Infraestructures.cat creix un 50% el pressupost en obra pública de la Generalitat respecte al 2017

El president d’Infraestructures.cat, Miquel Buch, ha recordat que l’empresa es va crear el 2012 en un context de crisi econòmica, amb la voluntat d’aconseguir la «màxima eficiència» a l’hora de projectar, construir i mantenir les grans obres del Govern. Ara, la situació és ben diferent. De fet, en els pròxims mesos tindran una autèntica prova de foc amb el paquet de fons Next Generation i en són conscients.

50% més de plantilla

«Necessitem avançar al màxim les obres per evitar els imprevistos», ha remarcat Buch. L’empresa està sotmesa a un fort estrès per complir els calendaris de Brussel·les. Els seus «clients», les conselleries, s’hi juguen massa i els pressionen. Per exemple, el 31 de desembre del 2023 tots els projectes del programa React-EU hauran d’estar executades, certificades i en servei. Trobar empreses per desplegar fibra òptica en determinats llocs està sent complicat, ha admès el president.

Part d’aquestes obres ja s’estaven fent, però, com que va ser una «ampliació» dels fons Feder 2014-2020 que es tanquen a l’acabar el 2023, cal ser diligent. Es preveu ampliar la plantilla d’Infraestructures.cat en un 50% per assumir aquesta càrrega extra de treball: es passarà de 180 persones a 270. Alguns ja s’han incorporat i d’altres ho faran aviat.

Licitacions al març

A més del React-EU, d’on beuen la majoria dels projectes del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, per exemple, a Catalunya moltes de les subvencions europees arribaran a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). El Govern de Pedro Sánchez ha aconsellat que al març hi hagi licitats els projectes per complir amb els terminis. No és vinculant, però la data orientativa tensa les costures de les administracions, com les de la Generalitat i, de passada, les d’Infraestructures.cat.

Amb l’ L-9 com a projecte estrella, l’empresa té també en cartera per als pròxims anys la connexió de les dues línies de Ferrocarrils de la Generalitat (futura L-8), el carril bus d’entrada per la B-23, la variant d’Olot, l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, el nou Joan XXIII de Tarragona, el centre penitenciari de la Zona Franca de Barcelona i l’edifici judicial de Martorell, per posar-ne alguns exemples.

Cinc projectes deserts

Notícies relacionades

La línia 9 del metro i altres eternes promeses del Govern

Una vintena de contractes amb càrrec a fons europeus queden deserts a Catalunya

Tant Buch com el secretari general d’Economia, Jordi Cabrafiga, s’han referit també a l’alça dels preus en les obres públiques que el Ministeri de Transports va mirar de contrarestar al març amb el reial decret llei 3/2022, que permet la revisió excepcional de preus. Precisament ara s’estan començant a pagar les indemnitzacions.

No obstant, els temors dels contractistes d’obra pública respecte a les dificultats per assumir els projectes per l’encariment de les matèries primeres, han explicat, no s’ha traduït en concursos deserts. De les 300 licitacions d’aquest any, únicament cinc s’han trobat en aquesta situació.