclear– que són més barates però es beneficien dels alts preus del gas, que marca el preu final. Segons Brussel·les, el límit als ingressos s’haurà de fixar en un nivell que inclogui la majoria dels generadors inframarginals de la UE i no posi en risc ni la rendibilitat de les centrals existents ni les futures inversions. Aquest tipus de límit permetrà, segons l’esborrany, que no inclou xifres, generar ingressos perquè els estats membre financin mesures de suport als clients finals de l’electricitat, i preservar els senyals de preus en els mercats de tot Europa i el comerç transfronterer.