El 40% dels catalans fa un any o més que té el salari congelat

L’absència d’acord provoca que les butxaques de gairebé la meitat de la població treballadora catalana pateixin directament la comissió de la inflació en el seu poder de compra. I aquells sous que sí que pugen, ho fan molt per sota dels preus. Davant això, CCOO i UGT estan ultimant una gran manifestació a Madrid que doni el tret de sortida a una cascada de mobilitzacions sectorials per mirar d’arrossegar les patronals a acords.

Un total de 77 convenis, ja siguin provincials, autonòmics o estatals, estan bloquejats en terres catalanes i afecten 1,2 milions de treballadors, amb una mica més d’incidència entre les dones que entre els homes, segons dades recopilades per CCOO. Des del metall de Barcelona –un dels convenis amb més pes de tot Espanya–, fins al d’empreses de treball temporal (ETT), passant per les indústries del pa a Girona o la fusta i el suro de Lleida.

«El poder adquisitiu perdut aquest any ja no es recuperarà, passi el que passi», ha reconegut el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, en una trobada amb periodistes. Els convenis que van vencent continuen pujant i se sumen a la llarga llista de negociacions bloquejades. L’any que ve està previst que s’hi sumin 113 convenis més que afecten 750.000 assalariats catalans més. 

Els sectors en conflicte latent s’acumulen i, de moment, les cúpules de CEOE, CCOO i UGT no troben data per tornar a reunir-se per desencallar la situació. Fonts de les tres entitats confirmen a EL PERIÓDICO que existeixen converses informals per mirar de reactivar les negociacions de l’acord salarial que es van trencar el maig passat. Però, de moment, aquests contactes no cristal·litzen en una convocatòria formal amb data i hora. La convocatòria d’eleccions aquest novembre a la CEOE fa difícils grans avenços, malgrat que públicament hi ha sectors empresarials –com Foment del Treball– que urgeixen a tornar a reunir les taules.

Fórmules «imaginatives»

La disputa entre incloure o no clàusules de revisió salarial és la clau de les negociacions per a l’acord salarial. «És molt important que es reactivin les negociacions, si no el conflicte està servit. Ni les empreses poden acceptar incrementar els salaris al nivell de l’IPC, ni tampoc poden oferir pujades de l’1 o el 2%», afirma el director de relacions laborals de Foment del Treball, Javier Ibars. De moment els pocs convenis que es renoven es firmen a una mitjana del 2,6%, un increment el 42% inferior al que estan pujant els sous en la resta d’Europa.

Mentrestant, les taules exploren «solucions imaginatives», adjectiu compartit pels negociadors de patronal i sindicats. «Estem oferint millores en conciliació o permisos, també el compromís de no absorbir ni compensar plusos amb les pujades salarials... Fins i tot en alguns convenis estem estudiant algun tipus d’indexació limitada i parcial», explica Ibars. «Als convenis d’empresa, on sabem si les companyies estan guanyant diners o no, estem aconseguint més avenços, però en els sectorials està sent impossible», apunta la secretària de Política Sindical d’UGT de Catalunya, Núria Gilgado. 

Tardor calenta

Les centrals amenacen de trencar la pau social que fins ara ha regnat i començar a escalar la conflictivitat a partir de finals de setembre o principis d’octubre. «No serem els pagans d’aquesta crisi, [...] la irresponsabilitat empresarial és enorme i són ells, amb els seus beneficis, els qui han provocat aquesta segona ronda d’inflació en els preus», ha declarat Pacheco. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La llet és avui el 25,6% més cara que fa un any; l’oli un 24%; els ous el 22,4%, el pa el 15,2%... L’increment més gran del cistell de consum en quatre dècades arriba amb uns nivells de conflictivitat laboral relativament baixos. Fins al maig, últimes dades registrades pel Departament de Treball i just el mes en què es van trencar les negociacions entre patronal i sindicats per a un acord salarial, s’havien produït un total de 50 vagues a Catalunya, en les quals havien participat 34.058 treballadors i en què s’havien perdut un total de 825.009 hores de jornada.

El nivell d’incidència de les aturades era del 10,7%, és a dir, de 100 treballadors convocats a les protestes, només 10,7 les havien secundat. És el segon menor nivell d’incidència de l’últim lustre a Catalunya i es troba lluny dels nivells de conflictivitat derivats de la crisi del 2008. No obstant, des de CCOO i UGT ultimen moviments per revertir aquestes dades i agitar el carrer aquesta tardor.