Efectes de la pujada de tipus

¿Convé amortitzar la hipoteca ara?

Si falten menys de cinc anys per a l’amortització total convé la devolució del deute pendent

La pujada dels tipus d’interès tindrà a l’octubre un impacte demolidor en les famílies endeutades a Espanya. Es calcula que tots aquells que hagin de revisar el tipus de la seva hipoteca hauran d’afrontar una alça rellevant, que en el cas d’una hipoteca mitjana (120.000 euros) pot ascendir a més de 100 euros mensuals. Idealista n’ha donat també referències, però que potser no s’adapten a casos concrets. La pujada en 0,75 punts bàsics del preu dels diners decretada pel BCE portarà l’euríbor de l’octubre a superar la barrera del 2%.

Fonts bancàries reconeixen que durant tot el setembre han augmentat les consultes per part dels clients sobre l’impacte de l’alça de tipus en les hipoteques. Però ja fa temps que els empleats de banca han deixat de ser assessors equànimes dels clients, fruit de la pressió existent a la plantilla. A més, les circumstàncies financeres de cada persona varien molt i és impossible fer receptes vàlides per a tothom. Aquestes són algunes pistes per avaluar si convé fer una amortització de la hipoteca per fer front a un context d’alta inflació:

Amortitzar o no, el dilema dels afortunats

És obvi, però per amortitzar la hipoteca és necessari disposar de diners en efectiu en el compte de l’entitat. El segon element és comprovar l’efectivitat d’aquesta amortització en el pressupost familiar i la vida del préstec. La pujada de tipus actual fa indicat amortitzar una hipoteca si el diferencial aplicat és elevat (superior al 0,5% l’impacte és rellevant) i si el préstec està en l’última fase de vida. Per exemple, en una hipoteca que quedin 120.000 euros per pagar i 15 anys per endavant, l’amortització parcial tindrà un efecte relativament moderat. Aportar-hi 50.000 euros podria aplicar-se a reduir el termini en uns 5 anys o a reduir la quota en poc més de 200 euros, des de més de 850 de mensuals (euríbor més 0,4%). En canvi, en el cas d’una hipoteca per a la qual queden per pagar 18.000 euros i menys de 10 anys per endavant, per la qual es paguen més de 500 euros mensuals convé que sigui liquidada si es disposa d’aquests estalvis en el compte. La visita al banc és obligada per veure l’impacte de cada decisió, però en general si falten menys de cinc anys per a l’amortització total val la pena el reemborsament del deute pendent davant la previsió que els tipus continuïn més alts en els anys vinents. En qualsevol cas, del tipus de préstec firmat dependrà si convé o no tornar el deute.

Els bancs tenen ara més diners

Les entitats intentaran mantenir viu el saldo hipotecari en les actuals circumstàncies. Els bancs espanyols estan en termes generals amb molts diners disponibles, i és per això que no tenen pressa a remunerar els comptes bancaris. Prefereixen en general que els clients agafin préstecs o serveis. Els tipus fixos hipotecaris ja han superat el 2,85% majoritàriament i s’acostaran al 3% ben aviat. Es calcula que els bancs espanyols tenen una guardiola en el BCE calculada en uns 1,15 bilions d’euros (milions de milions). En aquestes circumstàncies tenen excés de liquiditat. Tot i que s’espera que el tipus de dipòsit (el que reben els bancs per tenir els diners en el BCE) arribi al 2,5%, els experts pronostiquen que seran pocs els bancs que avivin la guerra de rendibilitats per a dipòsits de clients. Actualment, els més actius ofereixen rendibilitats de l’1,4% per dos anys. En el cas de Renaultbank, posar 500 euros i oblidar-se fins al cap de dos anys d’aquests diners suposarà rebre’n 524 després de 24 mesos.

Mal moment per a la borsa i els fons agressius

Els mercats viuen moments complexos entre inflació, pujada de tipus, risc de recessió, guerra d’Ucraïna, inestabilitat energètica i crisi de microxips. En aquestes circumstàncies, Barclays ha recomanat als inversors institucionals (els grans inversors que marquen tendències) que es mantinguin posicions ‘cash’, prioritzar els recursos en efectiu més que els palanquejaments (deute). Els analistes del banc britànic preveuen borses a la baixa i aconsellen prioritzar la renda fixa. Els bancs espanyoles ofereixen rendibilitats de prop del 3,5% anual en fons de renda fixa a tres anys vista.

L’oferta i la diversificació

Les entitats estan oferint als clients productes de tota mena. Des de pòlisses sanitàries a assegurances. S’ofereixen fons d’inversió de risc moderat, però la recerca de rendibilitats superiors exigeix la inversió en renda variable. I ningú pot assegurar rendibilitats futures en funció del que ha passat en els últims mesos. La recepta gairebé sempre és diversificar riscos. Els experts, davant la impossibilitat d’assegurar rendibilitats, aconsellen diversificar la inversió.

Els plans d’inversió personalitzats

Actualment, amb el canvi de la normativa dels plans de pensions, pel qual es limiten les aportacions anuals a 1.500 euros, han guanyat importància les ofertes de plans d’estalvi alternatives a llarg termini. A Espanya, les aportacions a plans de pensions i Plans de Previsió Assegurats (PPA) es poden reduir en la base imposable general de l’impost de la renda de les persones físiques (IRPF), amb uns límits absoluts i en funció del volum dels seus rendiments del treball i/o activitats econòmiques. El límit actual de 1.500 euros a les aportacions a sistemes individuals de plans de pensions (abans 8.000) ha elevat les ofertes d’altres solucions en les entitats. Es tracta de les Assegurances Individuals d’Estalvi a Llarg Termini (AIELT) i els Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtic (PIES). Els dos sistemes estan indicats per a l’estalvi a llarg termini. Si se sobrepassen els 50 anys no són interessants.

Notícies relacionades

Els bancs ofereixen al client PIES generalment adaptats a tres grans classes d’estalviadors amb carteres d’inversió qualificades pel perfil de risc assumit (moderat, dinàmic o agressiu), en funció de si s’inverteix més en renda fixa a curt termini, a llarg termini o més o menys en renda variable. L’avantatge dels PIES, instrumentalitzats també a través d’un contracte d’assegurança, es troba en l’exempció de tributació de la rendibilitat acumulada sempre que la prestació es percebi en forma de renda vitalícia i es compleixin altres requisits exigits per la llei. A més, la renda vitalícia es beneficiarà d’un percentatge reductor de tributació, que dependrà de l’edat del perceptor en el moment de la constitució de les rendes, i que pot arribar al 92%.

Superestalviadors

En general els plans de pensions o d’estalvi només són interessants per a aquells amb gran capacitat d’estalvi, com una manera més de diversificació. Potser el més interessant és estalviar de manera autònoma, triar un compte bancari retribuït i ingressar-hi una quantitat fixa cada mes. També pot ser interessant destinar una petita part a la inversió amb risc elevat (algun títol de borsa o fins i tot criptomonedes). Per a l’OCU, els ciutadans de rendes mitjanes i baixes no haurien de tenir al banc en el compte corrent més de l’equivalent a tres mesos de salari. Però en economia domèstica, les receptes generals tendeixen a ser imprecises i les despeses futures impredictibles.