El Govern ultima un nou mecanisme per gestionar la demanda davant excessos de consum elèctric

Fins a l’1 de juliol del 2020 a Espanya existia un mecanisme de suport al sistema elèctric en situacions de necessitat conegut com subhastes d’interrompibilitat. El Govern comprometia una quantitat de diners amb la indústria a canvi que aquesta estigués disponible en moments d’alta demanda. El mecanisme va deixar d’utilitzar-se –a excepció de les illes, on segueix vigent– a petició de Brussel·les, que el considerava contrari al mercat únic i a l’esquema d’ajudes d’Estat.

Amb la crisi energètica, el Govern ha decidit reprendre aquesta mesura, però amb un nou disseny, segons expliquen des de l’Executiu. A falta de conèixer els detalls concrets, el nou mecanisme podria estendre’s més enllà de les grans empreses d’energia, que eren les principals receptores de l’antiga fórmula, a la resta de la demanda, com va proposar el Govern basc en les ‘al·legacions’ enviades al Ministeri per a la Transició Ecològica per a l’elaboració del Pla de Contingència.

La intenció de l’Executiu és que la mesura entri en vigor amb rapidesa, tot i que al tractar-se d’un canvi regulatori serà objecte d’aprovació per part del Consell de Ministres. Aquest mecanisme és, de fet, una de les principals condicions que estableix el Govern per autoritzar el tancament de la segona part de la central de carbó d’As Pontes, juntament amb la tornada a producció de les centrals de cogeneració.

Segons Red Eléctrica la possibilitat d’apagada elèctrica a Espanya és ínfima, expliquen fonts del mercat. No obstant, aquestes mateixes fonts afegeixen que l’operador del sistema elèctric ha demanat a les empreses propietàries de les plantes de generació (per exemple, el cas dels cicles combinats) que comuniquin les operacions de manteniment de les seves centrals i tinguin en compte la «complexa situació actual» a l’hora de programar aquest manteniment.

Ajudes a la indústria

El sector industrial de ple va demanar a l’Executiu reprendre un esquema com el de la interrompibilitat, així com estendre’l al gas, per «incentivar» aturades al sector, en comptes de talls obligats de la seva activitat, segons explica Carlos Reinoso, el director general d’Aspapel, una de les principals organitzacions de l’Aliança per la Competitivitat de la Indústria Espanyola que agrupa el sector de l’automoció, el refinament, el sector paperer, la indústria química i farmacèutica, alimentació i begudes, ciment, matèries primes minerals i siderúrgia.

Notícies relacionades

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

També els grans consumidors electrointensius agrupats en l’Associació d’empreses amb gran consum d’energia (AEGE), que reclamen aquest esquema des que va desaparèixer fa dos anys, reconeixen que «ara té més sentit que mai», segons el seu director general, Fernando Soto. De fet, Soto recorda com el passat 24 de juliol del 2021 es va produir una apagada elèctrica a Espanya que va durar al voltant d’una hora en alguns llocs, arran d’una fallada en la interconnexió de Red Eléctrica (REE) amb França.

D’altra banda, la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, va anunciar fa unes setmanes que el Govern treballa amb Brussel·les per augmentar el llindar màxim de les ajudes compensatòries per costos d’emissions de CO₂ per a pròximes convocatòries, després d’haver-les elevat fins als 244 milions el maig d’aquest any. Aquest és el nivell màxim autoritzat per la Comissió Europea. El 2021 el Govern va adjudicar 179 milions d’euros per aquest concepte, del qual es van beneficiar 170 empreses.