Les grans elèctriques demanen alinear l’impost espanyol a l’europeu per eximir el sector del gravamen

Les grans empreses elèctriques –Endesa, Iberdrola i EDP– integrades a la patronal Aelēc han demanat aquest dilluns alinear l’impost a les energètiques ideat per PSOE i Podem a la proposta europea per eximir el sector de qualsevol gravamen i, en cas de fer-ho, dirigir-lo a gravar els beneficis i no els ingressos. «Creiem que la proposta espanyola s’hauria d’acomodar als marges que estableixi el reglament [europeu] i això es pot fer en la tramitació parlamentària», ha defensat la presidenta de l’organització, Marina Serrano, en l’obertura del IV Congrés Aelēc, celebrat aquest dimarts a Madrid.

La proposta d’«impost» espanyol –en realitat és una «prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària» per mirar de superar esculls legals– consisteix a gravar amb un 1,2% durant dos anys els ingressos de totes les energètiques que tinguin una facturació superior als 1.000 milions d’euros. En el cas europeu, en canvi, la «contribució de solidaritat» dissenyada per la Comissió Europea grava amb un 33% únicament els beneficis extraordinaris d’aquest any (els obtinguts el 2022 per sobre dels del 2019, 2020 i 2021) de les companyies de sectors fòssils.

I tot i que el Govern ha insistit que preveu alinear la seva proposta amb la de Brussel·les, les empreses elèctriques remarquen en primer lloc que en el cas europeu, la Comissió Europea deixa fora del gravamen les elèctriques: «La mateixa Unió Europea ha establert diferències entre elèctriques i altres energètiques», ha defensat la consellera delegada d’EDP Espanya, Ana Marques. En segon lloc, defensen, el focus d’Europa es posa en els beneficis i no en els ingressos. «Aquest és un punt fonamental, perquè la major part de l’energia es negocia al mercat a preu fix a un preu bastant per sota del que estem parlant», ha indicat Marques.

En qualsevol cas, les companyies elèctriques insisteixen en el fet que «no hi ha tals beneficis extraordinaris» com diu el Govern espanyol i consideren que així ho demostren «els contractes» enviats a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per part de les empreses elèctriques, segons ha insistit Marina Serrano. «La primera prova del fet que les empreses elèctriques no estem tenint beneficis extraordinaris és que qualsevol megawatt hora que venguem per sobre dels 67 euros l’hem de tornar», ha defensat el director general de relacions institucionals i regulació d’Endesa, José Casas, en relació amb la mesura que elimina aquells beneficis superiors als 67 euros per megawatt hora rebuts per la venda de l’electricitat que generen les centrals que no utilitzen gas a la seva producció, és a dir, les hidràuliques, renovables i nuclears.

Notícies relacionades

El Govern ultima un nou mecanisme per gestionar la demanda davant excessos de consum elèctric

Submer obre la nova era dels centres de dades

De moment, el sector descarta acudir als tribunals per fer front a la proposta de l’impost espanyol, a l’espera de «com es configura la tramitació parlamentària». Insisteixen, però, que «les decisions han d’anar de la mà de la resta de països». En aquest sentit, Brussel·les també regularà un mecanisme similar a l’espanyol que minora els beneficis elèctrics de les centrals productores d’electricitat, però amb un llindar que situa en 180 euros per megawatt hora, en comptes de 67 euros per megawatt hora. «Caldrà valorar-ho quan s’aprovi», ha respost Serrano a la pregunta de si el sector buscarà equiparar aquesta mesura.

Més enllà de l’impost, el sector elèctric advoca per buscar una formula per posar un preu límit al gas al mercat de referència europeu, el TTF holandès, una qüestió que es debat a Brussel·les juntament amb la reforma del mercat elèctric, però que encara no ha sigut objecte d’una proposta formal.