Els socis del PSOE pressionen per prendre mesures d’alleujament a l’alça de les hipoteques

Nou front obert per a l’ala socialista del Govern. El seu soci minoritari, Unides Podem, i alguns dels seus aliats parlamentaris més importants, com ERC i Bildu, estan pressionant perquè l’Executiu prengui mesures que alleugin l’encariment de les quotes hipotecàries provocat per l’alça accelerada dels tipus d’interès amb què el Banc Central Europeu (BCE) està intentant combatre l’espiral inflacionista. El president, Pedro Sánchez, sembla que ha deixat la porta oberta amb certa ambigüitat a prendre alguna mesura.

«Els límits a les hipoteques no estan permesos en el tractat de la Unió Europea, però comparteixo l’anàlisi que fa Unides Podem en aquest cas. I també l’UGT, fa pocs dies, va presentar una proposta en aquest àmbit que l’enduriment de la política monetària, necessari per controlar l’evolució de la inflació, no es traslladi a un augment de les hipoteques que dificulti més la situació a unes famílies que ja estan patint i molt l’alça dels preus», va afirmar dimarts, durant la seva entrevista a TVE.

El partit morat ha proposat limitar les pujades de les quotes hipotecàries a tipus variable a les famílies vulnerables amb un índex de l’euríbor més un 0,1% durant un any. «No és cert que en el tractat de la Unió Europea no es permeti limitar les pujades de les hipoteques», ha defensat la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, a Twitter. Per la seva banda, el portaveu parlamentari d’ERC, Gabriel Rufián, ha instat a crear un «fons de rescat» per ajudar a abonar les hipoteques a les «famílies que ja no poden pagar-les». També Bildu i Més País han reclamat mesures en la mateixa direcció.

Desde Podemos hemos propuesto poner un límite a la subida de las hipotecas de tipo variable para proteger a las familias ante aumentos de hasta 200 euros mensuales. Volvemos a escuchar las mismas excusas de siempre para no llevarla cabo. La UE no nos deja.
HILO👇

— Ione Belarra (@ionebelarra) 14 de septiembre de 2022

Estudi amb limitacions

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha afirmat que «en aquests moments no hi ha cap mesura que el Govern hagi traslladat» al respecte, però s’ha mostrat disposada a estudiar les propostes d’Unides Podem i d’ERC. «Continuem treballant en la mesura que els ciutadans segueixin tenint més pressió econòmica per diferents qüestions, també per les hipoteques», ha afirmat als passadissos del Congrés. Això sí, ha advertit que les possibles mesures han de ser compatibles amb l’objectiu de rebaixar la inflació i han de complir el «marc regulatori».

Fonts del seu departament citades per Europa Presss han rebutjat, en aquest sentit, limitar els tipus de les hipoteques i han mostrat recels davant el fons de rescat proposat per ERC pel possible efecte crida que pugui produir a impagar els crèdits. En qualsevol cas, han afegit, l’Executiu estudia diferents mesures per alleujar la càrrega financera que han d’assumir els ciutadans arran de la pujada dels tipus. 

«Des del Govern seguim treballant per protegir les famílies i recolzar les classes mitjanes i treballadores», ha afirmat en la mateixa línia la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño. Rufián, de fet, ha assegurat que ja va transmetre la seva proposta a la titular d’Economia. «Va dir que ho estudiaria. Crec que creia massa en la bona fe dels bancs i és una mala decisió», ha afirmat. 

Canvis en l’impost

Montero, a més, ha destacat que l’«impost» als bancs que tramita el Congrés a instàncies del PSOE i d’Unides Podem ja anticipava l’efecte de la pujada de tipus en les hipoteques. Precisament, tant el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, com el portaveu parlamentari del PNB, Iñaki Esteban, van confirmar dimarts que els seus grups estan treballant perquè les hisendes forals de les tres províncies basques i Navarra puguin participar en la gestió i recaptació del gravamen.

Notícies relacionades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Les novetats de la reforma

Serà una de les modificacions que probablement s’aprovaran en el tràmit d’esmenes de la proposició de llei, però que en qualsevol cas no acontentarà la banca. «El que ens agradaria és una esmena a la totalitat o de supressió. Òbviament, també hi ha elements molt conflictius, com la prohibició de la repercussió [en el client], pel dilema en el qual entrem les entitats a l’haver de complir una normativa regulatòria que va d’una banda i una de fiscal que va per una altra, però tot el que condueixi que l’impost no arribi a bon port, aquesta seria l’esmena que ens agradaria els grups polítics impulsessin», ha afirmat el director de l’assessoria fiscal de la CECA, Juan de Villota.

La seva patronal, que agrupa els bancs sorgits de caixes d’estalvis, va publicar dimarts un informe de KPMG en el qual s’apunta que l’any passat els seus integrants van pagar 2.674 milions d’euros en impostos, un 2,1% més que el 2020. El seu impacte econòmic directe, indirecte i induït, per la seva part, va ser de 178.030 milions d’euros, un 25% menys, perquè el primer any de la pandèmia es va mobilitzar una quantitat inusual de crèdits a empreses pels avals públics de l’ICO.